Dossier 25/03/2013

Gürtel: una bomba a punt d'esclatar

El cas afecta de ple el PP, després que s'hagin trobat vincles del partit amb la trama

Juan Luis Galiacho
5 min

MadridL'operació Gürtel, vocable que significa cinturó en alemany i que es va triar perquè en espanyol cinturó i corretja són sinònims, la va iniciar l'any 2004 el jutge Baltasar Garzón, titular del jutjat central número 5 de l'Audiència Nacional, tot i que no va saltar a la llum pública fins al febrer del 2009, quan va ser detingut Francisco Correa. Ell va ser testimoni -per part del nuvi- en el casament d'Alejandro Agag amb Ana Aznar, filla de José María Aznar. Des d'aleshores, és una espina clavada al cor del PP. I ara està a punt d'esclatar.

Sobretot després que es fes efectiva la renúncia de l'instructor del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Antonio Pedreira -suposadament controlable-, a favor del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz -incontrolable-. El canvi es va produir després de 33 mesos d'instrucció d'una causa que va arribar a tenir inicialment 117 imputats. Entre ells hi ha molt alts càrrecs del PP, com l'exdiputat Jesús Merino, l'exsenador Luis Bárcenas, l'exsecretari d'organització del partit a Pontevedra Pablo Crespo, l'exalcalde de Pozuelo de Alarcón Jesús Sepúlveda (exmarit de la ministra Ana Mato), l'exalcalde de Majadahonda Guillermo Ortega, l'exalcalde de Boadilla del Monte Arturo González Panero (àlies El Albondiguilla ), l'exdiputat a l'Assemblea de Madrid Benjamín Martín Vasco i l'exconseller d'Esports de la Comunitat de Madrid Alberto López Viejo. També hi ha empresaris com Alfonso García Pozuelo (Constructora Hispánica) o Fernando Martín (Martinsa-Fadesa).

Finançament irregular

Ruz investiga la connexió entre la trama, Bárcenas i el PP

El sumari té avui unes 200 caixes de folis i prop de mil volums. Les investigacions del jutge Ruz se centren actualment a trobar els vincles entre Gürtel i la comptabilitat oficial del PP. La documentació tramesa pel Tribunal de Comptes a l'Audiència acredita que les donacions rebudes pels populars també podrien haver estat recollides en la comptabilitat d'aquesta trama de corrupció. Almenys així ho apunta Anticorrupció en un escrit remès divendres passat pel fiscal Antonio Romeral, on troba quatre connexions que s'afegeixen a les tres detectades per Ruz entre els papers de l'extresorer Luis Bárcenas i la xarxa Gürtel.

El magistrat està ara a l'espera dels resultats de les més de 30 comissions rogatòries enviades de nou al Regne Unit, a Singapur, a l'Argentina, a Portugal, als Estats Units, a les illes Verges, a Mònaco, a Suïssa, al Marroc, a les Antilles, a Holanda, a Gibraltar i a Panamà, entre d'altres, per determinar les quantitats evadides. De fet, s'ha obert una peça separada del cas només per a això. La investigació també se centra ara en el patrimoni personal forjat per Luis Bárcenas i la seva dona, Rosalía Iglesias Villar. Entre els principals objectius del jutge Ruz hi ha l'origen dels fons de Tesedul SA, les entitats Brixco SA i Lindmel Internacional SA, els ingressos en el compte del Dresdner Bank i el possible delicte de blanqueig de capitals comès per Iván Yañez Velasco, el presumpte testaferro i controlador a Suïssa de la fortuna de Bárcenas.

Propietats embargades

Els processats portaven un nivell de vida de gran luxe

Al mateix temps també hi ha en el procediment una peça separada oberta amb les mesures cautelars ja preses, com embargaments de propietats i ordres de no disposar. Hi ha anotacions preventives de no transmissió i alienació d'embarcacions d'esbarjo ( Parapipi ), de pisos a Las Rozas, a Collado Villalba i a Majadahonda (Madrid), de residències a Barcelona i a Bilbao, de locals a Pontevedra i a Marbella (Màlaga), així com de múltiples vehicles: una motocicleta Suzuki GSX 600F, un Chrysler Jeep, un Wrangler Land Rover, un Range Rover Sport 06/03, etc.

