Navarro no pot impedir que el PSC s'esberli al Parlament

BarcelonaUn partit més petit, però també més cohesionat. Aquest leitmotiv que fa mesos que circula de portes endins de la seu socialista del carrer de Nicaragua començarà a ser una realitat des del moment en què Pere Navarro premi el botó del no avui al Parlament per rebutjar la petició del traspàs de la competència per convocar un referèndum, que sí que avalen CiU, ERC i ICV-EUiA. El gest culminarà un viratge que ha desmarcat definitivament el PSC de la consulta del 9-N, just en el moment en què es busca demanar el permís a Madrid per intentar acordar el procés. Però el cop de puny sobre la taula de Navarro per fer valer la seva autoritat -i la del PSOE-, descartant fins i tot una abstenció que hauria garantit la unitat, comença a passar factura, perquè la unitat del grup que fins dimecres prometien dirigents com Maurici Lucena és ja impossible.

L'alcalde de Lleida, Àngel Ros, va anunciar ahir que deixava l'escó. Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura s'inclinen per trencar la disciplina del grup i votar sí. I un bon grapat de diputats votaran a contracor i convençuts que el partit s'allunya de la centralitat política fent-se avui una foto amb el PP i Ciutadans que serà difícil d'esborrar de la memòria col·lectiva. Tot plegat, el pròleg del que a partir d'ara es pot acabar traslladant al territori.

Coherència per sobre del càrrec

Ros, el principal alcalde del PSC amb majoria absoluta, va ser ahir el primer a anunciar que abandonava el vaixell que comandava Navarro. "La coherència, el compromís i la fidelitat han tingut més pes que el càrrec de diputat", va assegurar. I és que després de mesos intentant buscar l'encaix dels crítics al partit i de constituir el corrent Agrupament Socialista, Ros, que vol seguir al partit i es mantindrà al secretariat de la direcció, es nega a acceptar una decisió de la cúpula que assegura entendre però que no comparteix.

Renuncia a l'acta de diputat, va dir, per seguir treballant pel PSC a Lleida, on es vol tornar a presentar a les municipals del 2015, sense més polèmiques institucionals. Però no es va estar d'advertir que al partit "hi cap tothom" voti el que voti avui, perquè la pluralitat és en l'ADN del PSC. Per aquest motiu "no entendria ni compartiria" que alguns dels seus companys fossin expulsats, la resposta a la desobediència que ara per ara té pensat aplicar el primer secretari del partit.

Amb el seu adéu al Parlament, Ros s'atrinxera en un dels pocs grans bastions que conserva el PSC i consolida la seva imatge com a gran rival de Navarro en la pròxima candidatura a la Generalitat. "És un gest que l'honora i que avantposa els interessos de partit als personals", va dir ahir el líder del PSC, a qui Ros va comunicar la seva decisió dimarts. Fonts de la direcció, però, asseguren que Ros queda desactivat per disputar el càrrec a Navarro i neguen que el partit estigui afrontant una ruptura, malgrat que tres diputats trenquin la disciplina de vot. Argumenten que és una prova més de la pluralitat del partit que ara no existiria si el primer secretari no hagués donat cabuda a les diferents veus del partit a l'executiva. Això sí, una polifonia que ara pretenen fer callar amb mà dura.

Entre els desobedients no hi haurà el diputat per Tarragona i exconseller Xavier Sabaté, una de les veus que més ha insistit perquè Navarro estovés la seva posició. Després d'un dinar ahir amb els díscols, va anunciar que finalment votarà en contra de demanar el referèndum, tal com va decidir el 83% del consell nacional, màxim òrgan del partit entre congressos i que Navarro demana que no sigui traït. Va subratllar que la millor manera de desmarcar-se "de l'immobilisme del PP i de l'independentisme de CiU i ERC" hauria estat l'abstenció, però veient que la cúpula no es pensa moure i considerant que la votació d'avui "és un mer gest de CiU que no servirà per celebrar cap consulta" no trencarà la disciplina. La discrepància explicitada per Sabaté, un dels grans capitans que va assumir poder al partit al congrés de Sitges del 1994, marca un precedent al PSC. "Anuncio la meva determinació, vist com estan les coses, de reorientar la meva acció i les meves activitats polítiques i penso lluitar per fer més visible el catalanisme social", va assegurar donant a entendre que la seva obediència no respondrà a dir amén al rumb de Navarro.

A l'expectativa fins a la votació

En la mateixa tessitura se situa la diputada Rocío Martínez-Sampere, que al gener es va desmarcar de les directrius del partit juntament amb els crítics en negar-se a votar en contra de la declaració de sobirania. Fonts coneixedores dels contactes dels últims dies asseguren que la dirigent, que vol optar a les primàries de Barcelona, es decanta per fer el mateix que Sabaté. Tot i això, caldrà veure si les pressions que ahir es feien des de sectors com les joventuts socialistes de Barcelona -que van demanar en un comunicat l'abstenció i que no es castigui els díscols amb l'expulsió- poden influir en la seva decisió final.

Elena, Geli i Ventura van evitar anunciar públicament què faran en el moment de prémer el botó, tot i que segons ha pogut saber l'ARA fins ahir a la nit s'inclinaven per votar a favor de demanar la consulta al Congrés. "Seré coherent i conseqüent", insistia ahir Joan Ignasi Elena, que afegia que no es tracta d'una qüestió de "bons i dolents" i que, facin el que facin cadascun dels diputats, l'actitud de tots ells respondrà a una coherència.

Posats a fer inventari de la magnitud de la fractura i tenint en compte que amb la declaració de sobirania van ser cinc els diputats que van trencar la disciplina, Navarro té sobre la taula un dels escenaris que ja preveia i que alguns dels seus dirigents més propers veuen com un tràmit necessari per desfer-se de la polifonia que distorsiona el missatge que vol transmetre el partit. De fet, amb la sortida de Ros, ocuparà l'escó vacant Òscar Ordeig, portaveu socialista de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, que va perdre contra Ros la cursa per la primera secretaria de la federació lleidatana i que és afí a les tesis de Nicaragua.

Ara caldrà veure si, un cop perpetrada la desobediència, els díscols mantenen l'escó tot i que siguin expulsats i releguen el PSC a ser la quarta força del Parlament.

Alfredo Pérez Rubalcaba i Pere Navarro no pensen desviar-se ni un centímetre del full de ruta dissenyat en la seva reunió del 7 de gener. Els líders del PSOE i el PSC van tornar a segellar ahir, amb una nova reunió al Congrés, el compromís per trobar una fórmula per frenar el procés sobiranista des de les Corts espanyoles, malgrat que 24 hores abans la seva proposta de crear un nou òrgan parlamentari per abordar la reforma territorial topés amb els recels dels populars.

"Rubalcaba i jo som molt tossuts, i per tant continuarem insistint", va exclamar Navarro exhibint perseverança. Els dos dirigents socialistes van destacar que havien fet un pas més en la recerca d'espais de diàleg i la construcció de ponts entre "els separadors i els separatistes". Navarro va anar expressament a Madrid per acompanyar el PSOE a registrar una proposició no de llei que reclama la convocatòria de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. El PSOE pensa que gestos com el d'ahir són la millor manera de demostrar que fa costat a la direcció del PSC.