Publicitat
Publicitat

L'esquerra presenta un programa per reduir la producció nuclear

França, cap a un escenari de sortida nuclear?

Si François Hollande es converteix en president, França engegarà el protocol per abandonar l'energia nuclear a mitjà termini. Però la dependència energètica del país respecte a l'àtom posa traves al projecte.

Si l'esquerra, amb Francois Hollande al capdavant, recupera el control de l'executiu francès després de les legislatives del 2012, cosa que no acaba d'estar del tot clara, França hauria d'emprendre el camí de sortida de l'energia nuclear. Un acord electoral segellat pel Partit Socialista i la coalició Europa Ecologia - Els Verds obre la porta a la transició energètica del país líder d'energia nuclear al continent.

La principal força opositora -amb el candidat presidencial, François Hollande, al capdavant- es compromet a reduir la producció elèctrica procedent de l'energia nuclear. Avui, un 76% de l'electricitat francesa té origen nuclear. El 2025, si Hollande guanya les eleccions, hauria de ser només un 50%. A més, 24 reactors dels 58 de què disposa França haurien de ser tancats de manera progressiva en el mateix horitzó.

Tancar Fessenheim

El protocol de sortida pactat per l'esquerra francesa també implicaria el tancament immediat de la problemàtica central de Fessenheim, a Alsàcia, així com abandonar el projecte de construcció d'un reactor de tercera generació a Penly, al nord de França, que segons els plans en vigor hauria d'entrar en funcionament el 2020.

Amb tot, els ecologistes no han aconseguit que els seus aliats s'adhereixin a la suspensió de la construcció d'un altre reactor de tercera generació a Flamanville, quantificat en 6.000 milions d'euros de costos, que hauria de ser inaugurat el 2016. Durant la campanya de les primàries, Hollande es va comprometre a tirar les obres endavant, "sempre que les regles de seguretat siguin respectades". A més, l'aliança implicarà la reducció de les subcontractacions i un programa de reconversió professional en el sector de la fabricació del combustible nuclear.

Temptats a abandonar definitivament l'energia nuclear després de la catàstrofe de Fukushima, els socialistes -tradicionalment favorables a l'àtom, interpretat com un símbol de sobirania energètica- han estat finalment menys radicals dels que molts esperaven. El problema principal per a la sortida nuclear és la dependència energètica de França respecte a aquesta energia, molt superior a la de les potències veïnes. Mentre que tres quartes parts de l'electricitat francesa tenen font nuclear, la proporció és només d'un 26% a Alemanya, d'un 18% al Regne Unit i del 17% a Espanya. Les energies renovables suposen un 35% del total de la demanda elèctrica a Espanya, mentre que a França no superen el 13%. A l'Hexàgon existeixen 19 centrals, tres vegades més que a Espanya.

Pressions econòmiques

El lobi nuclear francès no pensa posar-ho fàcil als ecologistes. Els grans grups energètics ja comencen a fer planar el fantasma de l'atur massiu que la sortida nuclear generaria. "Un milió de llocs de treballs estarien en perill, així com entre mig punt i un punt del PIB", ha defensat el director general d'Éléctricité de France, Henri Proglio. En el mateix sentit s'ha expressat el nou president del grup nuclear Areva, Luc Oursel, que ha alertat que girar l'esquena a l'energia nuclear comportaria "conseqüències desastroses en l'àmbit econòmic, social i mediambiental". L'esquerra els acusa d'actuar a les ordres de Nicolas Sarkozy per impedir un acord programàtic de les forces progressistes, que el president francès, encara en un moment de màxima fragilitat, tem especialment de cara a la cita electoral.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT