El Regne Unit defensa el seu dret a interceptar Facebook

LondresCom a fonament legal per recopilar informació sobre l’ús d’internet dels seus ciutadans, el govern britànic defensa el seu dret a interceptar les comunicacions que es fan a través de serveis com Facebook, Google i Twitter, que tenen la seu als Estats Units o en altres nacions estrangeres, encara que siguin entre persones britàniques. La posició britànica es descriu en un informe publicat per Privacy International i altres grups de juristes. L’informe, que confirma una informació avançada per The New York Times, es basa en un document del govern que el grup va obtenir mitjançant una denúncia judicial.

El document del govern britànic, publicat amb l’informe, diu que les comunicacions fetes entre ciutadans britànics a través de xarxes socials amb seu fora del país, o l’ús de ginys de recerca ubicats fora del Regne Unit, constitueixen “comunicacions externes” i com a tal estan subjectes a ser interceptades, fins i tot quan no hi ha cap sospita d’il·legalitat.

Per contra, segons la llei britànica, les “comunicacions internes” entre persones que són dins del país només poden ser interceptades quan hi ha alguna sospita d’activitats il·legals, tal com especifica una ordre del govern.

No és clar fins a quin punt el govern britànic està aplicant aquesta interpretació sobre les “comunicacions externes” o quantes ordres judicials pot haver obtingut sota aquest precepte per interceptar comunicacions dels seus ciutadans.

“Activitats legals i necessàries”

L’agència de vigilància britànica que supervisa aquestes activitats, la Government Communications Headquarters (GCHQ), va declinar donar la seva posició i va citar la seva “política de no comentar els assumptes d’intel·ligència”. Tot i així, en una comunicació oficial, va afirmar: “Tota la feina del GCHQ es desenvolupa dins d’un estricte marc polític i legal que assegura que les nostres activitats són autoritzades, necessàries i proporcionades”.

El document governamental s’atribueix a Charles Farr, director general de l’oficina de seguretat i contraterrorisme, un organisme del govern que ajuda a coordinar l’estratègia contra el terrorisme.

Arran de la informació publicada a The New York Times, Google va emetre un comunicat en què deia: “Proveïm dades dels usuaris als governs només d’acord amb la llei. El nostre equip legal supervisa cadascuna de les peticions, i sovint les refusa quan les demandes són poc estrictes o no compleixen els procediments correctes”. Un representant de Facebook va declinar fer cap comentari i Twitter no va respondre a la petició immediatament.

El document de defensa del govern britànic es va elaborar en resposta a una denúncia judicial presentada l’any passat per advocats privats, entre els quals Privacy International i Amnistia Internacional, fruit de revelacions sobre les activitats de vigilància del govern britànic que va fer Edward Snowden, antic treballador de l’agència de seguretat dels Estats Units (NSA). Entre altres coses, els grups en defensa de la privacitat reclamen al govern britànic que deixi d’utilitzar informació de Prism, un sistema que permet a la NSA recopilar correus electrònics de ciutadans no nord-americans a l’estranger, sense ordres judicials, dels proveïdors amb seu als Estats Units com Facebook, Gmail, Yahoo i Hotmail.

Programa Tempora

Els demandants també reclamen al govern britànic que aturi el programa de vigilància Tempora, dins del qual l’agència d’intel·ligència pot punxar el cablejat de fibra òptica que transporta la connexió a internet dins i fora de la Gran Bretanya. Hi passen cada dia milions de correus electrònics, recerques a la web i altres dades personals.

En el judici que arrenca el mes que ve al Tribunal de Poders d’Investigació -la sala britànica que s’encarrega de les demandes contra els serveis d’intel·ligència del país-, el testimoni de Charles Farr serà crucial perquè el govern britànic pugui seguir utilitzant els seus mètodes de vigilància actuals. Serà el debat més exhaustiu que mai s’hagi fet sobre les activitats de vigilància del govern britànic a través de les xarxes socials més conegudes.