BARCELONASufocar l'incendi que han generat a escala política i social els últims casos de corrupció. Aquesta és la missió que s'ha marcat la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, que ahir es va erigir en tallafocs i va instar a reactivar les ponències de la llei electoral i de la llei de transparència per tenir-les aprovades aquest mateix any i poder millorar així la malmesa imatge de la classe política a ulls dels ciutadans. És a dir, l'objectiu és tancar en 11 mesos el que els partits no han estat capaços d'acordar en 33 anys.
Els partits van acceptar el repte de la presidenta, que no vol anar de buit a la cimera d'avui. Tot i això, De Gispert no ha convençut tothom per a la cimera de partits que ha convocat demà per explicar als grups parlamentaris els resultats de la trobada institucional d'avui i posar sobre la taula mesures per "millorar la imatge de la política". Davant el que consideren una operació de maquillatge, ICV-EUiA i Ciutadans deixaran la cadira buida, mentre que el PP encara s'ho està rumiant.
Ahir tots els partits van comparèixer amb la motxilla carregada de propostes per alimentar una llei de transparència que va quedar als llimbs quan Artur Mas va avançar les eleccions. La ponència es va posar en marxa l'any 2011, però fins a l'abril de l'any passat no es va tenir enllestit un document base.
Informació exhaustiva
L'esbós de la llei en qüestió preveu la creació d'un portal web amb exhaustiva informació sobre les institucions públiques -incloent-hi la destinació dels pressupostos i els detalls dels concursos públics-, els sous de consells directius i el destí de les subvencions. També preveu que els governants no puguin acceptar regals, que calgui justificar públicament els mèrits per nomenar alts càrrecs i, fins i tot, que siguin tractats de senyor i no de Molt Honorable , un protocol que quedaria reservat als presidents del Govern i del Parlament.
La llei electoral és una llosa encara més gran. Després de nou sessions, la ponència va quedar tancada el febrer del 2010 sense acord. El gran escull, més enllà de les mesures per garantir la transparència del finançament dels partits, és el sistema de repartiment d'escons i la relació entre proporcionalitat i territori. Caldrà veure si la urgència del moment supera un bloqueig que ja dura més de tres dècades.
