CRÍTICA DE CINEMA
Cultura 21/11/2014

Jimmy’s Hall

*** Direcció: Ken Loach. Guió: Paul Laverty. 106 minuts. Regne Unit (2014). Amb Barry Ward, Simone Kirby, Andrew Scott, Jim Norton, Brian F. O’Byrne. Per als que creuen que sense ball no hi ha revolució

Eulàlia Iglesias
1 min

A Ken Loach li prova Irlanda. En la seva segona incursió en el passat de l’illa maragda després d’ El viento que agita la cebada, el britànic du a terme una defensa del ball com a forma de militància política o, si es vol, del necessari aspecte lúdic de qualsevol activisme social. A partir de la figura històrica de James Gralton, Loach elabora un film d’aires clàssics amarat de l’encant de la Irlanda rural i la vitalitat de les danses, una calidesa més difícil de trobar als seus films ambientats a la Gran Bretanya contemporània. Com és marca de la casa, els personatges responen a arquetips sense matisos i se situen en bàndols clarament diferenciats: el terratinent i l’Església opressors en un cantó, el poble que lluita per la llibertat a l’altre. El film se situa als anys 30, una època de crisi que propicia la lectura en present de les accions i reivindicacions dels personatges. En la seva dignificació de les lluites obreres, però, Laverty i Loach es passen de frenada. Deu ser la primera pel·lícula ambientada a Irlanda en què les classes populars no tasten ni una gota d’alcohol.

stats