El procés tensiona el PP estatal
Alberto Fabra reclama a Rajoy més diners per fer de “dic de contenció” a l’independentisme català
MadridLa gestió dels tempos polítics que fa Mariano Rajoy sempre ha inquietat alguns sectors del PP. Ara, la passivitat amb què encara el procés català -a punt d’entrar en una fase determinant- ja comença a generar tensions internes. Mentre que el partit ha fet pinya en contra de la reforma constitucional per a aquesta legislatura, alguns dirigents territorials assenyalen un altre camí per rebaixar els suports al sobiranisme: el finançament autonòmic.
De fet, aquesta era la principal eina amb què comptava el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i la direcció dels populars per intentar desactivar una part de l’independentisme en els mesos previs a la consulta del 9-N. La reforma fiscal, que inicialment havia de ser molt ambiciosa, havia de tenir una traducció en un nou model de repartiment dels recursos entre les administracions. A la seu del carrer Génova comptaven d’aquesta manera poder compensar el finançament insuficient dels serveis en les comunitats que més aporten a la caixa comuna. Finalment, però, la pressió d’alguns territoris i la por a obrir una dura batalla entre els barons de la dreta, amb les eleccions autonòmiques a l’horitzó, van fer que la Moncloa se’n desdís. La revisió del sistema -dissenyat pel PSOE i durament criticat pel PP- s’ha postposat sine die i la reforma fiscal s’ha limitat a retocar IRPF i societats.
Un tripartit al País Valencià
Davant d’aquesta situació, ahir van alçar la veu els populars valencians i madrilenys, crítics amb la decisió. Per ells, l’immobilisme governamental perjudica la resposta de l’Estat a les demandes catalanes.
El president del País Valencià, Alberto Fabra, va alertar el govern espanyol, des del campus que organitza la FAES, que el futur polític de la seva comunitat pot ser clau per a Espanya. Si l’any que ve hi governa un tripartit d’esquerres (Compromís, PSPV i Esquerra Unida) ell hi veu un risc important: la possibilitat de deixar de ser “dic de contenció de l’expansió independentista” per deixar pas a “la inestabilitat política, social i econòmica”.
Lluny de fer autocrítica per la gestió dels populars al País Valencià -on governen des del 1995-, Fabra va assegurar que aquest escenari només es pot frenar amb més diners. Va afirmar que els valencians se senten “discriminats”. Segons els seus càlculs, aquest any la comunitat rep 1.800 milions menys dels que caldrien per a serveis socials bàsics, mentre que d’altres reben un 120% més dels recursos que necessiten.
Difícilment les seves reclamacions tindran ressò en l’executiu espanyol, un cop Montoro ja va donar per tancada aquesta carpeta en l’últim Consell de Política Fiscal i Financera. Caldrà veure si, sense entrar en un canvi global de l’esquema vigent, Madrid troba vies -a través dels diversos tributs- per reforçar fiscalment els territoris de l’arc mediterrani i la Comunitat de Madrid. El president valencià va apuntar la idea que Hisenda introdueixi algun element nivellador i va alertar de les dificultats de complir amb els objectius del dèficit per la falta d’ingressos i perquè no hi ha marge per fer més retallades.
Revisar el ‘cafè per a tothom’
Si fa gairebé 20 anys les victòries del PP valencià i el madrileny van ser l’avantsala del triomf estatal de José María Aznar, ara tant l’un com l’altre temen perdre el seu poder autonòmic. La crisi ha impactat durament contra el model de gestió, molt semblant, que els uns i els altres han aplicat durant anys. Les enquestes indiquen que les sòlides majories absolutes trontollen i, per això, insten Rajoy a donar-los oxigen amb les seves polítiques. La presidenta del partit a Madrid, Esperanza Aguirre, es va mostrar partidària d’aprofitar la situació creada a Catalunya per fer “una auditoria a fons” del funcionament de l’estat autonòmic. En la presentació de Fabra, a l’escola d’estiu de la fundació aznarista, Aguirre va reconèixer que l’objectiu inicial de “satisfer les aspiracions dels nacionalistes catalans i bascos” no s’ha complert.
Des de les seves conviccions liberals en l’àmbit econòmic, l’expresidenta és crítica amb una solidaritat excessiva cap a determinats territoris. Assegura que és comprensiva amb alguns dels greuges econòmics que expressa majoritàriament la societat catalana, per exemple per un dèficit fiscal excessiu o per la política d’infraestructures dels últims anys. Un intent de demostrar que hi ha inquietuds que són compartides.
Rajoy haurà de decidir si els escolta i mou peça.
