Publicitat
Publicitat

LA REFORMA DE L'ADMINISTRACIÓ LOCAL

El municipalisme català no vol que sigui l'Estat qui fixi les retribucions dels alcaldes i els presidents de les diputacions

Sous d'alcaldes regulats sí, però des de Catalunya

El PP vol que els alcaldes i els presidents de les diputacions no cobrin més de 68.981 euros, el sou base d'un ministre. L'Associació Catalana de Municipis aprova que es regulin els sous, però des de la Generalitat.

Un alcalde o un president de diputació no pot cobrar més que un ministre. Aquest és el topall que va aprovar divendres el govern de Mariano Rajoy, que ja va anunciar fa unes setmanes que els sous dels batlles i els regidors serien regulats cada any per la llei de pressupostos en funció de les característiques de cada municipi. Aquesta consigna pot suposar una important rebaixa salarial per a una minoria d'alcaldes que cobren més de 68.981 euros bruts anuals, la retribució actual d'un ministre -sense tenir en compte els complements i sense aplicar la reducció anunciada del 7,1%-. L'Associació Catalana de Municipis (ACM) veu amb bons ulls que l'administració posi límits als sous dels càrrecs polítics dels ajuntaments, però reivindica que sigui la Generalitat, i no l'Estat, qui ho reguli en el cas de Catalunya.

"Em deixa bocabadat que una persona des de Madrid pugui decidir unilateralment quina retribució ha de tenir el batlle de la capital catalana", va assegurar dissabte l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, des de Hong Kong. I és que Trias és l'alcalde més ben remunerat de l'Estat, amb 109.000 euros de sou anual, amb la qual cosa, si s'apliqués la directriu de la Moncloa, la seva retribució es retallaria en 40.000 euros.

No seria l'únic alcalde català afectat, malgrat la reducció general de salaris en els últims anys. També superen el llindar el batlle de Sabadell i president de la Federació Catalana de Municipis (FCM), Manuel Bustos, amb 81.576 euros a l'any, i l'alcaldessa de l'Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, que en rep 77.364. Si mirem la diputació de Barcelona, que també quedaria afectada, el seu president, Salvador Esteve, té un sou de 115.723. En el cas de l'Estat, l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, rep 101.987 euros anuals i la de València, Rita Barberà, 93.508. Els alts sous acostumen a coincidir amb el paper de capitalitat o amb una elevada xifra d'habitants, però a falta d'una regulació hi ha casos en què l'alt sou de l'alcalde no respon a cap d'aquests criteris.

Una minoria afectada

"És una bona iniciativa que les retribucions dels alcaldes estiguin regulades per llei. Nosaltres sempre ho hem defensat. A més, en realitat només una minoria d'alcaldes es veuran obligats a abaixar-se el sou", afirma a l'ARA el president de l'ACM, Miquel Buch. Tot i això, pel bé de l'autogovern, considera que l'escala salarial hauria d'estar fixada per la Generalitat, ja fos a través de la llei de pressupostos catalana o de la llei de governs locals, l'esbós de la qual ha d'estar en mans del Govern abans de finals de mes. La FCM va declinar opinar sobre la mesura fins que sigui publicada al BOE.

Tot i això, les entitats municipalistes catalanes fa anys que defensen unes recomanacions salarials dels alcaldes en funció del nombre d'habitants dels municipis que disten molt de les que el govern espanyol vol imposar. L'ACM posa un límit de 92.000 euros per a ciutats de més de 300.000 habitants i de 71.400 per a les que en tinguin entre 75.000 i 300.000. Per contra, la FMC -de Bustos- estableix un màxim de 99.100 euros per als batlles de poblacions de més de 75.000 habitants -com Sabadell i l'Hospitalet-, però deixa Barcelona fora de les recomanacions. Tot i això, es tem que els alcaldes de pobles de menys de 2.000 habitants es quedin sense retribució, una conquesta que Governació va aprovar el 2009 i que suposa entre 860 i 1.400 euros mensuals per als batlles.

Sigui com sigui, la intervenció en les retribucions dels polítics municipals se suma a l'atac a l'autonomia local que denuncien les entitats municipalistes davant la reforma territorial que Rajoy vol portar al Congrés a la tardor. Entre les polèmiques mesures hi ha la reducció d'un 30% dels regidors, una retallada que s'aplicaria a les eleccions municipals del 2015 i que implicaria passar de 68.578 regidors a 47.240. A més, segons l'avantprojecte de llei, els ajuntaments no podran tenir més de 35 edils. Actualment al ple de Barcelona n'hi ha 41, i a Madrid, 57.

Agrupar serveis per abaratir

Si bé la llei de reforma local no imposarà la supressió de municipis, sí que defensa el traspàs de competències de municipis petits cap a les diputacions. El govern, que vol estalviar 3.500 milions de l'entramat competencial, es basa en un estudi de l'Institut d'Estudis Fiscals que determina que els serveis als ciutadans són quatre vegades més cars en pobles de 5.000 habitants. Per curar-se en salut, Rajoy posa el topall en els 20.000 habitants, sense tenir en compte que el 95% de municipis espanyols -i el 94% dels catalans- estan per sota d'aquesta xifra.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT