Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Els directors d’escola tindran més poder per triar els mestres

L’antiguitat deixa de ser l’únic criteri d’accés a la funció docent i s’obriran concursos específics per cobrir fins al 50% de les plantilles

Un terç de la plantilla pública de mestres i professors (més de 20.000) són interins. Fins ara aquests docents s’apuntaven a una borsa de treball que els ordena segons els anys d’experiència, és a dir, l’antiguitat. I a cada nova vacant que s’obre en una escola o institut públic -ja sigui per cobrir una plaça que ha deixat buida una jubilació o per fer una substitució per malaltia- se li assigna el següent nom a la llista (d’entre els que han escollit aquella zona geogràfica). A partir d’ara, però, hi haurà altres mèrits, més enllà de l’antiguitat, que comptaran per anar a fer classe a una escola o institut. El director del centre podrà, si vol, convocar un concurs i definir el perfil de mestre o professor que necessita per cobrir aquella plaça, d’acord amb el seu projecte educatiu del centre. Ho podrà fer com a màxim per al 50% de la seva plantilla, segons estipula el decret de definició de perfils i provisió de llocs de treball aprovat ahir pel govern de la Generalitat.

En el cas dels centres amb una complexitat socioeconòmica elevada, aquesta previsió s’eleva fins al 100% de la plantilla, si calgués. La idea de fons és que el director pugui escollir els candidats més ben preparats per treballar en aquest tipus de centres. Es tracta, en concret, de 297 escoles de primària i 112 instituts de secundària que tenen un alumnat especialment divers i de baix nivell socioeconòmic.

Però aquests percentatges de la plantilla que es poden cobrir per decisió del director són molt teòrics, ja que la majoria de centres escolars públics tenen fins a un 80% de docents amb plaça fixa, més i tot en centres antics de les grans ciutats, segons apunten des de l’associació de directors Axia. En aquests casos, el director podria utilitzar el nou mètode per cobrir el 20% que li queda amb interins, ja que el límit continua sent el 50% de la plantilla. Per a la resta de places ha d’esperar que hi hagi una jubilació o que un funcionari demani voluntàriament el trasllat a un altre centre. Cada curs hi ha unes 9.000 peticions de trasllat de centre.

Aquests funcionaris amb oposicions -són dos terços dels més de 65.000 docents de la plantilla pública- no es veuran afectats pel nou decret. “Però a mesura que es vagin jubilant, anirem perfilant també les places que vagin quedant buides”, va explicar la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, que va assegurar que es tracta d’un “gran canvi de model” que s’anirà visualitzant de manera progressiva.

El decret, que ja s’aplicarà des de l’estiu, vol ser “un pas més” cap a l’autonomia dels centres i el lideratge dels directors que fixa la llei d’educació de Catalunya (LEC), però topa amb la normativa rígida de la funció pública “i els drets consolidats del funcionariat”, apuntava ahir Rigau. Per això el nou mètode d’elecció dels docents no substitueix el sistema d’assignació ordinari actual, sinó que es crea un “sistema mixt” en què conviuran els dos mètodes.

El director, cap de personal

No obstant, hi ha un avenç important en el poder de decisió dels directors de centres públics, que passen a ser caps de personal. En aquelles places en què els és possible, decidiran el perfil concret de mestre o professor que necessiten. En funció d’aquests mèrits, el departament d’Ensenyament els enviarà fins a 20 currículums de persones que estan a la borsa de treball i que s’ajusten al perfil. El director n’haurà d’entrevistar com a mínim tres abans de prendre una decisió i haurà de fer un informe en què argumenti la seva elecció final, que en principi serà la definitiva, amb el vistiplau dels serveis territorials d’Ensenyament. Contra aquesta decisió sempre hi ha la possibilitat de recórrer.

L’únic límit que s’imposa és que el candidat ha de tenir almenys un any d’experiència perquè pugui ser proposat pel director del centre, per evitar que aquest nou sistema serveixi per fer entrar en el sistema públic persones que encara no han fet mai classe. Només en el cas hipotètic que aquella persona sense experiència fos l’única de tota la borsa de treball que tingués el requisit o el mèrit concret que es demana, podria passar a ocupar la plaça vacant.

El nou decret també introdueix una altra novetat per elevar “el compromís d’exigència” cap als nous mestres que entren al sistema públic. S’estableix un període de prova de quatre mesos, passats els quals el director del centre haurà de fer una avaluació de l’interí novell. Fins ara, una comissió del centre i la inspecció educativa s’encarregaven d’aquesta primera avaluació dels docents, que només es feia quan l’interí havia treballat tot un curs sencer. És a dir, quan havia tingut la sort de cobrir una vacant o una substitució de tot un any escolar. Ara, en canvi, amb quatre mesos de feina ja se’ls podrà avaluar i el responsable de fer-ho serà el director. A més, podrà fer-lo fora a partir d’un mes després de començar si considera que no ha superat la prova. En aquest cas en què l’avaluació del director és negativa, la inspecció educativa -que depén del departament d’Ensenyament- haurà de fer la seva pròpia avaluació per determinar la “idoneïtat” de l’interí o substitut per a aquell lloc de treball. Si l’informe de la inspecció també és negatiu, la persona quedaria exclosa de la borsa de treball, tot i que se li donaria l’oportunitat al curs següent de fer una prova de coneixements per accedir a un nou període de prova.

Per començar, la consellera Rigau confia que el nou sistema serveixi per anar imposant el requisit de l’anglès en tots els nous llocs de treball que sorgeixin als centres escolars públics. Ensenyament ja va instaurar fa poc el requisit del C1 d’anglès per a tots els professors d’aquesta matèria a secundària, mentre que per als mestres i professors que imparteixen una assignatura no lingüística en anglès se’ls demana un B2 (el nivell del First Certificate). Però els nous mèrits que s’incorporen en l’elecció dels docents no seran només l’anglès, sinó tots aquells que el director decideixi que són necessaris per al projecte educatiu, ja sigui el domini de les noves tecnologies, l’experiència prèvia en centres conflictius o tenir una doble titulació que els permeti impartir classes de més d’una matèria, per exemple.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT