El triomf del tàper: menjar econòmic i saludable

La crisi econòmica ha convertit els tàpers en un element gairebé omnipresent a les oficines catalanes. El nombre de treballadors que porten carmanyola a la feina s'ha disparat: a Barcelona un 37% de les persones que treballen a la ciutat porten el menjar preparat de casa, mentre que l'any 2010 només ho feien el 28%, segons dades de la Federació d'Usuaris Consumidors Independents (FUCI), que calcula que hi ha hagut un increment d'un 11% en l'ús de la carmanyola des del 2010 fins ara. Però els beneficis del tàper no són només econòmics, el seu èxit s'explica des de molts punts de vista. "Un dels avantatges més importants de la carmanyola és que permet menjar com a tu t'agrada", explica Marga Pradas, autora de L'hora del tàper (RBA), que es publica el 16 de gener. "Normalment quan vas a dinar a fora no controles la quantitat d'oli, de sal o de salses que afegeixen al menjar i això fa que normalment siguin àpats pesats. Si t'ho prepares a casa, en canvi, pot ser més lleuger i més saludable, si ho prefereixes així". Mònica Escudero, una altra experta en carmanyoles, autora del llibre A vueltas con la tartera (Grijalbo), hi coincideix plenament. "El tàper és l'única manera que tens d'assegurar-te que tries exactament allò que vols menjar -diu-, especialment quan parlem de dinar fora en horaris laborals i no podem desplaçar-nos a llocs que ens agraden, i encara més si tenim algun tipus d'al·lèrgia o intolerància, som vegetarians o fem dieta".

Però els seguidors de la carmanyola tenen encara més motius per defensar aquesta opció. "Estem en un moment de gran interès per la cuina i pels aliments -explica Pradas-. La gent cada vegada es mira més l'origen del menjar i la carmanyola permet utilitzar els aliments que nosaltres hem comprat i que compleixen els requisits que considerem importants". Escudero creu que també és una manera d'estalviar -"no només diners", diu- sinó temps, "perquè pots menjar més ràpidament i així condensar l'horari laboral per sortir abans".

Més enllà de l'amanida de pasta

Les expertes en carmanyoles coincideixen a subratllar que "hi ha vida més enllà de l'amanida de pasta". Aquest és un dels recursos més típics per al tàper però "és important variar". "El secret és posar-hi atenció, estima i ganes", recomana Escudero, tot i que "no totes les preparacions van bé amb la carmanyola". Les carns a la planxa, per exemple, es tornen resseques; els fregits, en canvi, es tornen tous i oliosos, i amb les amanides s'ha d'anar amb compte i posar-hi oli i sal només just abans de menjar. Per Marga Pradas el secret és "ser una mica planificador". "No cal complicar-se la vida ni fer grans plats, sobretot perquè avui en dia no tenim gaire temps, ho preparem el dia anterior quan arribem de treballar. Es tracta de variar una mica el menú i per això només cal organització, pensar-ho abans".

"Hem de ser una mica originals -reclama Escudero-. Fins i tot amb les amanides de pasta hi ha milions d'opcions. No és el mateix una amanida de pasta amb tonyina barata, pastanaga de bossa i blat de moro transgènic fluorescent, amb oli de la nit abans, que una amb tomàquets saltats a la paella amb vinagre de Mòdena, formatge feta, olives negres i una vinagreta amb all i herbes. I això es fa en pocs minuts".

Pradas també recomana innovar a l'hora de preparar el tàper. "A mi m'agraden molt les amanides amb base verda i a partir d'aquí variar. Ara a l'hivern m'agrada posar-hi grills de mandarina, poma, anxoves, fruita seca i formatge. Crec que és fàcil ser original amb les amanides", diu. "A l'hora de dinar, a la feina, també aprenc molt. Sempre estic mirant els tàpers dels altres i si en trobo un que m'agrada trec la càmera, hi faig una foto i després provo de fer-lo a casa i fins i tot d'introduir-hi alguna variació".

Escudero creu que compartir l'afició per la carmanyola a la feina és un bon al·licient i proposa una idea per tenir menys feina, optimitzar energies i fer més festiu el dinar. "La idea és organitzar-se en grups, amb quatre persones amb qui tinguis afinitat es pot fer un grup i després d'establir unes bases -pressupost, aliments que agraden, necessitats alimentàries dels integrants...- s'assigna un dia a cada persona. Costa el mateix cuinar per a un que per a quatre i així pots menjar cada dia cuinant només un cop".

A l'escola, també

La carmanyola ha sortit de l'oficina i ara també hi ha molts pares que opten per preparar els àpats que els seus fills es menjaran a l'escola l'endemà. El departament d'Ensenyament va autoritzar l'ús de tàpers a les escoles catalanes l'estiu del 2012, i des de llavors molts pares s'han apuntat a aquesta opció, que és més econòmica que pagar el dinar normal. Per a Mònica Escudero és una cosa positiva sempre que sigui una opció triada pels pares i no obligada. "És una manera d'assegurar-se que els nens mengen coses preparades amb amor", assegura aquesta experta, que tot i això critica que s'hagin de pagar uns dos euros diaris en concepte d'infraestructura -neveres i microones- quan en realitat són aparells molt bàsics.