Al grup Atresmedia estan molt enfadats amb el Consell de l’Audiovisual de Catalunya perquè ha decidit sancionar Antena 3 amb un milió d’euros pels comentaris ofensius de Miguel Ángel Rodríguez al president Artur Mas. Recordem que Miguel Ángel Rodríguez, amb el seu to burleta habitual, va afirmar a Espejo público que “ lo que le falta a Artur Mas es un fusilamiento, entonces estaría estupendo ”. El CAC ha considerat que aquestes declaracions sobrepassen amb escreix la llibertat d’expressió i fomenten l’odi. I això cal que ho digui el CAC? Res de nou que no passi cada dia en algunes cadenes espanyoles. A l’informatiu d’Antena 3 explicaven la notícia de la sanció però ho feien de la següent manera: “ Los consejeros nacionalistas -del CAC- han decidido que no pueden estar amparados por la libertad de expresión, lo contrario a lo que responden habitualmente cuando analizan situaciones parecidas en los medios públicos catalanes ”. Així ho llegia la presentadora, Sandra Golpe. Com es pot comprovar, pura informació i objectivitat. Calia demostrar que la sanció era injusta, desproporcionada i feta des de la secta nacionalista per un organisme absolutament polititzat i teledirigit. Una venjança, vaja. Fa gràcia veure com tracten els espectadors com si fossin criatures, barrejant opinió i informació sense cap mena d’escrúpol. Quina falta de respecte per a la gent. Intentant criminalitzar el CAC, segurament un òrgan molt millorable, no van al fons de la qüestió: l’existència d’un cos de tertulians que han superat qualsevol límit ètic i que són experts en la propaganda, professionals de l’insult i mestres en la banalització del nazisme. I fa evident la necessitat que a nivell espanyol hi hagi un organisme semblant que posi una mica d’ordre davant de tanta infàmia. Penso que a això es referia Pablo Iglesias quan va demanar un cert control dels mitjans de comunicació, fart de tants atacs personals i mentides. No cal dir que se li van tirar a sobre acusant-lo d’atemptar contra la llibertat de premsa i comunicació, i aquest és un dels arguments habituals per desprestigiar-lo. És cert que resulta una mica inquietant que un polític parli de límits en la llibertat d’expressió, però també ho és comprovar que l’autoregulació no està funcionant.
En defensa de Mariló. La visita de Mariló Montero al plató de Zapeando, de La Sexta, demostra que la polèmica presentadora té sentit de l’humor. De fet, va aguantar estoicament el reguitzell de pífies i polèmiques que ha polemitzat i que l’han fet una campiona dels trending topic. Mariló va explicar que cada vegada que és TT convida els seus amics a sopar. O sigui que cada TT li costa uns bons dinerets, a més de moltes crítiques. És d’agrair que fes autocrítica i reconegués que no sempre ha estat encertada. Chapeau!
