El 30 minuts de diumenge és l’aperitiu d’un llarg àpat televisiu sobre la independència i els respectius referèndums que se’ns anirà servint les pròximes setmanes. Crispetes. El reportatge Goodbye Scotland?, de Carles Costa, Héctor Solé i Lluís Montserrat, aborda les claus del referèndum del 18 de setembre. Té la virtut de condensar en només 34 minuts l’essència del debat entre el sí i el no amb especialistes i electors. Ho fa d’una manera molt equilibrada entre les dues opcions. Més enllà dels paral·lelismes que els espectadors anem fent mentalment amb Catalunya, l’única doble lectura que hi pots trobar és que juga subliminarment a evidenciar una naturalitat en el procés a Escòcia i a Anglaterra i una serenor de diàleg perquè des de l’òptica catalana la percebem clarament com a insòlita. El cas inicial que s’exposa del ramader amb mitja finca a Escòcia i l’altra mitja a Anglaterra permet un tret de sortida clar i potent per exemplificar la complexitat del referèndum i les seves conseqüències.
El reportatge pot provocar un efecte secundari: unes irresistibles ganes de viatjar a Escòcia. La majoria dels paisatges que il·lustren el relat són una absoluta meravella, enregistrats a més amb una cura extraordinària per la fotografia. Però al marge de la postal, aquesta excel·lència en la realització es tradueix també en el muntatge. En ocasions la imatge evoca de manera molt subtil el que transmet el guió. Hi ha un diàleg permanent entre la part visual i el text. Des del lleu trontoll de les baldes del pont que simbolitza la unió entre Anglaterra i Escòcia, fins a les roques escarpades quan es parla de la discrepància d’idees. Un ús discretíssim i gens trillat de l’al·legoria que denota la meticulositat amb què s’ha fet el reportatge. Amb tot, no és només un catàleg d’imatges boniques: també hi ha espai per a paisatges inhòspits i depriments que donen valor al que s’està explicant. El fenomen de la misèria, de les dificultats socials o de la desafecció política com a factors que influeixen en l’opinió dels votants també s’expliquen amb la imatge i la manera com es mostra el context.
La recerca dels testimonis és un altre encert, sobretot perquè, a part de trobar partidaris del sí i el no, es busca que tinguin un perfil simètric. Des dels dos homes que viuen de la pesca fins al parell de músics. Una equitat molt precisa en les històries.
Goodye Scotland? és un bon reportatge, gens pretensiós, amè, honest i interessant. Fet amb el sentit de la responsabilitat que ha de tenir una tele pública. Potser el virus BBC s’encomana.
