La meitat del cas Gürtel, a punt per anar a judici
Ruz demana al PP que es personi en la causa per haver-se beneficiat de 237.000 euros de la trama
MadridEl jutge de l’Audiència Nacional Pablo Ruz ha decidit trossejar el cas Gürtel per aconseguir portar-lo a judici tan aviat com sigui possible. Les conclusions de la investigació de la primera meitat del cas apunten a 45 imputats, que seran els primers a seure al banc dels acusats per indicis de fins a onze delictes. Més de la meitat dels assenyalats per Ruz són polítics o familiars de polítics i 20 d’ells son antics càrrecs del Partit Popular. Al capdavant hi ha l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, l’únic imputat a qui, de moment, se li ha dictat presó provisional. Però també hi ha l’extresorer del PP Álvaro Lapuerta, l’exviceconseller de Presidència de Madrid Alberto López Viejo, exalcaldes com el de Pozuelo Jesús Sepúlveda -exmarit de la ministra de Sanitat, Ana Mato- i el de Majadahonda Guillermo Ortega, i l’antic regidor del PP a l’Ajuntament d’Estepona (Màlaga) Ricardo Galeote.
Els presumptes delictes són de prevaricació, suborn, tràfic d’influències, malversació de fons públics, frau, blanqueig de capitals, estafa, apropiació indeguda, associació il·lícita en l’àmbit de la contractació, falsedat documental i delicte contra la hisenda pública. A més, en la interlocutòria, Ruz informa el PP que pot personar-se “com a partícip a títol lucratiu” en relació als fets vinculats als exalcaldes Sepúlveda i Ortega. Amb la seva actuació, els dos polítics haurien obtingut fins a 236.864 euros per al PP, que no figura com a acusat perquè la llei ho impedeix per als partits i sindicats.
El jutge fa referència als primers sis anys dels deu en què hauria actuat la trama, segons les seves investigacions. Ruz ha batejat aquest període com a “primera època”, que gira entorn als delictes comesos per la trama del 1999 al 2005. 21 dels imputats ja no seran jutjats en una altra peça, però la resta sí que seguiran figurant entre els més de cent imputats que suma la trama. En la interlocutòria, Ruz defensa que ha fet el pas de dividir el cas per evitar “efectes perniciosos i dilacions indegudes o convertir la causa en un macrojudici inacabable”.
En aquesta peça, la trama es desenvolupa a Madrid, Castella i Lleó i Màlaga. I Ruz deixa entreveure que la següent se centrarà a Boadilla, Arganda i Alcalá de Henares, a part de tractar alguns delictes fiscals i de blanqueig. D’acord amb les conclusions de la investigació, els 45 imputats van desenvolupar tota una operació per aconseguir adjudicacions de manera irregular per a les seves empreses.
Per fer-ho, segons Ruz, van crear entre el 1999 i el 2005 un entramat de societats per on es canalitzaven els suborns, pagaments de comissions i a proveïdors amb un sistema de facturació fals. D’aquesta manera encobrien les comissions cobrades pels imputats, es facilitava la concessió irregular de contractes públics i s’amagaven a Hisenda aquests beneficis il·lícits.
Cinc anys i mig d’instrucció
Fonts judicials apunten que el judici no podria començar fins d’aquí un any. Tot i això, les conclusions de la investigació sobre la “primera època” del cas Gürtel posen punt final a una part de la instrucció que va començar el 6 de febrer del 2009 de la mà del jutge Baltasar Garzón, a qui el cas li va costar un any després la seva carrera.
L’11 de febrer del 2009, cinc dies després de la macrobatuda que va ordenar Garzón en alguns dels barris més benestants de Madrid, el llavors líder de l’oposició, Mariano Rajoy, compareixia a la seu de Génova envoltat de la plana major del seu partit per assegurar que “no era una trama del PP, sinó contra el PP”. Ahir el renovat PSOE aprofitava per assenyalar que mai hi ha hagut un cas Gürtel, sinó que “sempre va ser el cas del PP”.
Cotino nega l’informe sobre la visita del Papa
“Mai he estirat més el braç que la màniga ni he afavorit a ningú”. Amb una negativa darrere l’altra, el president de les Corts Valencianes, Juan Cotino, va assenyalar ahir que les acusacions abocades contra ell al voltant de les contractacions per la visita del papa Benet XVI a València el juliol del 2006 són “falses”. Cotino va anunciar també que té previst ampliar la denúncia que va interposar contra la UDEF, que en un informe el vincula amb la trama Gürtel. “La justícia parlarà”, va assenyalar. El Partit Socialista del País Valencià i Esquerra Unida van exigir ahir la dimissió de Cotino “per respecte als valencians”. En canvi, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va demanar que s’evitin “judicis de valor mediàtics que només busquen la pena del telenotícies”.
