Risc de retard en l'activació de la llei de consultes que enllesteix el Parlament
Els partits del dret a decidir volen evitar que l'entrada en vigor de la norma es posposi fins al febrer
BarcelonaEl 16 de juliol la mesa del Parlament acordava tramitar la proposició de llei de consultes pel procediment d'urgència. Ho havien demanat CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP per poder enllestir a l'octubre o al novembre l'eina que permetrà convocar consultes sense que calgui autorització de l'Estat. Els tràmits, però, no van tan ràpids. Per diverses circumstàncies, l'entrada en vigor de la llei podria veure's endarrerida fins al febrer. El retard no tindria conseqüències greus perquè el Govern encara té prou temps abans de convocar la consulta del 2014. Però els partits del dret a decidir, segons diverses fonts consultades per l'ARA, volen evitar que els treballs s'eternitzin.
Ara mateix la proposició de llei està en fase de discussió d'esmenes dins la ponència parlamentària creada expressament, que encara té en agenda quatre reunions més per a les pròximes setmanes. La voluntat dels ponents favorables a la consulta -Josep Rull i Mercè Jou (CiU), Gemma Calvet i Pere Bosch (ERC), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Quim Arrufat (CUP)- és poder-la deixar embastada abans d'acabar el novembre. Però els tràmits no acaben aquí.
El text haurà de ser aprovat primer a la comissió d'afers institucionals del Parlament. És aquí -abans que la llei vagi al ple per ser aprovada definitivament- quan pot emergir un factor de dilació: n'hi ha prou que ho demanin dos grups parlamentaris perquè la norma es pugui enviar al Consell de Garanties Estatutàries, que n'avaluï si s'ajusta a l'Estatut i la Constitució. El PP, Ciutadans i fins i tot el PSC podrien reclamar dictamen a l'òrgan consultiu -que tindria un mes per emetre el veredicte- i endarrerir-ho tot més enllà de Cap d'Any. Tenint en compte que les sessions parlamentàries no es reprenen fins a mitjans de gener, l'aprovació final de la llei de consultes podria arribar a finals de mes o ja al febrer.
Afinar la legalitat de la llei
Però més que la velocitat, el que té més ocupats els ponents de la llei és afinar-ne bé el redactat perquè el Tribunal Constitucional (TC) no hi trobi obstacles. No és cap secret que la llei pot ser utilitzada pel Govern com l'instrument legal per convocar la consulta sobiranista de l'any que ve, i tot apunta que l'executiu espanyol mirarà de tombar-la amb un recurs.
Un punt clau per superar l'examen del TC serà estalviar-se qualsevol referència al dret d'autodeterminació i centrar-se a desplegar l'article 122 de l'Estatut, que atorga a la Generalitat la "competència exclusiva" en consultes populars i altres formes de participació. Un altre punt delicat serà delimitar el cens. El pla Ibarretxe va embarrancar, entre altres raons, perquè preveia l'ús del cens electoral, reservat als referèndums amb autorització de l'Estat. Com a alternativa, la ponència debat fórmules que tenen en compte el padró municipal, a més d'un registre voluntari per a residents a l'exterior.
El PSC, que primer donava suport a la llei, sembla despenjar-se'n. No vol que serveixi per emparar una consulta sobiranista i rebutja preguntar a tot el cens català. Els socialistes corren el risc d'aparèixer a la foto final al costat del PP i C's.
Mig centenar d'entitats religioses, amb el procés
Una cinquantena d'entitats d'inspiració cristiana han manifestat la seva adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, constituït el passat mes de juny. Entre els adherits hi ha l'Escola Pia, claretians, jesuïtes, la Fundació Joan Maragall, Justícia i Pau, la Federació de Cristians de Catalunya o la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat. El 31 d'octubre, la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, rebrà representants de les entitats cristianes. En la trobada, aprofitaran per lliurar a De Gispert un escrit d'adhesió al Pacte pel Dret a Decidir, que reuneix associacions de tot tipus a favor de la consulta.
