Publicitat
Publicitat

FINANCES PÚBLIQUES

Alts càrrecs del govern Bauzá gestionaven els tres consistoris amb pitjor ràtio per càpita

El PP governa els municipis més endeutats de les Balears

Els tres municipis amb més deute per càpita de les Illes Balears han estat governats pel PP des de fa temps. Els populars, per la seva banda, culpen del forat l'executiu que encapçalava Francesc Antich.

Escorca, Calvià i Llucmajor són les tres poblacions amb més deute per habitant de les Illes Balears, segons les xifres definitives del ministeri d'Hisenda respecte al tancament de l'any 2011. I aquests tres pobles tenen en comú que estan en mans del PP i que els que n'eren els màxims responsables econòmics fins l'any passat ara formen part del govern de José Ramón Bauzá o del Consell de Mallorca.

Escorca encapçala el rànquing amb 2.518 euros de deute per cadascun dels 284 habitants. És un poble petit, però els 718.000 euros pendents de pagar el disparen més enllà del doble del deute per habitant de qualsevol altra població de l'arxipèlag. L'actual conseller de Presidència, Antoni Gómez, un dels homes forts de José Ramón Bauzá, n'era l'alcalde fins a les eleccions autonòmiques de l'any passat. La situació és una mica millor que el 2010, quan el deute per habitant arribava als 2.891 euros.

El segon de la llista és Calvià, d'on va ser alcalde fins al maig de l'any passat el conseller de Turisme i Esports, Carlos Delgado, mà dreta del president i la cara més visible de l'extrem més espanyolista i dretà del PP balear. Amb 1.077 euros de deute per habitant, Calvià, que té més de 50.000 ciutadans, té pendents de pagar 56,5 milions. Llucmajor tanca el pòdium de deutors amb 1.006 euros per cadascun dels seus residents i una xifra total de 37,1 milions d'euros. Fins a l'any passat la regidora d'Hisenda era l'actual responsable d'Economia del Consell de Mallorca, Margalida Roig.

Les administracions del PP balear han inclòs entre els seus màxims dirigents alguns dels polítics amb un currículum més dubtós pel que fa a l'austeritat que tant pregona el partit. Segons la portaveu adjunta del PP balear, Marga Durán, tot plegat té explicacions. Recorda que l'executiu encapçalat pel socialista Francesc Antich és responsable del 60% del deute autonòmic actual. Per justificar la gestió del PP a Escorca, Calvià i Llucmajor també ataca l'actual oposició.

Segons Durán, el deute d'Escorca és culpa d'un "incompliment de projectes firmats amb el Pacte" -l'últim govern d'Antich-. Segons els populars, la situació de Calvià també és responsabilitat dels socialistes, perquè més de la meitat del deute ve de la gestió de l'exalcaldessa Margarita Nájera. A Llucmajor no pot atacar les esquerres, però la portaveu popular ho justifica dient que en 15 anys se n'ha duplicat la població i els serveis municipals són "molt costosos".

L'excepció, en quart lloc

Més enllà dels tres nuclis més deutors, al quart lloc apareix el primer que no està en mans del PP. Es tracta de Sant Llorenç des Cardassar, governat pel Grup Independent de Son Carrió en un pacte amb el PSIB. L'Ajuntament deu 994 euros per cada habitant, segons les xifres del ministeri. Però els gestors populars tornen a copar el rànquing al cinquè i al sisè lloc, que són per a Binissalem i Ciutadella, respectivament. Binissalem, en mans de Jeroni Salom, arriba als 899 euros de deute per habitant, mentre que Ciutadella, governada per José María de Sintas, queda al darrere amb 896. Al setè lloc arriba el segon consistori que no governa el PP, Capdepera, en mans del socialista Rafel Fernández i un deute de 878 euros per cada resident. Però Fernández hi governa des del juliol de l'any passat, arran d'una moció de censura. Abans Capdepera també estava en mans del conservador Joan Ferrer.

En xifres absolutes, evidentment, Palma obre el rànquing amb un deute acumulat de 225 milions d'euros. Això la situa al 23è lloc de la llista de deute per habitant, amb 555 euros. Tot i així, Calvià i Llucmajor també són la segona i tercera població amb més deute acumulat en xifres absolutes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT