L’esforç de la conselleria no amaga ineficiències

Director General Fund. Pere TarrésLa malnutrició d’alguns infants, associada a la pobresa severa de les seves famílies, preocupa el gruix de la societat. En aquest moment, sembla que amb els recursos públics i l’aportació de diverses entitats socials s’arribarà a atendre totes les necessitats. La conselleria d’Ensenyament, tot i les grans restriccions pressupostàries amb què ha de treballar, amplia aquest curs la partida pressupostària i la manté oberta per si se’n detecten més casos. S’incrementen els ajuts que cobreixen el total del cost del menjador per a les famílies en situació més greu, atenent així la petició d’entitats socials, que feien notar que hi havia famílies sense ingressos que no podien fer cap aportació al menjador escolar. S’han superat qüestionaments respecte a l’acció educativa dels monitors que vetllen els menjadors escolars, i sobre el seu cost laboral. Formalment, es pot afirmar que l’administració ha fet gairebé tot el que havia de fer. Confiem que el curs que comença ho demostri.

Evitar carències nutricionals

El sistema, però, pot tenir ineficiències, com les dificultats de tresoreria, la lentitud dels processos, així com també el frau d’alguns demandants, que propicia la indignació d’aquells que no hi tenen accés. Caldrà ser molt curós en minimitzar-ho. Amb tot, quan la falta d’ingressos s’associa a una família amb pocs recursos personals, que no sap aprofitar l’ajuda de la solidaritat i del sistema de serveis socials, els infants en poden patir les conseqüències, malgrat que hi hagi disponibilitat de beques menjador. Tot i l’esforç per homologar els barems per al conjunt del país, hi ha qui té l’energia personal i l’habilitat per anar abordant el dia a dia proactivament i qui es manté passiu per múltiples i comprensibles raons. És en aquestes situacions quan cal intervenir per evitar carències nutricionals. Les necessitats sobrevingudes, la percepció de la pobresa en algú que no ha demanat, colpeixen l’interlocutor, que pot reaccionar qüestionant el sistema. L’important és que tothom, docents inclosos, actuem amb rigor i celeritat. L’existència, per exemple, d’algun menjador social que atén escolars a Ciutat Vella de Barcelona és fruit de l’agilitat de les entitats socials per poder atendre a tothom, unida a la gratuïtat total, i al fet que en algun moment es van crear aquests equipaments assortits pel Banc dels Aliments i que volen continuar oferint aquest servei. ¿Ineficiències o més recursos per combatre una qüestió tan greu?

L’alimentació dels adolescents

Els centres oberts i diaris, municipals o d’entitats socials, complementen l’acció escolar atenent infants a partir de les cinc de la tarda. Berenar, deures, reforç escolar i una atenció rigorosa a les carències socials. No estan universalitzats ni suficientment finançats, però compleixen un paper rellevant com ho han fet amb els casals d’estiu i colònies atenent també les necessitats alimentàries. Hi ha qui denuncia el problema de l’alimentació per als adolescents de l’ESO. Que l’institut acabi al migdia, malgrat que en algun cas s’hi puguin quedar a dinar, porta associat el problema del menjador i d’una tarda massa llarga. Tampoc totes les escoles bressol tenen la dotació de beques necessària i es constaten situacions en les quals serien necessàries. Tot i la solidaritat de fundacions i organitzacions socials, així com el paper de l’administració municipal o la conselleria, és en l’àmbit dels instituts i d’algunes escoles bressol on cal un esforç dotacional superior.