Publicitat

NOU CICLE DRET A DECIDIR

Mas descarta accelerar el procés

Transmet calma a CiU i ERC per evitar que el no de Rajoy a parlar de la consulta cremi etapes

Artur Mas treballa en dos fronts per evitar que el procés que ha enfilat cap a la consulta primer i l'estat propi després falli: un d'extern i un d'intern. A nivell extern, afronta una situació de "bloqueig polític total" amb l'Estat. Mariano Rajoy i els seus ministres (ahir va ser el torn del titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro) diuen que estan disposats al diàleg, però el cap de l'executiu espanyol no vol ni tan sols temptejar una negociació que incorpori el dret a decidir. L'actitud tancada de Madrid -previsible- ja genera nervis en sectors del front intern. Li passa a ERC i en menor mesura a CiU, tot i que amenaça d'entrar en una deriva d'inestabilitat també pels casos de corrupció que l'esquitxen. Mas s'autoimposa, però, no sols no abaixar el cap i donar rèplica dialèctica a les andanades del govern espanyol, sinó intentar "controlar el procés" i evitar "l'acceleració" del calendari.

Cremar etapes abans del previst podria provocar un dèficit de legitimitat a ulls de sectors ara dubtosos, i perdre el control de l'agenda desembocaria en un escenari "letal", segons diverses fonts del Govern.

Cap missatge positiu

La consulta està prevista per al 2014 -sempre que CiU o ERC no s'ho repensin- i a Palau no acceleraran les coses per més que el recorregut polític amb els interlocutors del Palau de la Moncloa sigui nul. La setmana passada va ser la impugnació al TC de la declaració de sobirania, aprovada per 85 dels 135 diputats del Parlament. I aquesta setmana la decapitació fulminant del fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, per haver defensat una consulta legal tal com fa el PSC. I, en paral·lel, a Madrid couen lleis com la d'unitat de mercat o la d'acció exterior, que impedirà a Catalunya signar convenis amb estats o fer-ho amb ens regionals sense informar-ne el ministeri.

El conseller de la Presidència, Francesc Homs, assegurava ahir que el de Rajoy és "el govern espanyol menys dialogant de la història de la democràcia", una acusació que a Madrid no accepten en cap cas. Montoro deia a Josep Lluís Cleries, que debutava com a portaveu de CiU al Senat, que predisposició al "diàleg" tota, però de saltar-se la llei res, i negava que, amb les mesures d'austeritat, el govern central busqui l'"asfíxia econòmica". "Nosaltres volem diàleg per enfortir la gran prioritat, que és sortir de la crisi. El que no farem és alimentar el victimisme", va afirmar Montoro, el flagell de Rajoy contra les autonomies i els ajuntaments.

El to de Montoro és dur i inequívoc comparat amb el de Rajoy, però coincideixen en el fons. Rajoy, guant de seda i puny de ferro, actua d'entrada de manera dubitativa i tova però acaba beneint solucions expeditives. Pel que fa a la declaració de sobirania, en un primer moment va menystenir-ne els efectes, però finalment, i pressionat pels falcons del PP, va acabar anant al TC per "guardar i fer guardar la llei". El president espanyol, amb un lideratge que el rodet parlamentari de què gaudeix a la carrera de San Jerónimo no aferma, tal com evidencien Esperanza Aguirre cada cop que treu el cap i l'extresorer Luis Bárcenas a cada nova revelació, té poc marge i no l'invertirà a Catalunya. A la Moncloa expliquen que el diàleg serà "sempre dins de la llei", que el marge per a una lectura oberta de la Constitució "és el que és" i que la consulta de Mas "o un succedani" n'exigiria una àmplia reforma que el PP no avala. "I la sobirania nacional no és interpretable", diuen deixant clara la línia vermella.

I què és el següent? Doncs una cimera Rajoy-Mas a la Moncloa que segons les parts no té data i que està condemnada a qualsevol cosa menys a l'èxit. El mandatari català no vol que sigui pública perquè, precisament per evitar l'acceleració, no convé escenificar una topada amb el seu homòleg. A la Moncloa són conscients de la situació. Respecten la idea de la trobada discreta però no la comparteixen. L'entorn de Rajoy resumeix de manera gràfica l'escenari que semblen preparar amb els seus fets: "Si ve demanant la lluna no la tindrà i quan torni a Catalunya no podrà fer com si res", asseguren.

El 20 de setembre, després de la Diada, Mas va anar a la Moncloa a demanar el pacte fiscal. Abans havia fet gestions discretes i la cimera només va escenificar un desacord sonor que va desembocar en les anticipades del 25-N, que van debilitar-ne el lideratge però també consolidar la majoria pel dret a decidir.

En un context polític sense ponts, amb inquietud a ERC i una divisió entre Unió i CDC que pot anar a més, el president encomana calma. Ho ha fet en reunions més o menys restringides amb membres del Govern i el partit per refermar-los la determinació que el procés és irreversible. La prioritat passa per impedir que l'actitud de Rajoy forci la precipitació catalana. Mas no vol un procés llarg, però sí que li cal temps per fer tres coses: edificar estructures d'estat com la Hisenda pròpia, internacionalitzar el conflicte i ampliar el suport al dret a decidir Catalunya endins.

La declaració de sobirania va aconseguir 85 vots al Parlament i la petició d'una negociació amb l'Estat entorn la consulta n'aconseguirà més de 100 la setmana vinent gràcies als del PSC, que l'ha presentada després que la setmana passada ja la votés al Congrés amb la resta de formacions catalanistes i al marge del PSOE. Mas busca el mateix amb la llei de consultes. "No dubtem del camí i seguim amb el full de ruta, també en el temps. I, a més, ampliem suports", diuen al Govern.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

El + recomanat

PUBLICITAT