CRISI AL PP LA POLÈMICA PEL DÈFICIT
Dossier 27/05/2013

Rajoy no pot fer quadrar els seus 'barons'

Els promet que no hi haurà tracte de favor per a Catalunya

M. Eugènia Quetglas
4 min
FAMÍLIA AMB TIBANTORS 
 Mariano Rajoy preparat per a la foto de família amb barons del PP, amb qui ha mantingut desavinences pel repartiment del dèficit.

Madrid.Mariano Rajoy no aconsegueix fer quadrar els barons del seu partit. Cadascun dels presidents autonòmics va sortir ahir de la reunió amb Rajoy com hi va entrar. Es van limitar a exposar els seus criteris sobre com s'hauria de fer el repartiment del dèficit entre les comunitats i van sortir disposats a seguir lluitant amb els mateixos arguments pel que consideren just per a la seva comunitat. Com va afirmar un dels fustigadors de la revolta, el president extremeny, José Antonio Monago: "[La reunió només va servir] per poder dir-nos a la cara el que ens diem públicament a través dels mitjans de comunicació".

A 48 hores que Brussel·les doni per bones les xifres espanyoles, Rajoy no va aconseguir fer callar cap veu adversa. Ni les advertències dels dies previs, ni la crida a l'ordre feta per la número dos del partit, María Dolores de Cospedal, ni una reunió amb dinar inclòs convocada expressament van fer canviar de parer els crítics amb Rajoy. A la pràctica el líder del PP només va aconseguir una cosa: temps. El president espanyol va tornar a fer gala del seu estil i va optar per l'opció de qui dia passa any empeny. Formalment els va comunicar que no sabran amb quin objectiu de dèficit compten fins a finals de juny o principis de juliol, i sense dir-ho clarament tots els presidents del PP van deduir que el repartiment serà asimètric.

La intenció és que el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro -també present a la reunió-, negociï bilateralment els criteris amb cada comunitat sense tancar res definitiu. Després, en el si del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que no se celebrarà fins a finals de juny o principis de juliol, s'aprovarà el repartiment "amb criteris objectius". "Ni bilaterals ni polítics", va remarcar el gallec Núñez Feijóo.

Portes enfora tots van assegurar que sortien satisfets de la reunió, malgrat que el llenguatge elegit transmetia tot el contrari. A l'hora de la veritat, les comunitats complidores van perdre la primera batalla davant les de l'arc mediterrani perquè el dèficit serà asimètric. Es va deduir des del moment en què el president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, va admetre que se'ls havia comunicat que cap comunitat podrà tenir un objectiu de dèficit superior al de l'any anterior. D'aquesta manera, el que queda clar és que Catalunya no podrà tenir un objectiu superior a l'1,9% del PIB ni les Illes Balears de l'1,8%.

Buscant compensacions

La qüestió és com satisfarà Rajoy les comunitats complidores perquè abandonin la revolta. A l'espera que la compensació es tradueixi en més inversions o en partides addicionals -la Moncloa els assegura que no es veuran perjudicades-, el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, es donava ahir per satisfet després d'escoltar de boca del president espanyol que "no hi ha hagut cap acord o negociació" amb el president de la Generalitat, Artur Mas, "ni hi haurà cap tracte de favor" per a Catalunya.

Va ser un petit triomf de González i Monago, que des que van començar la revolta contra el dèficit asimètric han convertit Catalunya en el blanc de totes les seves crítiques. González va arribar a acusar Mas de voler diners a canvi d'independència i va afirmar que això no ho permetria.

Les comunitats del PP que no van aconseguir complir els objectius de dèficit marcats el 2012, les Illes Balears, el País Valencià i Múrcia, han tingut sempre un paper difícil per intentar defensar els seus interessos i, alhora, distanciar-se de Catalunya. Probablement per aquest motiu, el president murcià, Ramón Luis Valcárcel, va puntualitzar que "coincidència no vol dir complicitat". Que no sigui dit.

En cap moment es va conèixer la lectura de Cospedal sobre la reunió, ni en la seva condició de número dos del partit ni com a presidenta de Castella-la Manxa, que segueix intentant frenar la revolta dels barons sense defensar l'asimetria. De fet, la versió oficial del partit va ser una breu nota de premsa que, com també va apuntar Feijóo, venia a assegurar que tots van coincidir que reduir el dèficit públic és "un objectiu irrenunciable i innegociable".

La qüestió és veure fins a quin punt estan disposades a cedir les comunitats que no guanyin la batalla. Per aquest motiu, Monago, que va entrar a la reunió recomanant a les autonomies de l'arc mediterrani que "es llegissin la Constitució, concretament l'article que parla de la solidaritat", en va sortir admetent que ara la feina és procurar convèncer Hisenda que apliqui els seus criteris, al marge de si la resta de comunitats els accepten o no. Si això passés, seria la primera vegada que una comunitat del PP s'oposa en una votació del CPFF als criteris d'un govern estatal del mateix color polític.

Catalunya es mira tot aquest guirigall intern del PP amb certa distància. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va demanar rapidesa: "Que ho parlin entre ells i després que ens informin del que hi ha", va deixar anar.

El PSOE vol més marge

El líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, va aprofitar el fracàs de Rajoy en la reunió amb els barons per atacar el president espanyol amb un refrany: "Qui sembra vents recull tempestes". Per Rubalcaba el que hauria de fer el govern del PP és repartir el marge de dèficit que doni Brussel·les a Espanya al 50% entre l'Estat i les comunitats. D'aquesta manera, segons Rubalcaba, les comunitats autònomes tindrien un 0,9% de dèficit addicional que calmaria el debat actual perquè "totes es veurien raonablement satisfetes".

stats