Mariano Marzo: "Estem assistint a un debat poc racional"

BARCELONAMariano Marzo és catedràtic d'estratigrafia i professor de recursos energètics a la Universitat de Barcelona. Ha participat en diversos consells assessors en matèria energètica i és una veu autoritzada. Parla clar. Considera que el debat sobre el fracking a Catalunya és pobre, perquè només s'ha donat veu a una de les parts, i reclama abordar el tema en tota la seva complexitat, sense alarmismes. No obstant, creu que el fracking s'ha de controlar.

¿S'està enfocant bé el tema del fracking a Catalunya?

No. En qüestions energètiques sempre cal buscar un equilibri entre tres aspectes: el medi ambient, l'economia i la seguretat. I estem centrant el debat només en aspectes ambientals. No pot ser que els ciutadans només sentin arguments i informacions d'un dels aspectes. Això fa que el debat sigui molt pobre.

¿No tenim gent preparada per a un debat més tècnic?

Sí, els tècnics hi són. Però l'activisme, que està molt bé que hi sigui, acapara tota l'atenció mediàtica. I l'energia, que és una qüestió estratègica per a un país, hauria de ser objecte d'atenció de tota la societat. Ara mateix la comunitat científica i tècnica està estupefacta perquè el predomini d'actituds emocionals per sobre de les racionals tanca les portes del coneixement, i així es restringeix la capacitat de prendre decisions en el futur.

Els riscos ambientals del fracking hi són. La preocupació, doncs, està justificada.

La preocupació sí, l'alarma o el fatalisme, no. El risc ambiental ningú el nega. De tota manera, pot disminuir amb els mitjans adequats. Als Estats Units, al principi, el fracking el feien empreses amb pocs recursos i els danys eren més elevats. Ara s'hi dediquen empreses més solvents, vigilades per l'administració i amb la contribució de la comunitat científica, i els impactes han baixat notablement. Per exemple, es pot evitar el risc de contaminar els aqüífers construint murs de ciment en les explotacions. Als Estats Units hi ha més d'un milió de pous en explotació.

I què n'han tret d'això?

Els ha permès obtenir molt més gas en el seu propi territori, cosa que ha disminuït la dependència energètica exterior i ha desplaçt el carbó, que és menys net. Europa, que és més sensible ambientalment, està important aquest carbó nord-americà.

Quina seria la bona estratègia davant la qüestió del fracking ?

Crec que cal investigar i, alhora, regular més, combinant coneixement i control. El Regne Unit ha donat llum verda a un organisme autònom encarregat de fer-ne un seguiment. Em sembla l'actitud correcta.

Com es poden conciliar posicions entre els que hi estan en contra i els que volen deixar oberta la porta a seguir endavant?

Fer prospeccions no vol dir fer una explotació. Queda temps de sobres, abans d'una hipotètica explotació, per dialogar serenament amb el territori i generar una autèntica participació ciutadana amb una informació més àmplia i contrastada. És una falta de maduresa veure-ho tot com un greuge. Si Catalunya vol emprendre un camí de sobirania s'haurà de plantejar abordar temes seriosos com l'energia en tota la seva complexitat.