La caverna intensifica la campanya contra Colau

BarcelonaLa campanya d'assenyalament públic o escrache té poc suport mediàtic. Fins i tot un diari d'esquerres com El País invocava en el seu editorial d'ahir la prudència, amb un text titulat Atenció amb l'assetjament , en què assegurava que "no resulta legítim mirar de dur la protesta a l'àmbit privat, perquè en aquest cas l'acció afecta de manera injusta els drets de terceres persones, com família o veïns, i suposa una intromissió il·legítima en l'esfera íntima que fàcilment pot derivar en assetjament". Tanmateix, la premsa conservadora ha aprofitat el debat sobre aquesta pràctica per intensificar la seva campanya personal contra Ada Colau, portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PACH).

La Razón hi ha dedicat molt de paper i rar és el columnista que no ha dedicat un article a denigrar-la. "La senyora o senyoreta Colau es dedica a organitzar violentes manifestacions coactives davant dels domicilis particulars dels dirigents del Partit Popular pels desnonaments. N'hi va haver centenars de milers entre els anys 2004 i 2011, però la seva organització estava de vacances", escrivia el contraportadista Alfonso Ussía.

L'estratègia més recurrent ha consistit a emparentar aquestes protestes -i, per extensió, l'entitat i la seva portaveu- amb pràctiques feixistes i terroristes. "La campanya d'assetjament i fustigació recorda els mètodes que les esquadres feixistes i les brigades comunistes feien servir contra els adversaris polítics i, en especial, contra els jueus", escrivia José Antonio Álvarez. En un text editorial recent, també hi havia la mateixa referència i es qualificava el fet de "matonismo político ". Per Alfonso Merlos, la PAH s'ha "batasunitzat" i "la senyoreta Colau ha passat descaradament a capitanejar una campanya bruta d'amenaces". La "senyoreta Colau", tal com l'anomenen Ussía i Merlos, fa enguany 39 anys.

El diari del Grupo Planeta omplia una doble pàgina amb tres fotos. Al mig, les fotos d'Esteban González Pons penjades a la porta de casa seva. A l'esquerra, un nen jueu obligat per uns nazis a identificar que la botiga del seu pare és jueva. A la dreta, unes amenaces de l'any 2002 contra un regidor de Sant Sebastià ("PP, morireu") acompanyades d'una inscripció ("Gora ETA").

La desqualificació personal ha estat constant. Carlos Rodríguez Braun recordava, també des de La Razón , que Ada Colau va ser okupa i que no va acabar els estudis. A Libertad Digital celebraven haver descobert que Colau, "heroïna dels hipotecats", mai es va hipotecar, la qual cosa desmuntaria tot el seu discurs, a parer del digital. En aquest mateix mitjà, Cristina Losada escrivia: "El més semblant a aquestes pacífiques accions de la PAH van ser les que van dur a terme durant anys els proetarres al País Basc". També Arcadi Espada, des d'El Mundo , desqualificava ahir l' escrache dient que "és terrorisme".

L' Abc , per la seva banda, ha basat part de l'estratègia de desgast a recordar que l'entitat on treballa Ada Colau (l'Observatori DESC) ha rebut 3,7 milions d'euros de subvenció de les administracions local, nacional i estatal.