Hi ha odi a les pàgines anticatalanistes de Facebook?

Barcelona¿Hi ha incitació a l’odi en pàgines antisobiranistes de Facebook com ara “47 millones de voces contra la independencia de Catalunya ” o “Sóc català i defensaré la unitat d’Espanya sempre”? ¿Aquestes pàgines de nacionalisme espanyol comparteixen usuaris o cadascuna forma una comunitat independent? ¿Es pot investigar la percepció ciutadana de la política a través dels qualificatius que els tuitaires donen als polítics en les llistes en què els inclouen? Un grup de 24 alumnes del màster en comunicació i màrqueting online de la UAB ha provat de contestar els interrogants en un taller d’anàlisi de xarxes socials. “L’objectiu és anar més enllà en les preguntes que pots fer a les xarxes i no quedar-te amb el nombre de seguidors”, explica Òscar Coromina, professor del departament de comunicació audiovisual i publicitat de la UAB i coordinador del màster.

L’objectiu del taller, explica Coromina, és que els estudiants es familiaritzin amb aquestes eines i coneguin les seves potencialitats per plantejar uns projectes de recerca que vagin més enllà de les metodologies clàssiques. L’anàlisi de xarxes socials, que ja explota el màrqueting, està revolucionant també la recerca a les ciències socials. Per Coromina, calen “noves metodologies” en l’època del big data : “Quan fas investigació, si vols trobar dades concloents, has de ficar-te en la tecnologia. I anem una mica endarrerits en aquest aspecte”.

Odi a les xarxes

Per a aquest taller, explica Coromina, s’han triat “temes en què hi hagi controvèrsia”, com ara el de l’odi a les xarxes socials. Precisament, el mes de maig passat, i arran d’alguns comentaris de lloança per l’assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, va anunciar la intenció de crear noves figures legals per perseguir el que considera “incitació a l’odi i apologia del delicte” a les xarxes. Un mes i mig després, però, el seu ministeri hi va renunciar. Coromina destaca que molts legisladors que volen regular les xarxes les desconeixen: “La tecnologia fa molta mandra als legisladors, perquè, com que canvia constantment, t’hi has de posar molt a fons”.

L’Ariadna, una de les professores del taller, fa temps que estudia l’odi a internet contra la immigració i el catalanisme. Està fent la seva tesi a la Universitat d’Amsterdam sobre l’extrema dreta espanyola i el discurs de l’odi entre el 2009 i el 2013. L’Ariadna vol comprovar si, “com apunten els historiadors, el PP ha aglutinat el vot d’extrema dreta a Espanya”, i si, com denuncien les ONG, l’odi extremista i el discurs racista creixen a les xarxes socials. I per fer-ho, entre altres operacions, estudia si els usuaris que segueixen i comenten les pàgines d’extrema dreta a Facebook també segueixen i comenten les del PP. Aquest tipus d’estudis es fan amb eines com ara Netvizz, per a l’estudi de dades de Facebook, o el Twitter Capture and Analyses Toolset (DMI-TCAT), per estudiar la xarxa de l’ocellet.

Imatges i enllaços

“L’odi no és tan obvi a les imatges o enllaços, però si utilitzéssim altres eines sí que trobaríem odi en els comentaris a aquestes imatges i enllaços”, explica l’Ariadna en l’exposició final de l’estudi. També s’han presentat resultats sobre el Sónar a Twitter o la percepció dels polítics. Amb el debat a classe, els alumnes repassen i refinen les eines. L’objectiu era provar. “Heu tret petroli”, els anima el professor després d’una sessió en què s’ha demostrat que no només el màrqueting pot esprémer l’anàlisi de dades extretes de les xarxes, sinó que és també un terreny adobat per a les ciències socials.