L'empresariat català reclama les balances fiscals a Montoro

Madrid / BarcelonaLa decisió del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, d'eliminar les balances fiscals i canviar-les per un nou sistema de càlcul no només indigna partits catalans i Govern, sinó que ahir va posar en alerta les organitzacions empresarials del país, que fa mesos que malden per crear un clima de diàleg que rebaixi les tensions entre governs. La patronal Foment del Treball, que defensa el pacte fiscal com a fórmula per superar el conflicte institucional, va reclamar al ministre la "màxima transparència" en matèria de balances fiscals. "La incorporació d'un nou sistema de valoració no ha de suposar un fre per mantenir també els mètodes de càlculs anteriors", afirmava en un comunicat l'entitat presidida per Joaquim Gay de Montellà.

Més contundent encara es va mostrar la patronal vallesana Cecot, que va dir que "no entén" la supressió de les balances fiscals. "Sense instruments d'anàlisi com aquest és difícil fer una bona política d'inversions", va lamentar el seu president, Antoni Abad. La falta d'inversions a Catalunya és una queixa de l'empresariat -amb més o menys intensitat-, de manera que el nou mètode del ministre ha fet encendre totes les alarmes perquè pot dificultar conèixer les dades sobre fluxos de diner públic entre territoris i les xifres del dèficit fiscal.

Montoro es confessa

I és que el mateix ministre no amaga quina és la seva veritable intenció. El responsable dels comptes públics de l'Estat va admetre ahir en una entrevista a RNE que no publicarà les balances fiscals amb la metodologia tradicional per evitar el mal ús que en fan, segons el seu parer, els sobiranistes.

Montoro, això sí, no capgira el sistema tradicional per mesurar el dèficit fiscal de l'Estat amb les comunitats autònomes perquè hagi detectat que és erroni. Ahir mateix va admetre que les balances fiscals conegudes fins ara eren "correctes". Si modifica el càlcul és perquè considera que, en comptes de "racionalitzar el debat", se'n fa un "ús indegut" que provoca que hi hagi ciutadans que pensen que, per culpa dels resultats d'aquesta balança, el territori on viuen -al·lusió clara a Catalunya- necessita "independitzar-se". Al cap i a la fi, es tracta d'un camí que ha trobat la Moncloa per mirar de combatre els arguments a favor de convocar la consulta fixada per al pròxim 9 de novembre, en el marc de la campanya del PP dissenyada sobre la premissa de publicitar la seva "veritat" sobre Catalunya i Espanya.

A l'espera que Hisenda acabi de cuinar el nous comptes regionalitzats, que tot just es començaran a descobrir aquest divendres en un acte a Girona, la majoria absoluta del PP va evitar ahir que Montoro comparegui al Congrés per donar explicacions sobre el canvi metodològic, com volien CiU i el PNB amb el suport de tota l'oposició.

Protestes catalanes

El diputat popular Gabriel Elorriaga va tancar la qüestió assegurant que en el seu moment se sabran els continguts dels comptes de les autonomies amb un "sistema més enriquidor" i de manera "més clara", un argument que no va convèncer cap grup. El portaveu econòmic de CiU, Josep Sánchez Llibre, va denunciar que la intenció del PP no és cap altra que "amagar la realitat a la població catalana". El diputat nacionalista va denunciar l'actitud "poc seriosa, poc transparent i poc democràtica" de Montoro per haver anunciat el canvi de les balances en una convenció de partit i ignorant les comunitats i els diputats. Una acusació que no va agradar gens a Elorriaga, que considera que un membre de CiU no pot acusar el seu govern d'antidemocràtic quan a Catalunya "es nega als espanyols decidir sobre el seu propi futur".

Durant el debat d'ahir a la diputació permanent del Congrés es va parlar més del procés que del mètode de les balances fiscals. El portaveu parlamentari d'ERC, Alfred Bosch, va advertir l'executiu de Rajoy que no aconseguirà disminuir l'independentisme a força de "desmuntar els arguments del dèficit fiscal i cuinant les xifres" definitives. El socialista Francesc Vallès va advertir a Montoro que amagant les balances fiscal dóna "raons" als partidaris de l'estat propi.

Més motius per al xoc

La relació entre la Generalitat i la Moncloa viu un dels seus moments més delicats i ni la decisió de Montoro ni l'anunciat "pla" de Rajoy contra el sobiranisme han contribuït precisament a calmar els ànims. "Més que un pla sembla un plat a la cara", va queixar-se ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs. El pla de Rajoy, per ara, s'ha saldat amb un increment de la retòrica contrària a la consulta. De fet, la presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va tornar a invocar l'article 155 de la Constitució -suspensió de l'autonomia- en cas que la Generalitat mantingui el rumb sobiranista.

En aquest context, la nova concepció de les balances fiscals -"covarda i censora", en paraules del diputat Pere Aragonès, d'ERC- ha obert un nou plet en la relació entre governs. "La decisió de Montoro és una represàlia per castigar Catalunya", va resumir Homs en la roda de premsa posterior al consell executiu. Revertint l'argument que defensa el PP sobre el "dret a saber" -una de les idees força dels populars catalans per combatre el procés -, el conseller de la Presidència va fer una crida a publicar les dades amb la mateixa metodologia que el 2009 perquè, si no, "tot seran especulacions, malentesos i sospites". Ho veurem el 7 de març, quan Montoro presentarà les noves xifres.