El cooperativisme català capeja la crisi

BARCELONAEnmig del rosari de notícies negatives que arriben del mercat laboral català, l'economia cooperativa aporta dosis d'optimisme. Es tracta d'una alternativa emergent, que creix malgrat la crisi i que serveix en els temps que corren perquè molts emprenedors trobin sortida al món laboral i esquivin l'atur. Les dades ho demostren quan s'observa que el creixement és ininterromput en els últims anys i que el 2012 a Catalunya es van crear al voltant de 140 noves societats cooperatives, segons avança el director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom de la Generalitat, Xavier López.

"Es tracta del millor registre dels últims cinc anys", afegeix, i recorda que durant tot el 2011 se'n van crear 113. En total, a Catalunya hi ha 4.100 cooperatives en funcionament, una dada que la situa al capdavant del rànquing de comunitats autònomes pel que fa a aquest tipus d'economia. Si alguna cosa es demostra mirant el registre de noves cooperatives és la diversitat de sectors, activitats i perfils emprenedors que troben en aquest model la resposta per desenvolupar els seus negocis. Des de les cooperatives agràries fins a les dedicades a l'energia i la sostenibilitat, l'ensenyament, el sector sanitari i les cooperatives de serveis. En aquest últim cas, el del cooperativisme de serveis, és on més clarament es veu el fenomen de la cooperativa refugi davant l'escenari de dificultats econòmiques i sequera del crèdit.

Segons Xavier López, les cooperatives de serveis, tot i no ser majoritàries en termes absoluts, han crescut amb força en els últims anys i són una alternativa per esquivar els efectes més negatius de la crisi. Es tracta d'una fórmula en què els socis són professionals que decideixen unir-se per mancomunar serveis i aconseguir així una sostenibilitat de què no gaudirien si cadascú treballés de manera autònoma. De les noves cooperatives creades l'any 2012, més d'una quinzena eren d'aquest tipus.

De fet, n'hi ha algunes d'importants que funcionen amb resultats exitosos des de fa temps, com ara la Federació de Farmacèutics Fedefarma, que agrupa més de 3.000 associats que comparteixen la gestió de compres o la logística. El model de cooperativa majoritari, però, continua sent el de treballadors associats, i el ventall d'activitats és molt ampli. Des d'iniciatives com la cooperativa d'estalvi energètic Les Atxes, dedicada a les energies renovables com la biomassa, o d'altres nascudes de professionals del món de l'educació i dels serveis socials com ara Sambucus, nascuda de la iniciativa de set sòcies que es dediquen a la inserció social.

Generació d'ocupació

Totes, segons López, tenen en comú valors i principis "perfectament vàlids per a l'empresa del futur", ja que neixen de la implicació dels socis, la coresponsabilitat amb un objectiu comú i les relacions d'igualtat i d'equitat entre tots els associats. El responsable del Govern defensa que aquest és l'ADN de l'empresa del futur i, per això, defensa la tasca de promoció i d'ajuda perquè aquests negocis fructifiquin i tirin endavant i generin ocupació en uns moments crítics. És a dir, iniciatives com ara programes de suport a aturats que volen optar per aquesta via per tornar al món laboral o iniciatives d'assessorament que es presten des dels mateixos municipis per acompanyar aquests negocis emergents.

Malgrat les millores aconseguides en els últims anys en matèria burocràtica, encara hi ha molta feina a fer per simplificar la creació i el funcionament d'aquests negocis, segons reclamen els mateixos emprenedors que els duen a terme. López destaca la feina feta i els avenços per agilitzar tràmits, permetre la capitalització de l'atur per engegar el negoci de manera ràpida i d'altres facilitats que ja estan en marxa, però reconeix que encara hi ha feina a fer per aconseguir que el cooperativisme sigui més atractiu als ulls dels emprenedors.

És per això que durant aquesta legislatura que comença la nova llei de cooperatives serà un dels eixos en què treballarà el departament d'Empresa i Ocupació. En l'anterior govern de la Generalitat, aquesta fita ja era a l'agenda però no va aconseguir arrencar, més enllà d'alguns treballs previs i de diagnosi de la situació actual del cooperativisme.

Segons el director de Treball Cooperatiu de la Generalitat aquests primers passos, fets en contacte amb les entitats del sector i que s'aniran aprofundint en els pròxims mesos de cara a la nova llei, han fet palès que cal reformular els tràmits per fer "més senzilla" la constitució d'aquest tipus de societats i afavorir-ne el creixement. En paral·lel, afegeix, també s'ha d'abordar de manera definitiva l'aspecte dels estatuts, que les cooperatives estan obligades a tenir per funcionar, de manera que se simplifiquin.