La justícia europea qüestiona la llei De desnonaments
El Tribunal de Luxemburg força canvis legislatius per protegir els ciutadans de les clàusules abusives de les hipoteques. Un dictamen diu que la llei estatal de desnonaments vulnera la normativa europea.
BRUSSEL·LES/BARCELONA.Si un ciutadà espanyol signa una hipoteca i no pot pagar-la, el banc subhasta el pis i expulsa el ciutadà de casa seva sense donar-li l'oportunitat de denunciar clàusules abusives a la hipoteca. Un procediment que pot ser il·legal. És el que denuncia un dictamen publicat ahir per l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott. Mentre la legislació europea protegeix el consumidor de clàusules abusives als contractes, l'advocada considera que la regulació espanyola no assegura aquesta protecció de manera efectiva quan permet que un ciutadà perdi la propietat i sigui desallotjat abans de poder exercir una acció per danys i perjudicis.
El Tribunal de Luxemburg exigeix ara que es concedeixi als jutges espanyols la possibilitat de suspendre temporalment un desnonament mentre es revisa si les clàusules del contracte del crèdit afectat són abusives o no. L'advocada assenyala en el dictamen que "les clàusules contractuals que no s'hagin negociat individualment es consideren abusives si, tot i les exigències de la bona fe, causen un desequilibri important entre drets i obligacions en detriment del consumidor". El cas que ha permès qüestionar la regulació hipotecària de l'Estat respon a una consulta que el jutjat mercantil de Barcelona va plantejar al Tribunal de Luxemburg arran d'una demanda contra CatalunyaCaixa per part d'un ciutadà, que després de ser expulsat de casa seva el gener de l'any passat per no pagar la hipoteca, encara tenia un deute amb el banc de 40.000 euros.
La consulta del jutjat català fa referència a tres clàusules: la de venciment anticipat -es tracta de contractes a molt llarg termini per incompliments de pagament en un període molt curt-, la dels interessos per demora -que en les hipoteques són molt més elevats que en altres tipus de préstecs- i la que permet determinar unilateralment al banc l'import del deute i només concedeix a l'afectat iniciar un procediment judicial quan ja ha perdut la casa. L'execució forçosa d'hipoteques no està regulada a escala europea sinó que és competència dels estats. Unes normes que, segons l'advocada, no haurien d'obstaculitzar els drets que la normativa europea garanteix al consumidor.
Preludi de la sentència
En qualsevol cas, l'opinió de Kokott no és vinculant, però en la majoria de casos avança el sentit de la sentència que més endavant dictarà el Tribunal de Justícia de la UE. El dictamen pot servir com a punt de partida per a la reforma urgent que PP i PSOE volen impulsar per frenar els desnonaments. La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, es va referir ahir després del consell de ministres al document procedent de Luxemburg. "Jo li vaig plantejar a Elena Valenciano [vicesecretària general del PSOE] que els productes abusius o subproductes, que són financerament molt complexos, els hem de regular", va expressar la vicepresidenta, que va prometre "mesures preventives perquè les clàusules de les hipoteques siguin equilibrades". El govern espanyol i el PSOE van pactar dimecres tancar amb celeritat una reforma legal: dilluns que ve es reunirà una comissió d'experts per començar a concretar tècnicament les propostes per regular els desnonaments. Santamaría va puntualitzar ahir que la modificació legal es dirigirà "a les persones que han perdut la capacitat econòmica per pagar la hipoteca", però "descartarà els supòsits en què per part del deutor hi ha algun tipus de responsabilitat". La vicepresidenta va subratllar davant de la premsa que "s'han d'evitar els fraus".
Els col·lectius que defensen els afectats per desnonaments han rebut amb desconfiança el pas fet pel PP i el PSOE. Consideren que arriba tard i que no escolta els afectats, perquè en el comitè d'experts només hi haurà representants dels dos grans partits espanyols. "El discurs inspira poca confiança perquè fins ara han bloquejat qualsevol mesura al Congrés, i la prova més clara d'aquest bloqueig és que la societat civil ha hagut de promoure una iniciativa legislativa popular [ILP]", raona Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH). Colau exposa que els canvis normatius que es pactin han de preveure la retroactivitat: "No és negociable que la gent que ha patit una execució hipotecària no es beneficiï de la reforma i que se'ls condemni a patir un deute per a tota la vida. No pot ser una mesura per aplicar només en el futur".
