Barcelona (no) té nom de dona

BarcelonaLa falta de reconeixement al que fan les dones és un dèficit històric que s’arrossega en una infinitat d’àmbits. En ple segle XXI, les dones han de continuar batallant més que els homes perquè la societat conegui i reconegui el que fan i han fet. Una prova d’aquesta discriminació és el percentatge de carrers amb nom d’home i de dona que hi ha a Catalunya i, en concret, a Barcelona. Elles es queden amb una minoria dels noms dels carrers del país. A la capital catalana, la diferència és abismal: el 43% de carrers tenen nom d’home i només el 7% de dona. La resta corresponen a tota mena de conceptes. Per denunciar i visibilitzar aquest problema, l’Institut Català de les Dones (ICD), juntament amb l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, ha llançat una eina col·laborativa per construir el mapa dels carrers de Catalunya dedicats a dones. L’objectiu d’aquesta eina oberta és que tothom pugui apuntar les aportacions que fan les dones a la societat i que es promogui el reconeixement públic a través dels nomenclàtors de les poblacions. “La nostra societat té un problema molt evident: té molt integrat el reconeixement dels homes que fan coses importants, però no el de les dones -explica la presidenta de l’ICD, Montse Gatell-. És un peix que es mossega la cua. Com que no hi ha reconeixement, hi ha una manca de referents femenins a la societat”, denuncia. Com a conseqüència, la presidenta de l’ICD explica que els mitjans de comunicació difícilment recorren a expertes per parlar de temes concrets. “En l’inconscient de la societat es va gravant l’opinió que hi ha manca de referents femenins i, per tant, es perpetua un cop més la invisibilitat de les dones”, sentencia. A través d’aquesta eina col·laborativa -que quan es va tancar aquesta edició tenia 1.312 noms de carrers de tot Catalunya-, Gatell creu que la societat reflexionarà sobre aquesta discriminació. Recorda que l’eina és només un primer pas: amb el seu ús aniran sorgint les conclusions i les iniciatives per combatre-ho. “Es tracta d’anar mostrant que en tots els àmbits de la vida el biaix de gènere existeix”, reivindica.

Falta de carrers nous

Però no només el percentatge és discriminatori. També ho és a qui se li ret l’homenatge. Si bé en el cas dels homes es recorden personatges d’un ampli ventall de professions, en el cas de les dones domina un perfil: el de verges o santes. Carrer de Santa Mònica, de la Verge de Montserrat o de la Mare de Déu de Núria són alguns dels noms que es poden trobar en una bona part de municipis catalans. La presidenta de l’ICD creu que la culpa d’aquesta situació és històrica i compartida. “Des de fa segles s’arrossega la discriminació i, en els últims anys, els consistoris i les entitats que han proposat els noms han tingut poca sensibilitat de gènere”, considera Gatell.

No obstant, els noms de dona més posats als carrers de Catalunya -amb diferència- són els de tres de les escriptores més il·lustres de la cultura catalana: Mercè Rodoreda, Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany. Tal com explica un dels membres més importants de la Ponència de Nomenclàtor de Barcelona, Jesús Portavella, al Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona, la majoria dels noms de Ciutat Vella provenen de l’Edat Mitjana. Això implica que una gran part dels carrers de la ciutat són noms d’antics propietaris o de famílies. Al mateix llibre, Portavella explica que a causa de l’expansió de la ciutat al segle XIX es van promoure moltes urbanitzacions per la iniciativa privada. “Cada urbanització comportava la creació de nous carrers amb noms escollits totalment pel propietari del terreny o els seus col·laboradors”, afirma. Aquests fets, entre molts d’altres al llarg de la història de la ciutat, expliquen la discriminació de les dones en el nomenclàtor de la ciutat.

Ja fa anys que, per compensar aquesta situació, a la capital catalana es prioritzen els noms de dones a l’hora de batejar nous espais. Portavella explica a l’ARA que el problema és que a Barcelona s’urbanitzen pocs carrers nous. Aquest fet dificulta el reconeixement dels noms de les dones il·lustres a la ciutat. En la mateixa línia es pronuncia el tinent d’alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, que assegura que “el somni de qualsevol membre de la Ponència de Nomenclàtor és que hi hagués una altra Vila Olímpica”.

El tinent d’alcalde apunta que tenen més de 200 noms aprovats que estan a l’espera de tenir un espai a la ciutat. “A Barcelona rarament hi ha nous carrers, i hem de buscar espais que resulten de noves urbanitzacions”, explica. Molts dels interiors d’illa o parcs de la ciutat porten nom de dona. Els Jardins Olga Sacharoff, situats a les Corts, o el Parc de Santa Amèlia -dedicat a Amèlia Vilanova-, de Sarrià, en són un clar exemple.

