Artur Mas està cremant les naus, però les crema a la seva manera, d’una en una. La seva intervenció d’ahir va ser audaç, precisa i arriscada, i per tant hauria de tenir premi. El premi serà, previsiblement, una adhesió social i ciutadana que anirà molt més enllà dels límits de CiU. Arribarà fins a ERC? La pressió per a Junqueras serà enorme, i la generositat de Mas no es pot respondre amb silenci, encara que molts republicans la percebin com un xantatge encobert. Però ahir la incertesa i el neguit no es notaven només en les cares de Junqueras i Rovira: també en les dels quadres i dirigents de CDC -que per la generositat de Mas veuen perillar el seu paper en el full de ruta- i els d’UDC, que previsiblement hauran de triar entre desfer-se del duranisme o bé sortir a aguantar el xàfec electoral sense paraigua. Tot això si hi ha eleccions, esclar... però és que, si no hi ha eleccions, el procés es bloqueja. I el president, amb les naus en flames, potser no s’ho pot permetre.
