Universitat Rovira I VirgiliEls darrers dies estan sent especialment negatius pel que fa a les notícies sobre actes incívics per part dels turistes a Barcelona, i, en especial, al conegut barri de la Barceloneta, on es viu una realitat força estesa com és la dels pisos turístics il·legals. En aquest sentit, per tant, tenim dos elements potencialment diferents que generarien respostes diferents i que sembla que aquí (i en altres llocs) s’ajunten parcialment. D’una banda hi ha els actes d’incivisme (soroll, ingesta alcohòlica al carrer, comportaments poc decorosos, etc.), que haurien de ser degudament resolts per les autoritats públiques, bàsicament municipals. Es tracta d’uns comportaments que violen les regles i les normes aprovades per a una bona convivència i que en cap cas es poden permetre. En aquest sentit, la intensificació de la vigilància en espais, i el seu manteniment en el temps, amb les consegüents penalitzacions per a les infraccions, serien mesures mínimes, així com les campanyes de promoció. D’altra banda hi ha l’existència d’una oferta il·legal de pisos que té conseqüències econòmiques molt negatives que obliguen a intensificar (i molt) les inspeccions i les multes associades (i que probablement reclama un replantejament de la normativa).
Però, més enllà de donar una resposta adequada immediata als problemes, Barcelona com a destinació requereix un replantejament des de la seva posició d’èxit. Ho requereix perquè sembla que en l’actualitat estigui jugant en totes les lligues. Per exemple, en el seu desenvolupament actual conviuen el creixement del nombre de turistes amb una elevada capacitat adquisitiva (turisme de creuers, congressos i d’altres) amb el turisme familiar de despesa mitjana i l’increment del turisme low price. De fet, a priori semblaria que a Barcelona darrerament estan creixent especialment els extrems. En aquest context, la ciutat, com a destinació turística, necessita plantejar-se novament què vol ser en el futur, donada la competència de la resta de capitals, on vol posar els seus recursos i en quina lliga vol jugar. Si no ho fa en els propers temps, perdrà pistonada i/o valoració entre els potencials consumidors.
Barcelona és una destinació turística que posseeix una gran marca internacional. Una marca que s’origina l’any 92 però que ha progressat de manera accelerada des de llavors, fins i tot malgrat els problemes generals de la realitat que l’envolta. Precisament aquest èxit, que en el cas del turisme es materialitza en el constant increment de viatgers, i de la seva diversificació, origina costos socioeconòmics poc tinguts en compte sovint quan es fa una avaluació econòmica de l’activitat. Es tracta d’uns costos que, més enllà dels comportaments criticables, tenen a veure amb l’acumulació de fluxos en espais i moments concrets. Aquest fet amenaça la sostenibilitat de la destinació i reclama un plantejament (operatiu) que, entre altres elements, inclogui l’estratègia de segmentació dels mercats, la tipologia de l’oferta d’allotjament, la seva ubicació a la ciutat i la redistribució territorial interna (districtes) i externa (resta de Catalunya) dels fluxos.
Però que els problemes actuals no ens facin perdre el nord. La riquesa de Barcelona i els seus recursos endògens condueixen a un pes significat del turisme en la seva estructura econòmica. Aquest turisme, però, ha de ser sensible amb la ciutat, amb la seva bellesa i amb els seus recursos i compatible amb el benestar dels residents. No el malmetem. Catalunya ho patiria.
