ENTITATS
Societat 03/10/2012

Miquel Àngel Essomba: "El compromís del Govern amb UnescoCat per al 2013 era nul"

Paradoxa "Catalunya avança cap a l'autodeterminació i perd l'única institució que té relacions amb l'ONU" Recursos "El sector privat tampoc s'hi ha posat"

Auri Garcia Morera
3 min

El Centre Unesco de Catalunya (UnescoCat) va anunciar divendres que rescindia el contracte a tot el seu personal i posava fi a les seves actuacions regulars per problemes econòmics. Malgrat tot, fonts de l'entitat explicaven ahir a l'ARA que es continua buscant la fórmula per evitar-ne la desaparició absoluta, i que es farà un altre comunicat amb més detalls aviat. Mentrestant, Miquel Àngel Essomba, director del centre des del 2008 fins al juliol d'aquest any, explica com ha evolucionat la situació en els últims anys i quines tasques es deixaran de fer.

Quines circumstàncies han portat a la situació actual d'UnescoCat?

Hi ha hagut un desajust entre la bona feina que el centre ha anat fent i la seva capacitat d'obtenció de recursos. Les dificultats van començar l'any 2009, i des de llavors vam anar prenent mesures per fer front al nou escenari, però la nostra velocitat de canvi de model va ser més lenta que la velocitat voraç del context social i polític.

Hi ha hagut fets concrets que hi han influït especialment?

Hi va haver un punt d'inflexió, entre finals del 2010 i principis del 2011, quan hi va haver el canvi a les administracions de Catalunya. Ajuntaments com el de Badalona, amb el qual teníem bona relació i fèiem molta feina, van decidir que el centre havia de sortir de la ciutat. I com el de Badalona, altres que es van trobar entrampats econòmicament, com els de Vilafranca, Cunit i Salt.

Amb el canvi a la Generalitat va passar una cosa semblant?

Si fa no fa el mateix. Hi va haver una disminució d'ingressos molt important. En un marge de tres anys, van caure prop del 80%, i la previsió per al 2013 era d'eliminar-los al 100%. El compromís del Govern amb UnescoCat per al 2013 era nul. A més, des del 2011 no ens donaven la documentació necessària per anar a buscar crèdit, i a partir de llavors l'ofec ja va ser total.

A l'hora d'aportar-hi recursos, com ha reaccionat el sector privat?

Al centre Unesco li passa un fenomen particular, que és que tothom l'estima molt, en parla molt bé, i considera que fa una feina molt positiva i molt valuosa, però a l'hora de posar recursos sobre la taula, ningú fa el pas. A més de les administracions públiques, les institucions privades li han mostrat una gran estimació, però a l'hora de posar diners damunt la taula tampoc s'hi han posat.

¿La decisió anunciada divendres era la correcta?

Després de conèixer l'eliminació dels ingressos de la Generalitat, el més responsable era suspendre l'activitat, podent cobrir els deutes pendents i deixant-ho tot net i endreçat, o bé intentar arriscar-se, afrontant un futur ple d'incerteses i construint una bola de neu que ningú sabria si es podria arribar a contenir. La decisió té tot aquest sentit.

Què es perd amb aquesta suspensió de l'activitat?

Paradoxalment, en un moment en què Catalunya està avançant amb pas ferm cap a l'autodeterminació, perdrà l'única institució que tenia establerta una relació directa i oficial amb un organisme de les Nacions Unides. És una paradoxa dolorosa, perquè en la construcció nacional una peça fonamental és la qüestió internacional, i el país es quedarà sense aquest instrument.

¿Les entitats associades també en sortiran perjudicades?

Es perdrà el pal de paller de l'àrea Unesco a Catalunya i això també té molta relació amb el moment nacional. Catalunya és el país que, en relació amb la població, té més entitats associades del món, i és posat com a referència per la mateixa Unesco. Estem liquidant un símbol, però també una gran plataforma de projecció internacional de totes aquestes entitats.

Quines altres tasques es deixen de fer a partir d'ara?

El Centre Unesco sempre ha tingut especialistes de primer ordre que han fet contribucions decisives en diversos temes. Determinades qüestions de drets humans, llibertats de les persones, diàleg interreligiós, divisió lingüística, sostenibilitat, educació i conflicte... També va tenir un paper clau en el reconeixement dels castells com a Patrimoni de la Humanitat i en Somescola.cat, que es va fundar als nostres locals.

stats