Un veí de Sabadell té diverses banderes amb simbologia nazi penjant del seu balcó, cosa que ha provocat queixes de nombrosos veïns, especialment a través de les xarxes socials. L’Ajuntament de Sabadell va explicar ahir que arran de diverses trucades de denúncies de ciutadans dissabte al matí, la policia municipal es va presentar al domicili, un pis de la plaça de la Concòrdia, per advertir-li que les banderes podien ser interpretades com una incitació a la violència i demanar-li que les retirés. L’home s’hi va negar, per la qual cosa el consistori el va denunciar al jutjat número 3 de Sabadell, als Mossos i a la fiscalia per un presumpte delicte d’incitació a l’odi. L’Associació Amical de Mauthausen i l’Associació Exili-Deportació-Holocaust també van denunciar el cas davant la fiscalia per reclamar que l’exhibició d’aquest tipus de simbologia tingui una “resposta penal”.
El delicte d’incitació a l’odi -comprès en l’article 510 del Codi Penal- estableix penes de presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos. “Per respecte als milions de víctimes de l’Holocaust, per tot el que suposa el nazisme per a la història d’Europa, només podem sentir rebuig per la promoció d’ideologies que han impulsat els genocidis”, va explicar ahir en una nota de premsa l’alcalde de Sabadell, Joan Carles Sánchez, que va valorar molt positivament “la sensibilitat col·lectiva de la ciutadania”, ja que la repercussió a les xarxes socials va ser “immediata i molt àmplia”. “Que a l’espai públic hi hagi aquesta bandera i que es normalitzi, normalitza també aquest projecte genocida”, va explicar a l’ARA Alfons Aragoneses, de l’Associació Exili-Deportació-Holocaust, que tot i que es va assabentar de l’existència d’aquesta simbologia dissabte passat a través de les xarxes socials va decidir esperar que la policia municipal actués. Aragoneses es va mostrar ahir sorprès pel fet que hagi primat el dret a la inviolabilitat del domicili malgrat que s’estigui cometent un delicte, en aquest cas d’incitació a l’odi. Aragoneses espera que aquesta denúncia, que assegura que ja ha rebut el fiscal delegat de delictes d’odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, sigui “un gra més de sorra en el procés d’acabar amb la impunitat de l’extrema dreta”. I afegeix que aquest tema preocupa especialment a Sabadell, on hi ha hagut atacs racistes i d’extrema dreta, cosa que “podria incitar determinats grups”.
L’exhibició de simbologia nazi i les agressions de grups d’extrema dreta no són una novetat a Sabadell. Fa poc més d’un any, el juliol del 2013, la Policia Nacional va detenir un veí de la ciutat acusat de publicar a la xarxa, i de manera anònima, continguts feixistes. A més de fotografies de Hitler, esvàstiques i banderes espanyoles preconstitucionals, al seu domicili es van trobar més d’un centenar d’armes blanques, bats de beisbol, punys americans i pistoles. Amb armes o sense, diversos grups d’extrema dreta de Sabadell han protagonitzat agressions a immigrants o joves antifeixistes al llarg dels últims anys. Els atacs van ser especialment constants i greus -algunes de les víctimes acabaven ingressades a l’hospital- entre els anys 2004 i 2006, i van provocar una onada de protestes pel fet que moltes d’aquestes accions quedessin impunes.
