Rebuig al nou preu de les enginyeries

BarcelonaPots consultar els preus de cada carrera amb el cercador d'Unportal i l'ARA

El Consell de l'Estudiantat de Catalunya (Ceucat) i altres associacions estudiantils van expressar ahir el seu rebuig a l'encariment de les carreres d'enginyeria, que pujaran un 10,5% el curs vinent per un canvi en la seva classificació dins el rang de preus aprovat pel Govern en el seu decret, tal com va avançar ahir l'ARA.

Un canvi que ha agafat per sorpresa tant els estudiants com ERC, amb qui el Govern havia pactat la congelació total del preu de tots els graus universitaris, sense ni tan sols aplicar-hi l'IPC. "Aquest canvi no es va comentar en les reunions de coordinació ni es preveia en els esborranys de decret que es van posar sobre la taula. Ja hem traslladat a la secretaria d'Universitats que no compartim la mesura i els demanem que la retirin, perquè ens ratifiquem en l'acord per a la congelació total de preus. Esperem que es pugui revisar", remarcava ahir la diputada d'ERC Marta Vilalta.

Per la seva banda, el Consell de l'Estudiantat va emetre un comunicat, ahir mateix, en què denunciava els "canvis encoberts en el decret de preus" i atribuïa la decisió a la petició expressa del rector de la UPC, Antoni Giró, en la reunió del 25 de juny de la comissió d'afers estudiantils del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Però el 28 de juny, quan el Govern va presentar el decret de preus a sindicats, estudiants i grups polítics, "no es va dir res d'això", explica el representant del Ceucat, Martí Obiols, que entén que a la trobada d'aquell mateix dia entre Govern i rectors és on es va forjar l'acord, que es va traslladar directament al decret "sense cap debat" ni avís. Obiols va expressar la "indignació" dels estudiants per la "punyalada per l'esquena" del Govern, que "se suma a l'encariment del 66%" que ja han patit les matrícules universitàries aquest curs.

"Per correspondre's amb el cost"

La secretaria d'Universitats es justificava ahir en un comunicat, en què explicava que, amb la modificació del sistema de preus de l'any passat -quan es va passar a calcular les matrícules en funció del cost dels estudis i els alumnes van passar de pagar-ne el 15% al 25%-, "les universitats amb estudis d'enginyeria van manifestar que l'estructura de preus existent no era consistent". Per això, afegia, a la reunió del 28 de juny amb els rectors es va acordar situar les enginyeries al rang més alt de preus, "per correspondre's amb els percentatges reals dels costos".

Des de la UPC no van confirmar la petició expressa del rector, però van recordar que Giró ha denunciat reiteradament que l'elevat cost de les enginyeries no s'ajustava al seu grau d'experimentalitat i que això suposava un pes econòmic molt gran per al centre. I és que, amb comptades excepcions, gairebé la totalitat dels 69 graus que imparteix la UPC són enginyeries, quan és la universitat que pateix la pitjor situació econòmica del sistema públic, amb un dèficit acumulat de 110 milions. De fet, Obiols -que forma part del consell de govern de la UPC- calcula que l'encariment de les enginyeries suposarà "un augment de prop de 5 milions" en els ingressos del centre, a raó d'aquests 226 euros més que pagarà cada estudiant.

La polèmica va coincidir amb la publicació d'un informe de l'Observatori del Sistema Universitari que denunciava precisament que les enginyeries tècniques són els graus que més s'han encarit des del 2007. Aquests estudis han sumat a l'augment de crèdits -van passar de tres a quatre anys quan es van convertir en grau- dos canvis a l'alça en el rang d'experimentalitat en els últims anys, de manera que el cost de tota la carrera ha pujat un 176%. Però els graus més cars continuen sent la resta d'enginyeries (no tècniques), que han pujat un 115%, però que requereixen un màster posterior (sis anys en total) per obtenir el títol.

Front comú per derogar la llei Wert quan el PP surti del govern

Tots els grups de l'oposició, excepte UPyD, la UPN i Fòrum Astúries, van signar ahir un acord en què es comprometen a derogar la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) en els primers sis mesos de la pròxima legislatura. Els partits, encapçalats pel PSOE, CiU i ERC, van escenificar així la seva unitat contra la reforma educativa de José Ignacio Wert. El text acorda paralitzar l'aplicació de la llei i elaborar-ne una altra de consens, quan el PP surti del govern.