Els municipis exportaran el seu suport al 9-N
Els ajuntaments que aprovin la moció sobiranista de l’ACM i l’AMI ho notificaran a la UE i a l’ONU
BarcelonaEl consens entre les formacions sobiranistes per donar suport a la convocatòria de la consulta per al 9-N es traslladarà del Parlament als municipis catalans un cop els diputats hagin aprovat la llei de consultes i el president de la Generalitat, Artur Mas, hagi firmat el decret que crida a les urnes per decidir el futur polític del país. Els 915 ajuntaments que formen part de l’Associació Catalana de Municipis (ACM) ja han rebut la moció acordada per l’entitat i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). La moció insta a col·laborar amb l’organització de la consulta i a notificar el seu suport al 9-N a l’Estat, Europa i l’ONU.
El president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, alcalde de Vic, va anunciar l’11 de setembre a la tarda que cridaria els municipis catalans a convocar plens extraordinaris així que es confirmés la consulta. Només tindrien un punt en l’ordre del dia, l’aprovació d’una moció de suport al 9-N, i servirien per certificar el suport del món local al moment culminant del procés sobiranista. Al seu torn, el comitè executiu de l’ACM va ratificar dimarts la proposta i el text consensuat. i el seu president, Miquel Buch, alcalde de Premià de Mar, va defensar que la Diada “va tornar a demostrar que hi ha una gran majoria social que està a favor de l’autodeterminació dels pobles, que reivindica el dret a decidir i que vol exercir-lo per recuperar les llibertats perdudes”.
Així, divendres a la tarda el Parlament aprovarà la llei de consultes, moment en què els ajuntaments podran començar a convocar plens. De fet, l’Ajuntament de Tortosa ja va anunciar ahir que dilluns realitzarà un ple municipal extraordinari amb aquesta finalitat.
En concret, la moció de l’AMC i l’AMI, a la qual l’ARA ha tingut accés, consta de tres punts. El primer és el que ja s’ha exposat: mostrar el suport a la celebració del 9-N, “facilitant tots els recursos i les eines necessàries per fer-ho possible, i fent una crida a la participació”. El segon punt dóna suport en aquest cas a Mas, al Parlament i als partits implicats en el procés i a “la materialització de la consulta” a través de la llei de consultes no referendàries. Finalment, el tercer punt insta a comunicar l’acord del ple abans de cinc dies a Mas, a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i als grups parlamentaris, però també a l’AMC i l’AMI, els quals el trametran al president del govern espanyol, al president del Congrés de Diputats, al del Parlament Europeu, al del Consell de la Unió Europea, al de la Comissió Europea i al secretari de l’Organització de les Nacions Unides.
De fet, si tots els ajuntaments adherits a l’AMC -alguns governats pel PSC-, aproven la moció, evidenciaran un suport pràcticament unànime del municipalisme català al procés, ja que els 915 que en formen part suposen el 96,6% del total de Catalunya. Els 41 consells comarcals, de fet, també estan associats a aquesta entitat. Al seu torn, l’AMI aglutina en total 698 municipis i 29 consells comarcals.
Al marge del suport a la consulta, els municipis que es facin seu el text proposat per les dues associacions municipalistes faran constar en el preàmbul de la moció que va ser la consulta d’Arenys de Munt el que va demostrar que “aquesta via era possible” i que “la mobilització popular i cívica de la ciutadania i entitats ha exercit de pressió constant per garantir el procés”. Igualment, l’acord subratllarà l’ampli suport que té el dret a decidir a Catalunya, al qual els “partits no poden girar-li l’esquena”. “Un moviment social que ha optat per la via pacífica, pel diàleg, per la defensa ferma d’uns objectius polítics clars, i que respon al genuí caràcter català, moderat però ferm en els seus objectius”, insisteix el text.
Un país amb més benestar
El text és fruit de l’acord entre CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP i fins i tot s’avança en la necessitat de fer “creïble i il·lusionant” el procés. Per fer-ho, insta a identificar el nou país amb “la defensa i ampliació de l’estat del benestar, el combat contra l’atur, la pobresa i les desigualtats, i la lluita, sense excuses, ni treva, ni excepcions, contra la corrupció”.
En canvi, la moció evita especular amb una suspensió de la convocatòria per part del Tribunal Constitucional -més que previsible- i la resposta que s’hi hauria de donar.
