Les 10 estacions fins a l'estat propi
El debat sobre la pregunta de la consulta serà el pròxim front del procés sobiranista
BarcelonaEn el calendari polític dels pròxims mesos -i anys- s'identifiquen una desena d'esdeveniments claus per al procés sobiranista engegat a Catalunya. El debat de política general que s'iniciarà el 25 de setembre al Parlament serà el preludi d'una de les etapes més decisives de la història de Catalunya.
1. Llei de consultes al Parlament
La tardor d'enguany arrencarà amb els últims retocs parlamentaris a la llei catalana de consultes, que pot ser l'eina que utilitzi el Govern si l'Estat es nega a autoritzar un referèndum com el que preveu l'article 92 de la Constitució. Els treballs podrien enllestir-se a l'octubre, però si es demana l'aval del Consell de Garanties Estatutàries l'aprovació definitiva es posposaria al novembre. Si no hi ha sorpreses majúscules, la llei veurà la llum amb els vots de CiU, ERC, ICV-EUiA i la CUP, encara amb la incògnita del PSC.
2. Data i pregunta de la consulta
El president de la Generalitat, Artur Mas, s'ha compromès a fixar abans d'acabar l'any, amb la resta de forces favorables al dret a decidir, la data i la pregunta de la consulta que vol convocar el 2014. L'acord serà gairebé simultani a l'entesa entre Govern i ERC pels pressupostos de l'any vinent. La data és probable que se situï pels volts de la pròxima Diada, poc abans del referèndum escocès del 18 de setembre. Pel que fa a la pregunta, ja es perfila com el gran debat de les pròximes setmanes. ERC i l'ANC volen una pregunta inequívoca de sí o no a la independència. El Govern obre la porta a incloure una segona pregunta per eixamplar "complicitats" entre els partits no independentistes.
3. Construcció d'estructures d'estat
En l'últim trimestre del 2013, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) lliurarà el gruix dels 19 informes que li va encarregar el Govern. El primer, referit a les vies legals per celebrar una consulta, ja el va presentar al juliol. Els experts del CATN definiran com bastir estructures d'estat bàsiques en cas d'independència, com la hisenda pròpia, la seguretat social catalana, el banc central, institucions judicials i els serveis diplomàtics.
4. Eleccions al Parlament Europeu
La cita electoral més immediata és la de les eleccions europees, el 25 de maig del 2014. Segons la tendència que reflecteixen les enquestes, poden ser els primers comicis en què ERC superi CiU. Des de les files convergents s'ha llançat la proposta d'un front unitari catalanista. Serà difícil que es tradueixi en una candidatura conjunta, però és molt plausible que es pacti un punt programàtic comú a favor del dret a decidir.
5. Pols amb l'Estat per la consulta del 2014
El govern espanyol ja ha donat a entendre que no permetrà una consulta sobiranista. Ni tan sols el diàleg discret entre Artur Mas i Mariano Rajoy sembla capaç de donar fruits. El PP pot plantejar una oferta de finançament per a Catalunya, però Mas ja ha deixat clar que no renunciarà a consultar els catalans. Si Rajoy -en contrast amb l'aval britànic al procés escocès- no autoritza un referèndum i impugna la llei catalana de consultes, el Govern es quedarà sense instruments legals i només podrà jugar la carta d'unes eleccions plebiscitàries. Mas les situa al final del mandat, el 2016, però els seus socis d'ERC no volen esperar tant. Decidir què fer i quan fer-ho si l'Estat torpedina la consulta serà un dels debats claus de la legislatura.
6. Pressupostos de la Generalitat per al 2015
El president d'ERC, Oriol Junqueras, garanteix l'aprovació dels pressupostos del 2014, però amb el desig que siguin els últims comptes autonòmics de Catalunya. Si l'horitzó de la consulta s'allargués més enllà de l'any que ve, Mas podria tenir problemes per aprovar els pressupostos del 2015. En cas que el president optés per esgotar el mandat, podria veure's abocat a buscar nous suports si ERC li gira l'esquena.
7. Comicis locals per començar un any electoral
El 2015 estarà farcit de cites electorals. A la primavera tocaran eleccions municipals, útils per copsar el reequilibri de forces a tot l'Estat, on els partits més grans es desinflen als sondejos per la crisi econòmica i el descrèdit de la política. Però els comicis podrien tenir un al·licient afegit. Com apuntava aquest juliol a l'ARA el catedràtic de ciències polítiques de la UPF i membre del CATN Ferran Requejo, Mas podria fer coincidir les plebiscitàries amb els comicis locals. S'aprofitaria així la maquinària electoral i a l'Estat li seria més difícil de justificar una prohibició de les eleccions.
8. Eleccions generals: la fi del bipartidisme?
La tardor del 2015 tocarien -si no les avança Rajoy- eleccions a les Corts. Ara mateix, les enquestes auguren la fi de l'hegemonia de PP i PSOE. En sortiria un Congrés més atomitzat, en què els populars perdrien la majoria absoluta. Però el nou escenari no necessàriament seria més favorable al dret a decidir de Catalunya, sobretot si l'estabilitat d'un nou govern del PP quedés en mans dels vots decisius d'UPyD.
9. L'alternativa de les plebiscitàries
A Mas no li interessa accelerar el calendari si hi ha veto a la consulta de l'any que ve. La perspectiva del 2016 el convida a pensar en una remuntada en intenció de vot, acompanyada d'una millora econòmica, i li permet ajornar el xoc intern amb Unió pel posicionament sobre la independència. Si activés el seu pla B, les eleccions al Parlament previstes per al 2016 esdevindrien un plebiscit encobert sobre l'estat propi. Els partits del sí es presentarien -junts o per separat- amb el compromís explícit d'impulsar la separació d'Espanya en cas d'obtenir majoria.
10. Declaració unilateral d'independència
L'última estació -i la més controvertida- del procés seria una declaració unilateral d'independència d'un Parlament sorgit d'unes plebiscitàries. El CATN l'avala com una sortida amb "legitimitat política", tot i alertar d'una possible reacció de l'Estat suspenent l'autonomia o emprenent accions penals contra les autoritats catalanes. Perquè l'estat propi pugui ser una realitat, tocarà internacionalitzar el conflicte, buscar la mediació exterior i forçar una negociació amb l'Estat per a la desconnexió de Catalunya, que segons els experts podria allargar-se un parell d'anys.
