BARCELONAA hores d'ara ningú discuteix que la centralitat del catalanisme s'ha desplaçat. Que dins el nacionalisme són majoria els que prefereixen marxar d'Espanya abans de seguir-hi buscant l'encaix raonable. Les enquestes són tossudes i la crisi, a la qual no es veu el final i que les receptes europees, espanyoles i catalanes no fan remetre, accentua la tendència. Creixen els catalans insatisfets amb la situació general i l'encaix amb Espanya (arriben al 68,4%). I es dispara la solució independentista, segons ha constatat el segon baròmetre del 2012 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) del Govern.
La independència ja té majoria absoluta. Més de la meitat dels 2.500 enquestats (concretament el 51,1%) afirmen que hi votarien a favor si els hi preguntessin. Un 21,1% sostenen que ho farien en contra i el mateix percentatge s'abstindrien o no votarien. La resta afirma que no ho sap, no contesta o altres respostes. Per tant, i sempre que es mantinguessin aquests percentatges i la no mobilització dels partidaris del no, en una consulta oficial el suport a l'estat propi podria arribar al 70%.
Set punts més que al febrer
Quan CiU va arribar al Govern va decidir que el CEO preguntés pel tema. El primer cop que ho va fer, el juny del 2011, el 42,9% deia que hi votaria sí . El percentatge ha anat pujant i en l'última enquesta, feta entre el 4 i el 18 de juny, en ple rescat europeu de la banca espanyola, ha fet un salt qualitatiu: del 44,6% a un històric 51,1%.
El CEO, que dirigeix Jordi Argelaguet, fa, però, molt més temps que pregunta per quin és el model d'estat favorit, la situació ideal dels catalans. L'any 2006, just quan es va aprovar l'Estatut que el Tribunal Constitucional va acabar retallant, un 13,9% dels enquestats ja volien un estat propi per a Catalunya. Eren els independentistes durs. Des de dalt, igualats entre ells, els contemplaven els partidaris de mantenir l' statu quo autonòmic i els de l'estat federal. Es van anar dessagnant a favor del sobiranisme fins a produir-se un empat a tres que en aquest últim baròmetre s'ha trencat. Els que volen un estat propi com a model d'organització política són ja el 34%, gairebé sis punts per damunt dels federalistes.
El creixement de l'independentisme no s'explica tant per un canvi de l'estructura identitària com per la ferma convicció que Espanya no se'n surt i que amb l'estat propi les coses anirien millor. Tres preguntes del CEO ho sustenten. En el sentiment de pertinença encara són majoria (el 37,3%) els que se senten tant catalans com espanyols i els índexs varien poc. Els segueixen els que se senten més catalans que espanyols (30,3%) i el 22,7% que se sent només català i que contrasta amb el 34% que sospira per un estat.
Més pràctic que identitari
D'altra banda, un 62% pensa que la situació política catalana és dolenta o molt dolenta i un 81,9% fa aquest judici de l'econòmica. Però quan se'ls demana per la d'Espanya el judici és pitjor: 88,5% i 94,2%, respectivament. I l'estat propi és la solució? El 55,5% dóna per fet que en una Catalunya independent el nivell de vida pujaria. El 16,7% considera que no canviaria i el 12,8% que seria pitjor. Que es viuria millor ho consideren, sobretot, els d'ERC i SI, lògicament, però també una àmplia majoria dels de CiU i ICV i, fins i tot, el grup majoritari dels del PSC, el 38%. Els del PP i els de Ciutadans, permeables als seus líders, opinen el contrari.
El pacte fiscal, precisament, és una via per millorar el nivell de vida. És una incògnita saber quin impacte tindria en el creixement de l'independentisme. El CEO pregunta pel pacte fiscal en la línia del concert i el 54,5% hi està a favor. El 22% més aviat a favor. En són molt partidaris els votants de CiU, ERC, ICV i SI, i fins i tot un 46,4% dels del PSC. I el 24,7% dels del PP diuen que hi estan més aviat a favor. La crisi apareix, doncs, com la tempesta perfecta per a l'independentisme.