Actualment, el patrimoni de Francisco Correa, el cap de la trama, així com els seus comptes corrents a Suïssa i en altres paradisos fiscals, està intervingut. Els beneficis que durant molts anys va obtenir de Gürtel, amb el presumpte vistiplau d'alcaldes i dirigents del PP, li van permetre, segons les investigacions de l'Audiència, acumular durant els últims anys un patrimoni que, com a mínim, pot ser de 20 milions d'euros. Engloba des de nombroses propietats immobiliàries fins a societats en paradisos fiscals, i és un amant de velers i iots. També tenia immobles a Las Rozas (Madrid), Sotogrande (Cadis), Tarifa, Marbella, Algesires, dues finques a Eivissa i quatre atracadors de vaixell a Puerto Marina (San Roque, Cadis). A més, a Miami (EUA) va invertir en la construcció de tres edificis per valor de 4 milions d'euros. També va adquirir quatre apartaments en un edifici colonial històric de Cartagena de Indias (Colòmbia) i va negociar la seva entrada en explotacions petrolieres com a soci capitalista.

Una xarxa de societats

L'últim sobrenom conegut de Francisco Correa era El padrí

El nucli dur de la trama Gürtel va situar la seva seu en un edifici al número 40 del madrileny carrer de Serrano, a la quarta planta, relativament a prop de la seu central del PP a Madrid. Era una típica casa del barri de Salamanca, amb porter de tota la vida inclòs. Al portal no hi figurava cap placa identificativa de les empreses de Correa i dels seus socis, entre els quals hi ha Álvaro Pérez Alonso, El Bigotes , que va arribar a ser director de continguts de la cadena Onda Cero, on va estar sota la direcció de Javier Gimeno. Després la trama va anar multiplicant les seves societats, amb noms anglesos i pomposos: Orange Market (per al País Valencià), Down Town Consulting (va treballar per a la Comunitat de Madrid), TCM (ha facturat importants quantitats per a l'Ajuntament de Majadahonda), Good and Better (es va beneficiar d'actes organitzats per la conselleria d'Ocupació i Dona de Madrid), Rialgreen (va ser la principal organitzadora d'esdeveniments del PP a Andalusia), Booemerangdrive, Cresva i d'altres. L'últim sobrenom conegut de Correa era El padrí , no per reminiscències mafioses, sinó perquè va anant estrenyent llaços de confiança amb càrrecs polítics i es va convertir en padrí dels seus fills.

Epicentre a Madrid

El jutge investiga actes que es van facturar a Correa

Pablo Ruz investiga l'existència d'una altra caixa B que tenia la trama Gürtel a través de la societat Easy Concept Comunicación SL, controlada per una de les testaferros de Francisco Correa, Isabel Jordán. Segons les investigacions, iniciades a partir de la documentació intervinguda al domicili d'aquesta administradora, es tractaria d'una nova caixa B destinada "especialment als pagaments que s'haguessin pogut fer a alts càrrecs públics". Per això, Ruz ja ha sol·licitat amb urgència a la Comunitat de Madrid que faciliti tota la documentació sobre l'adjudicació i facturació de 317 actes concrets, que van des de la realització de vídeos o quadres fins a l'elaboració de ventalls i corbates. També s'investiguen els acords urbanístics aconseguits per aquesta trama d'empreses a la Comunitat de Madrid. En concret, l'empresa tapadora Narcisos 22 S.A., on se sospita que van anar a parar més de deu milions d'euros en comissions sobre sòl.

L'Agència Tributària -controlada al 100% pel ministre Montoro- haurà d'enviar la nombrosa informació sobre donacions, xecs cobrats, operacions en efectiu en comptes bancaris i declaracions tributàries entre el 1990 i el 2005 que el PP encara no ha lliurat. I haurà de nomenar dos funcionaris experts en la lluita antifrau per ajudar el jutge.

Destitucions sospitoses

Montoro va canviar els inspectors dels casos Gürtel i Nóos

Fa tot just un mes el ministre Cristóbal Montoro i els seus càrrecs de confiança a l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF) van destituir de cop els inspectors que portaven la investigació de la trama Gürtel i del cas Urdangarin.

Precisament els dos nous inspectors de Montoro seran els que ajudaran el magistrat de l'Audiència Nacional a aclarir l'origen de la fortuna opaca de Correa, Bárcenas and company , i a esbrinar la possible relació entre aquesta trama corrupta i els lliuraments privats de diners al PP entre el 1990 i el 2005 a canvi de suposats favors en contractes i concessions públiques. ¿Fins on arribarà la col·laboració?

stats