MADRID / BARCELONAEspanya ha cedit i s'ha convertit ja en el quart país rescatat per l'Europa de l'euro, després de mesos mirant d'evitar-ho. El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va fer ahir mans i mànigues per negar l'evidència: "El que es demana és suport financer, no té res a veure amb un rescat, en absolut", va afirmar rotundament diverses vegades, després de la reunió per videoconferència amb els seus socis de l'Eurogrup. Una trobada virtual de tres hores de durada que va servir per acordar una ajuda de fins a 100.000 milions d'euros perquè el govern de Mariano Rajoy pugui capitalitzar els bancs problemàtics. La xifra és superior al que van rebre Irlanda i Portugal pels seus respectius rescats. Sol·licitant la intervenció, Madrid ha abaixat el cap davant la forta pressió internacional, accentuada en les últimes hores, per tancar la carpeta del sistema financer espanyol abans d'obrir-ne una altra que es preveu imprevisible: les eleccions a Grècia, diumenge, que podrien precipitar la sortida del país hel·lè de la moneda única.
Oficialment, l'executiu espanyol es va limitar ahir a informar de "la intenció de sol·licitar" l'ajuda per al sector bancari, una manera de fer compatible les reticències de la Moncloa -que no s'ha cansat de repetir que abans de rebre diners vol tenir sobre la taula les auditories encarregades a dos avaluadors estrangers- amb les presses dels aliats europeus. Un informe del Fons Monetari Internacional sobre les necessitats del sector, que es va fer públic dissabte a la matinada, afirmava que calien 40.000 milions d'euros per poder sanejar la banca dels actius tòxics que ara li impedeixen prestar diners als ciutadans i les empreses.
La xifra definitiva
Finalment, però, l'ajuda màxima serà de fins a 100.000 milions, l'equivalent al 10% del PIB espanyol, una xifra que ofereix un "ampli marge de seguretat perquè no quedi cap ombra de dubte" sobre el sistema espanyol. Les auditories que faran les firmes Oliver Wyman i Roland Berger, que estaran enllestides "d'aquí uns dies", determinaran quina quantitat exacta es necessita finalment. El ministre es va encarregar de subratllar que l'FMI considera que només un 30% de les entitats poden tenir problemes. El 70% restant és sòlid.
Tal com pretenia la Moncloa, les ajudes es canalitzaran a través del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB), que injectarà els recursos a les entitats que ho sol·licitin, entre les quals segur que hi ha les nacionalitzades Bankia i CatalunyaCaixa, entre d'altres. Rajoy volia que quedés molt clar que no es tractava de recursos europeus destinats a ajudar l'Estat, sinó per ajudar un sistema bancari ofegat per la bombolla immobiliària. Per això, De Guindos va assegurar que l'acord només comporta contrapartides per a la banca, amb "plans de sanejament, reestructuracions i desinversions". En cap cas, però, una "condicionalitat fiscal i de reformes econòmiques" que tuteli la gestió de l'executiu espanyol. "Les condicions no s'imposen a la societat espanyola", va sentenciar.
L'Eurogrup sí que supervisarà
No obstant això, el comunicat de l'Eurogrup matisava aquesta rotunditat a l'hora de separar els dos àmbits i recordava que l'ajuda no és gratuïta. Afirmava que Brussel·les revisarà "estretament i de manera regular en paral·lel amb l'assistència financera" el progrés de l'economia espanyola i la seva reducció del dèficit. A més, la intervenció tindrà conseqüències en la política governamental a l'hora d'accentuar les retallades o d'augmentar els impostos per quadrar els números. De Guindos va admetre que aquests milions computaran com a deute públic i els interessos que generin els pagaments d'aquests deutes engruixiran el dèficit. El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va ser clar: "No són els bancs, és Espanya qui rep els diners".
Tot i la magnitud de les quantitats i els avisos dels seus socis europeus, el responsable econòmic espanyol es va escarrassar a vendre les bondats d'un préstec que té unes condicions "molt favorables". Sense precisar l'interès que s'haurà de pagar perquè s'haurà de decidir "en els pròxims dies", De Guindos va assegurar que els interessos seran més beneficiosos que si els diners es demanessin al mercat.
El govern espanyol està convençut que, superada aquesta intervenció que deu dies enrere Mariano Rajoy negava taxatiu, la pressió sobre l'economia espanyola s'afluixarà. La gran por de la cancellera Angela Merkel (Alemanya ha pressionat fins a l'últim minut) és que la inestabilitat grega s'acabés contagiant i col·lapsés els sistemes financers més dèbils, com l'espanyol. Curiosament, però, va ser el nou president francès, el socialista François Hollande, el primer que va dir públicament que aquesta injecció de diners era necessària. Aleshores Madrid el va desmentir. Ahir De Guindos va provar de donar la volta a la truita i va arribar a dir que l'acord blinda Europa dels atacs financers i "posa de manifest l'absolut compromís dels països de la zona euro" amb el projecte de la moneda única. Unes suposades bondats d'un no rescat que Mariano Rajoy es va negar a explicar en públic, malgrat que fa deu dies va assegurar que no es produiria. La pressió l'ha obligat a cedir, tot i que Madrid ho negui.