Cinc anys després de la mort

Una altra dificultat és que la importància del personatge ha de ser equivalent a l’espai que se li dóna. “Salvador Dalí fa temps que està a l’espera de tenir un carrer, però no hi ha espais nous prou importants”, lamenta Ciurana. “Lamentablement, té molt més pes a Barcelona la ronda General Mitre que el carrer dedicat al president de la Generalitat a l’exili, Josep Irla”, afegeix.

¿Com i amb quin criteri es posen els noms als carrers de Barcelona? La Ponència de Nomenclàtor dels carrers de Barcelona rep les propostes de nom, les estudia i consulta els districtes municipals sobre els possibles llocs. Quan s’ha arribat a un acord, la ponència eleva la proposta a l’alcalde, que és qui, si és el cas, en firma l’aprovació definitiva. Qualsevol persona, entitat o el mateix Ajuntament poden proposar els noms. Les normes perquè s’accepti a tràmit són senzilles: han d’haver passat cinc anys des de la seva mort. A la comissió de la Ponència de Nomenclàtor hi intervé una representant del programa municipal per a les dones per vetllar per la igualtat.

Noms aprovats que estan a l’espera de tenir carrer

Gretel Ammann

Filòsofa, activista feminista i assagista. Es va dedicar a l’ensenyament però també va cultivar la pintura, el dibuix i la música. Va patir repressió pel seu lesbianisme.

Madrona Andreu

Realitzadora. Filla del doctor Andreu, va filmar més de 120 hores centrades en la seva família. Dolors Canals

Mestra. Va treballar per la renovació pedagògica. Va entrar a l’Ajuntament de Barcelona com a mestra nacional agregada l’escola del carrer del Pi.

Isabel de la Calle

Directora d’orquestra i pianista, va fundar i dirigir l’Orquestra Clàssica Femenina.

Amelia Earhart

Primera dona que va travessar l’Atlàntic com a comandant de l’aeronau. Va ser una de les millors pilots dels Estats Units.

Dolors Frau

Mezzosoprano. Va actuar als principals teatres d’Itàlia. Va tenir una gran projecció internacional.

Núria Nogueras

Periodista, va impulsar la campanya per legalitzar l’ús terapèutic de la marihuana. Va comprovar que ajudava a combatre els efectes de la quimioteràpia.

Amparo Poch

Metge, escriptora i activista. Els seus escrits se centraven en maternitat i sexualitat, entre d’altres.

Carme Ribé

Bibliotecària, va practicar el que seria el sistema bibliotecari català. També va aconseguir el rècord d’atletisme de 200 metres d’Espanya.

Irene Sunyer

Mestra i biòloga, va ser la primera dona que va formar part de la junta de la Institució Catalana d’Història Natural com a professora de l’Institut-Escola.

Les dones amb més carrers a Catalunya

Mercè Rodoreda

A tocar de la carretera de les Aigües de Barcelona es ret homenatge en forma de carrer a Mercè Rodoreda. A la capital catalana també porten el seu nom una escola, una biblioteca i un edifici, entre d’altres. Gran part dels municipis del país també li han dedicat un espai. L’escriptora catalana més universal va escriure poesia, teatre i conte, però va destacar especialment en la novel·la. La plaça del Diamant, Mirall trencat i El carrer de les Camèlies en són algunes de les obres més destacades.

Montserrat Roig

Autora de peces que quedaran a la memòria literària catalana, Montserrat Roig gaudeix d’una gran representació en el nomenclàtor de Catalunya. Nom destacat en el periodisme feminista i antifranquista, va lluitar a través de les seves obres per recuperar la memòria històrica. Va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la per El temps de les cireres i el Víctor Català per Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, entre altres premis. A Barcelona, uns importants jardins porten el seu nom.

Maria Aurèlia Capmany

Al vell mig del barri de Ciutat Vella de Barcelona, un carrer porta el nom de la novel·lista, dramaturga i assagista Maria Aurèlia Capmany. Activista cultural, antifranquista i feminista, Capmany va guanyar el premi Sant Jordi de novel·la amb l’obra Un lloc entre els morts i el premi Joanot Martorell amb El cel no és transparent. Molts municipis catalans han volgut dedicar un espai a l’escriptora: carrers, places, biblioteques, instituts o escoles porten el seu nom per retre-li homenatge.