L'Agència Espacial Europea posa en òrbita el satèl·lit Gaia

Barcelona.Més de 300 persones van omplir ahir l'auditori de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona (UB) per seguir en directe el llançament del satèl·lit Gaia des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa. Alguns eren científics implicats en el projecte-dels 400 investigadors que hi participen, el 10% són catalans-, però també hi havia molts espontanis en un acte obert al públic. Tothom va aguantar la respiració quan a les 10.12 hores del matí el Gaia sortia definitivament cap a l'espai a bord d'un coet Soyuz.

En arribar a una òrbita baixa terrestre, el satèl·lit de l'Agència Espacial Europea (ESA) es va desprendre del coet i va començar a desplegar el seu para-sol de 10 metres de diàmetre, el més gran que s'ha enviat mai a l'espai, que li servirà per protegir-se del Sol. Ha estat fabricat per Sener, una empresa de Bilbao amb oficines a Barcelona. "Quan s'ha desplegat el para-sol hem respirat i hem brindat amb cava, realment era el punt més crític", explica Xavier Luri, investigador de l'Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (UB-ICC/IEEC), a més de responsable de l'arxiu de dades del Gaia.

Llarga travessa

El satèl·lit ja és a prop de la Lluna. La vorejarà i la farà servir per agafar velocitat i continuar la seva travessa, que durarà quatre mesos, fins a assolir el milió i mig de quilòmetres de distància, des d'on començarà oficialment l'experiment. El Gaia haurà de fer gairebé una revolució completa a la Terra abans de dirigir-se cap a la destinació final, el punt L2 de Lagrange, situat a 1,5 milions de quilòmetres en direcció contrària al Sol. Serà en aquest punt d'aquí trenta dies. Els científics disposaran d'un parell de mesos per calibrar i verificar els complexos instruments de mesura. A partir de llavors començaran les observacions rutinàries. La missió Gaia durarà 5 anys, fins al 2018, encara que des de l'ESA no es descarta que s'allargui un any més.

Durant tot aquest temps el satèl·lit Gaia recollirà dades de mil milions d'estrelles per construir el mapa en 3D de la Via Làctia més complet que s'hagi fet mai. La missió Gaia permetrà estudiar la composició, la formació i l'evolució dinàmica i química de la nostra galàxia. Serà capaç d'explorar un 1% del contingut estel·lar de la Via Làctia per extreure'n totes aquestes característiques. Amb el Gaia s'espera multiplicar per 10.000 el coneixement que actualment tenim sobre la galàxia.

El satèl·lit conté dos telescopis de 35 metres de focal amb un total de deu miralls i tres instruments astromètrics, fotomètrics i espectroscòpics. La precisió de la seva tecnologia és tan gran que si fos a la Terra permetria mesurar les dimensions d'una moneda d'un euro situada a la Lluna. El satèl·lit estarà constantment movent-se i canviant el seu angle respecte al Sol per explorar la Via Làctia. Permetrà registrar no tan sols estrelles sinó també altres cossos, com ara quàsars, planetes extrasolars i asteroides. Observarà tots els objectes celestes fins a una brillantor 400.000 cops més baixa que la que observa l'ull humà a simple vista. Cada objecte el veurà entre 75 i 100 vegades per poder-ne crear així una reconstrucció en 3D.

El satèl·lit compta amb tecnologia puntera, en la qual ha participat l'empresa Mier, de la Garrotxa, així com altres empreses amb filials a Catalunya, com Sener i GMV, amb seu central a Bilbao i Madrid, respectivament. La participació industrial espanyola supera l'11%, una xifra superior a la participació espanyola a l'ESA, que és d'un 8%. Cada dia arribaran a la Terra uns 50 gigabytes comprimits d'informació que es recolliran, s'emmagatzemaran i es processaran en sis centres distribuïts per Europa, entre els quals hi ha el Cesca i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). Els investigadors catalans elaboraran eines per a l'explotació científica del gran volum de dades (100 terabytes en cinc anys). "Si es dediqués un segon per estrella necessitaríem 30 anys per analitzar la informació que ens arribarà del Gaia", afirma Jordi Torra, investigador principal de l'equip Gaia a Barcelona, que des del 1998 ha participat en la definició científica de la missió i després en el desenvolupament del prototip de processament de dades.