Les matemàtiques com a drecera policial
La Universitat de Girona i els Mossos dissenyen models matemàtics com a eina per predir delictes
BarcelonaEls delictes que es poden predir també es poden combatre amb més facilitat. Aquesta és la idea base del projecte que han engegat els Mossos d'Esquadra i la Universitat de Girona (UdG). Les dues parts col·laboren per dissenyar models matemàtics que permetin avançar-se als lladres i aturar la delinqüència abans que es produeixi. Això comporta detectar els factors clau dels robatoris, com ara la renda per càpita d'un barri o la seva vigilància, i combinar-los amb operacions matemàtiques complexes de probabilitat. Aquests models es poden convertir així en una drecera per a la policia catalana.
El projecte encara és embrionari. Així ho asseguren tant la doctora Maria Aguareles, professora lectora del departament d'informàtica, matemàtica aplicada i estadística de la UdG, com el sergent Albert Moya, cap de la unitat d'anàlisi i planificació, la unitat dels Mossos que impulsa el projecte. En tot cas, tots dos preveuen que l'aliança doni fruits aquest any. Primer es treballarà per entendre i predir robatoris i furts i més endavant es podria aplicar a altres delictes.
La idea de combatre la delinqüència amb matemàtiques no és nova. Com va informar l'ARA a l'octubre, ja s'aplica a Los Angeles el sistema Predpol, que assenyala les zones on és més probable que hi hagi un delicte. És precisament d'aquestes experiències internacionals que beu la iniciativa catalana.
"Les actituds que hi ha darrere dels crims són molt més previsibles del que sembla", sentencia la doctora Aguareles. La investigadora assegura que els lladres tenen uns "patrons de comportament" que es poden reduir a "tres o quatre hipòtesis", amb les quals pot funcionar un model matemàtic. Combinant aquests factors i algunes operacions, es pot calcular la probabilitat dels delictes i situar-los en un mapa.
El caporal Pere Boqué, matemàtic i analista de la Unitat d'Anàlisi i Planificació, explica que el model es basa en la "conducta esperada" dels lladres. I afegeix que teories clàssiques de la criminologia poden ajudar a dissenyar-lo. Per exemple, la "teoria de l'oportunitat", que assenyala que el delinqüent pren decisions en funció de "valoracions de costos/benefici"; o la teoria de les activitats rutinàries, és a dir, que el lladre actua "en el seu entorn".
Les noves estratègies permetran, segons Boqué, assignar millor els recursos policials: "Si podem saber més o menys cap on es delinquirà, en quin temps i zones, podem planificar els serveis de manera més acurada". Tant Boqué com Aguareles coincideixen a dir que el primer repte és saber com adaptar les eines a la realitat catalana. Una diferència clau és que als EUA treballen en cases disperses, mentre que a Catalunya són més habituals els pisos. El segon desafiament serà veure en quina mesura el model pot concretar la zona del delicte -barri o ciutat- i amb quina antelació: dies, setmanes o mesos. Tot plegat permetrà confeccionar un mapa amb les zones calentes, aquelles on és més probable que hi hagi robatoris. Serà un mapa canviant amb el temps i la conducta dels lladres i que, indica el sergent Moya, serà en principi intern. No es farà públic a l'estil del mapa del crim de Londres a internet, on es poden consultar els delictes per barris.
Més eficàcia, més previsió
Boqué explica que treballar amb models matemàtics permet esquivar errors i omissions de l'estadística, com ara denúncies falses o delictes dels quals no s'informa. Per a aquest analista suposa anar un pas més enllà: de descriure les tendències delictives d'avui a predir les futures. "Podem arribar a plantejar-nos abaixar alguns índex delictius que poden ser preocupants", sentencia Boqué. Tant els Mossos com els investigadors gironins declinen donar un percentatge de reducció de delictes, però sí que estan convençuts de l'eficàcia de les noves eines. Les matemàtiques seran una drecera per combatre el crim, però en cap cas la panacea.
