Lucas Baqué: "Traduint jeroglífics he vist que l'arrel d'una cultura és la llengua"

Fa poc que ha acabat el treball de tota una vida. Lucas Baqué (Barcelona, 1959) ha dedicat vuit anys a traduir al català els jeroglífics gravats a l'interior de sis piràmides de l'antic Egipte. Una feina faraònica que dóna prestigi internacional a la nostra llengua.

De quan daten els jeroglífics?

Són textos escrits fa quaranta segles, el 2300 abans de Crist, durant la Dinastia V. Són dels més antics de la humanitat.

I què diuen?

He traduït un total de 872 fórmules, unes recitacions adreçades a fer que el rei mort pogués fer el pas al més enllà. Els textos es llegien durant el ritual, que consistia a garantir el trànsit al difunt i que s'acabés reunint amb el déu Sol, que és el seu pare, i que al mateix temps romangués a la terra amb el déu Osiris. Les fórmules fan referència a aquests dos elements: el sol i la terra, l'eternitat i la perpetuïtat. I també n'hi ha que anuncien les ofrenes per al difunt, aliments i símbols importants de la seva reialesa: el fuet i el bàcul, per exemple, que representen el poder. Així volien assegurar que podria seguir regnant des del més enllà.

Per què els textos no es posen per escrit fins a la Dinastia V?

Hi ha diverses hipòtesis, no s'han trobat documents que ho expliquin. Planteja una qüestió ideològica, neix en un moment en què la religió ja és un poder polític. La imposició dels textos podria respondre a un reconeixement del poder de la religió: el rei accedirà al més enllà però necessita l'ajuda dels sacerdots. Ells decideixen les fórmules i els dogmes que s'inscriuen a les parets. Era el sacerdoci, i no la reialesa, el que escollia quina tradició romandria eternament.

¿De tot el que ha traduït amb quins passatges es queda?

Hi ha fórmules de molta bellesa. Hi ha un moment en què es descriu com els déus ajuden a construir la barca amb què el rei es reunirà amb ells. Ens mostra que la seva creença estava relacionada amb allò que veien, amb elements còsmics i naturals: els rius, el sol, l'aire... Reprodueixen les imatges amb una gran delicadesa i, a part de la sensibilitat que tenien, també hi ha molta precisió. Les fórmules sobre la barca em recorden molt algun element de l' Odissea , quan Odisseu ha de construir la seva nau per fugir d'allà on està pres.

Aquesta barca també sembla la de Caront, que segons la mitologia grega transportava els morts.

Sí, la imatge hi coincideix gairebé al cent per cent. Veus? Aquest és un exemple perfecte per demostrar que coneixem molt la tradició de la Grècia clàssica i, en canvi, no sabem res de l'antic Egipte.

Què li fascina més d'aquesta civilització?

La seva antiguitat. Un corpus com el que he traduït ja mostra que era una civilització molt inquieta. És una societat a la qual s'anomena injustament mítica o prefilosòfica per diferenciar-la de la grega. És un error perquè la cultura egípcia tenia un gran prestigi, fins i tot per als grecs, que van anar-hi per aprendre. Era la seva universitat . Plató va viatjar-hi i en tornar va fundar l'Acadèmia, per exemple. La nostra mentalitat recolza molt en els grecs i oblida els egipcis, que ens han deixat moltes coses en 30 segles d'història.

Grecs, egipcis, romans... ¿la humanitat sempre ha buscat respostes a les mateixes preguntes?

Sí, sempre ho havia fet, menys ara. Ara ja no es busquen respostes. Des del Segle de la Llums la ciència es mira les coses d'una altra manera. Encara hi ha mites que mai han deixat d'existir, però ara els generem a partir d'altres coses. El filòsof Karl Popper ho deia: "Els mites són el fonament de molts elements de la ciència".

Amb la seva obra, el català passa a ser una de les poques llengües a què s'han traduït aquests textos.

Sí, només hi ha traduccions a l'alemany, al francès i a l'anglès. No n'hi ha al castellà, la primera de l'Estat és en català. Sabia que si ho feia en castellà hauria tingut més difusió, però si volem construir alguna cosa a casa nostra cal començar per la nostra llengua.

¿Ha pogut traduir-ho tot amb detall?

He confirmat que l'arrel d'una cultura és la seva llengua. Engloba com construïm el pensament, com veiem el món i com el conceptualitzem. Per traduir jeroglífics primer has d'indagar en la seva literalitat, després en el significat i el simbolisme. Per ser fidel i honrat amb la llengua egípcia i arribar a l'esperit del text he arribat a passar-me dies buscant l'equivalent en català.

L'egípcia és una llengua molt rica?

Té una cosa que les nostres no tenen. Nosaltres tenim un codi de 26 lletres però ells tenen l'element fonètic i l'ideogràfic. Té una càrrega màgica molt forta. A les piràmides em vaig trobar que la paraula lleó estava escrita fonèticament i també amb la imatge de l'animal. Imagina fins a quin punt creien en el component màgic que van mutilar la imatge del lleó perquè no pogués fer mal al difunt. Aquest metallenguatge mostra una visió molt àmplia del món i, al moment de traduir, el matís que et dóna l'ideograma és d'una riquesa semàntica que poques llengües poden adaptar.