GINEBRA, NEGOCIACIONS DE PAU
Efímers Tema del dia 22/01/2014

Síria: una guerra civil sense horitzó de sortida

Baixes expectatives per a la Conferència de Ginebra II, que arrenca sense actors clau

Ethel Bonet
4 min
OFENSIVA CONTINUADA  Homes fugen d'una explosió provocada per bombes del règim d'Al-Assad llançades a Katerii, districte de la ciutat d'Alep.

BeirutUn any i mig després de Ginebra I, les potències mundials, alguns països del Pròxim Orient, el règim de Baixar al-Assad i l'oposició siriana es reuneixen avui a la ciutat suïssa de Montreux per participar en la segona Conferència Internacional de Pau sobre Síria, que s'ha ajornat fins a tres vegades.

I encara que ningú espera un miracle, ni trobar la solució a la cantonada, almenys -per primera vegada en gairebé tres anys- el règim i l'oposició s'asseuran a la taula de negociacions i intercanviaran alguna cosa més que foc de metralladores i projectils.

Síria s'ha transformat en el pitjor conflicte civil del segle XXI, i supera en nombre de morts i atrocitats la Guerra dels Balcans. No es pot esperar que, després de tres anys de lluita fratricida, de violència, odi i venjança, les profundes ferides cicatritzin en un futur immediat. Partint d'aquesta realitat, una cruenta guerra civil que no té aspecte de millorar, plantegem els futurs possibles escenaris per a Síria.

Una guerra sense vençedors ni vençuts

Ni el règim de Damasc ni els rebels estan en posició de guanyar la guerra, i molt menys ara que l'oposició armada està dividida entre moderats de l'Exèrcit Lliure de Síria, brigades islamistes i radicals jihadistes que han abraçat Al-Qaida, i lluiten entre ells.

En els últims set mesos les tropes governamentals, amb el suport de la milícia xiïta libanesa Hezbol·lah, han recuperat part del territori que els rebels li havien guanyat. El règim ha reconquerit zones estratègiques a la província de Homs i als suburbis de la capital, que enllacen amb la carretera de Damasc de la costa occidental, essencials per al subministrament de les tropes. Però aquest avanç no vol dir que Damasc pugui recuperar el territori perdut i, segurament, haurà de fer concessions a Ginebra II.

Sembla que els rebels s'estan intentant reunificar per lluitar en un front comú. La prioritat, curiosament, no és combatre les tropes d'Al-Assad sinó Al-Qaida, que els està robant la revolució.

La incògnita d'un govern de transició per a Síria

La creació d'un govern interí format per moderats del règim que no tinguin les mans tacades de sang i per opositors -amb el suport d'Occident- per aconseguir una transició política al país és la proposta que es debatrà aquests dos dies a Suïssa. Aquesta va ser la fórmula resultant de la Conferència Ginebra I, el juny del 2012, per la qual es va cridar les dues parts enfrontades a formar un govern transitori, consensuat, com a solució a la guerra. Cal tenir en compte que dels acords de Ginebra I en va ser exclòs el règim sirià.

Fins ara Al-Assad no s'ha pronunciat sobre una possible transició que inclogui la seva sortida del poder. Per la seva banda, la coalició política opositora posa com a condició que el president sirià renunciï i sigui exclòs de la fase de transició. Les postures oposades dels dos principals actors del conflicte fan difícil que les converses de pau a Suïssa acabin amb el resultat esperat. La implementació d'un govern de transició no sembla l'opció més sòlida.

La hipòtesi d'un país partit en tres

La divisió sectària de Síria és una realitat palpable, i alguns analistes han plantejat com a solució al conflicte adaptar la divisió etnicoterritorial amb tres estats independents. La creació d'un estat alauita podria resoldre el conflicte. El nou estat comprendria des de la costa nord-oest (la regió de Latakia i Tartus) fins a la província central de Homs, fronterera amb el Líban. Moscou donaria suport a l'estat alauita, on conviurien amb les minories cristianes, per conservar la base naval de Tartus, clau per a Rússia. Israel toleraria la seva formació, ja que dividiria i debilitaria Síria, i l'eliminaria així com a amenaça per a l'estat hebreu.

La guerra civil a Síria ha propiciat de facto la creació d'una regió semiautònoma kurda al nord del país. Des que es van retirar forces sirianes d'aquests territoris, els kurds estan administrant políticament i militarment la seva regió. Turquia podria fer una concessió si el territori kurdosirià fos administrat pel Kurdistan iraquià. Això donaria a Ankara una garantia que el president Massud Barzani posa sota el seu control totes les milícies independentistes del PKK.

Una altra qüestió serà com es podrà gestionar l'estat sunnita si acaba convertint-se en un califat islàmic dirigit per Al-Qaida.

L'amenaça d'un conflicte que es regionalitza

La guerra siriana amenaça de convertir-se en un conflicte regional d'interessos sectaris. D'una banda, hi ha la participació militar de l'Iran i la milícia xiïta Hezbol·lah, a favor del règim, i, de l'altra, el finançament a grups salafistes i jihadistes per part de l'Aràbia Saudita i Qatar, que combat al costat dels rebels.

Com a represàlia a la participació militar de Hezbol·lah, comandaments jihadistes afins a Al-Qaida han atacat interessos de la milícia xiïta i de l'Iran en sòl libanès. Sense anar més lluny, ahir almenys quatre persones van morir al barri de Dahiyeh, al sud de Beirut, controlat pel Partit de Déu.

L'auge dels grups islamistes radicals i jihadistes estrangers dins de Síria es deu a dos factors principals. Cal tenir en compte el canvi de política del nou règim de Qatar, que ha tallat part de l'ajuda financera als rebels sirians, i ha fet augmentar així el suport als grups radicals com el Front al-Nusra, que té la seva pròpia font de finançament. Això ha provocat una lluita de poder entre les faccions rebels islamistes. L'altre factor ha estat un possible acord entre l'Iran i els EUA que ha alarmat l'Aràbia Saudita, que sens dubte està finançant l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant per provocar més inestabilitat regional.

stats