12-O EXAMEN A L'ESPANYOLISME
Efímers Tema del dia 13/10/2013

C's i UPyD: partits cosins, no germans

Les dues formacions comparteixen un espanyolisme de nou encuny, però tenen electorats encara diferents

i
Jordi Muñoz
4 min

PolitòlegNo hi ha dubte que Ciutadans ha esdevingut la representació emergent de l'espanyolisme a Catalunya. En part deu ser gràcies a l'habilitat del seu líder, Albert Rivera, que ha estat capaç de navegar per diverses crisis internes i un ecosistema polític força impermeable als nouvinguts. Però més enllà d'això, l'èxit s'explica perquè C's encarna una renovació del nacionalisme espanyol que responia, pel que s'ha vist, a un cert corrent de fons dins de la societat catalana i espanyola. La prova d'això és l'emergència a la resta de l'Estat (sobretot a Madrid) d'un partit de característiques molt semblants: UPyD.

Tots dos practiquen un espanyolisme deslliurat alhora de la pesant herència de la dreta espanyola, catòlica i conservadora, i dels dubtes, equilibris i complexos del PSOE. És un espanyolisme d'arrel més jacobina que nacionalcatòlica, fortament unitarista, que neix i creix fonamentalment com a reacció als nacionalismes català i basc. Són partits gairebé monotemàtics, i molt calculadament ambigus en l'eix esquerra-dreta, però tots dos complementen el seu espanyolisme amb un discurs genèricament regeneracionista. La crisi política i econòmica, que amenaça d'afeblir molt els dos grans partits estatals, engreixa les opcions noves, i probablement encara ho farà més en els anys a venir.

Quin és el públic d'aquest espanyolisme? Tenen el mateix perfil els electors de C's i d'UPyD, o són diferents sociològicament? Les enquestes postelectorals del 2011 i el 2012 del Centre d'Investigacions Sociològiques permeten aproximar-s'hi, per bé que la mida limitada de les mostres amb què treballem comporta una certa imprecisió i fa que hàgim de fixar-nos en les grans tendències més que en els detalls.

UPyD, més d'esquerres que C's

Tot i que els dos partits comparteixen bona part del discurs, el perfil ideològic dels seus votants presenta diferències substancials: els d'UPyD tendeixen a situar-se més a l'esquerra que els de C's. Les dues formacions tenen un gruix de votants centristes, però els d'UPyD estan clarament més escorats cap a l'esquerra, mentre que els de C's es reparteixen de manera molt més simètrica per tot l'espectre ideològic. Aquesta diferència crida l'atenció, sobretot si tenim en compte que la societat catalana, de mitjana, és significativament més d'esquerres que l'espanyola i, per tant, podríem esperar que fos justament a l'inrevés.

Més enllà de les diferències ideològiques, els dos electorats tenen també una composició sociològica diferenciada: el votant d'UPyD té un nivell socioeconòmic més elevat, de mitjana, que el de C's. Crida especialment l'atenció la diferència en termes de nivell d'estudis: la formació de Rosa Díez té un electorat bàsicament universitari, un 45% dels seus votants del 2011 tenen estudis superiors; mentre que entre els votants de C's del 2012 aquest percentatge no supera el 17%. Per la seva banda, una majoria de votants de C's (55%) té estudis secundaris o FP, dos grups que tot just representen un terç dels vots d'UPyD.

També en la composició d'edat hi trobem diferències significatives: UPyD té un electorat més jove que el de C's. Destaca especialment el grup de 25 a 34 anys, que representa gairebé un terç dels suports de Rosa Díez, mentre que Rivera -tot i la seva edat- només recull un de cada deu vots en aquest segment de votants. Per contra, a Ciutadans hi tenen més pes els votants més grans de 45 anys i, sobretot, els majors de 65, que són un 17%, mentre que la tercera edat amb prou feines representa el 5% de la base d'UPyD.

Així doncs, el públic de Rosa Díez és més d'esquerres, més jove i més format que el de Rivera. Tanmateix, potser aquestes diferències es deuen a una qüestió d'evolució: C's també va començar sent un partit més aviat jove i amb un perfil social i educatiu elevat, però amb el temps ha anat penetrant en sectors més populars. Avui Ciutadans té menys votants joves i universitaris que la mitjana de l'electorat, cosa que no passava el 2006, quan eren els seus grups forts.

És probable que a mesura que UPyD vagi eixamplant la seva base electoral experimenti una transformació semblant a la de Ciutadans, i vagi tenint uns votants cada cop més semblants, en edat i nivell socioeconòmic, a la mitjana de l'electorat. En aquest sentit, sembla que UPyD acumula uns anys de retard respecte de Ciutadans, però és possible que el patró de creixement de tots dos sigui semblant. De moment, sociològicament, són partits cosins però no germans.

Ciutadans creix sobretot cap a la dreta

Ciutadans va sorgir d'ambients més o menys progressistes desencantats amb el que consideraven una deriva massa nacionalista del PSC, que llavors pactava amb ERC en el tripartit i votava un nou Estatut, i va ser apadrinat per alguns destacats membres de la Gauche Divine barcelonina. És cert que sempre ha tingut un peu a cada banda i ha jugat a la indefinició, però amb el pas del temps el partit d'Albert Rivera ha anat perdent el perfil vagament esquerranós que tenia. Gestos com el fitxatge de Carina Mejías (exdiputada del PP), o la presència habitual del seu líder als mitjans de comunicació de la dreta espanyola els han anat escorant a poc a poc cap a la dreta. Els seus votants també tenen avui un perfil més conservador que el del 2006. Llavors gairebé la meitat del seu electorat s'ubicava a l'esquerra, mentre que avui només un de cada quatre votants de Ciutadans s'autodefineix com a d'esquerres.

stats