“Si vostè està veient aquest vídeo és perquè el president m’ha matat”. Aquesta frase la va dir l’advocat Rodrigo Rosenberg en una gravació l’any 2009. Acusava del seu assassinat l’aleshores president de Guatemala, Álvaro Colom. Aquest enregistrament va tenir un impacte enorme. El Sense ficció que TV3 va emetre dimarts és la crònica dels fets fins a la resolució final del cas. Demà moriré, de Justin Webster, té la intensitat d’un thriller de ficció i el rigor d’un documental. L’estructura del relat i la dosificació de la informació formen un engranatge perfecte que et manté en permanent suspens fins a l’impacte final. Per reconstruir la complexa trama i fer-la entenedora (i atractiva) per a l’espectador Webster recorre a la realitat ficcionada. Però la serveix amb comptagotes, només com un suport narratiu discret que no molesta ni et distancia de la veracitat del relat. El director juga des de l’inici a fer que l’espectador estableixi un vincle emocional amb la figura del protagonista (absent), Rodrigo Rosenberg. Paral·lelament a la crònica dels esdeveniments i al procés de la investigació, es va dibuixant un retrat humà del personatge, amb qui s’estableix una forta empatia. Ho aconsegueix a través d’antigues gravacions domèstiques, àlbums familiars i la descripció devota que en fa el seu fill i la resta de familiars. Webster aconsegueix transmetre a l’espectador del documental la mateixa sensació d’impacte que va tenir el poble de Guatemala davant d’aquell crim.
A més, d’una manera molt subtil però reiterada va inserint les imatges de l’escena del crim i les ficcionades que reprodueixen les hores anteriors a la seva mort. A partir d’aquí es construeix un thriller polític i una investigació policial apassionant. El mèrit, a més, és que el documental no necessita una veu en off per fer avançar la narració. El testimoni de Carlos Castresana, fiscal i enviat de l’ONU a Guatemala per investigar els grups criminals, és clau per anar seguint el fil argumental de la història, on, sobtadament, també apareix una trama amorosa que no esperàvem.
Demà moriré és un documental impactant. De fet, l’origen d’aquesta producció, el vídeo d’un home acusant el president del seu propi assassinat, és d’un dramatisme tan potent que t’atrapa des de l’inici. Un documental que més enllà de la història t’enfronta a reflexions sobre la fiabilitat de les intuïcions, la capacitat de deixar al marge les conviccions i els límits entre la justícia i l’esperit de venjança. No us el perdeu perquè el final supera l’impacte de qualsevol superproducció cinematogràfica.
