Publicitat
Publicitat

CANVI CLIMÀTIC

El país té plans petrolífers incompatibles amb la reducció de les emissions de CO i no vol pagar multes

El Canadà es desdiu del Protocol de Kyoto

Tot just després que acabés la cimera del canvi climàtic de Durban, el Canadà va anunciar, ahir a la matinada, que abandonava el Protocol de Kyoto per estalviar-se les multes per no complir amb la reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle. Durant la trobada, el país nord-americà ja havia advertit que el Protocol era "el passat" i havia caigut del compromís en el seu segon període, més enllà del 2012. Ahir va fer un pas més i es va desvincular completament del tractat en vigor.

El Protocol, pactat el 1997 i signat pel Canadà el 2002, marca objectius per reduir emissions de gasos d'efecte hivernacle als països rics, sense comptar-hi els EUA. Per complir-lo, segons va declarar ahir a la premsa el ministre de Medi Ambient, Peter Kent, el país hauria de prendre mesures extremes com retirar "tot tipus de vehicles" de les seves carreteres o eliminar la calefacció de tots els edificis els dotze mesos vinents. Rafael Sardà, professor de socioecologia a Esade, recorda que el país no ha complert mai els objectius de reducció que se li marcaven i apunta que "no ha introduït mai polítiques" per fer-ho. La Xina, Mèxic, l'ONU i organitzacions ecologistes van retreure al govern canadenc la decisió i van demanar que la reconsiderés. El Canadà ha repetit sovint que no participarà en cap acord que no inclogui tots els emissors.

De fet, el Partit Conservador del primer ministre Stephen Harper, que va arribar al poder el 2006, sempre havia menyspreat el tractat, a què el país es va adherir durant un govern del Partit Liberal. Kent va dir que el país hauria de pagar el 2012 multes per valor de 14.000 milions d'euros "dels contribuents canadencs a altres països, l'equivalent de 1.600 dòlars canadencs per família". Altres estimacions situen la xifra entre els 6.000 i els 9.000 milions.

Plans petrolífers ambiciosos

El motiu principal de l'abandonament, però, és el desenvolupament de jaciments petrolífers a la regió d'Alberta. Aquesta zona conté l'anomenat petroli no convencional, que s'ubica en sorres asfàltiques o bituminoses, una mena d'asfalt barrejat amb petroli molt costós de separar. Les reserves provades -que se sap que poden ser comercialment viables amb la tecnologia existent- a la zona sumen 175.000 milions de barrils, però la quantitat total de petroli que hi ha són 2 bilions, explica Mariano Marzo, catedràtic i professor de recursos energètics i geologia del petroli a la UB. L'Aràbia Saudita, primera reserva mundial de petroli convencional, té actualment 250.000 milions de barrils. Es tracta, doncs, d'una zona estratègica.

L'explotació petroliera d'aquestes sorres, que ocupen 140.000 quilòmetres quadrats, presenta problemes ambientals molt greus, explica Marzo: "Per produir un barril de petroli convencional s'emeten 550 quilos de diòxid de carboni (CO), mentre que per produir-ne un de no convencional se n'emeten 100 més". A més, calen 2 o 3 barrils d'aigua -que es treuen dels rius de la zona-, que ha d'estar calenta, de manera que també es requereix gas. El consum mundial de petroli, però, segueix augmentant, i el convencional va arribar al pic de producció el 2006, de manera que, amb el model actual, en caldrà de no convencional. Als EUA els interessa molt: estan construint un gran oleoducte que durà el cru des d'Alberta fins al seu país, per així deixar de dependre dels països àrabs. "El preu el paga el medi ambient, perquè les emissions es repartiran per tot el món", diu Marzo. Sardà introdueix el concepte del deute ambiental: "Els països es van posar d'acord per assumir aquest deute, que existeix i segueix creixent. Ara el Canadà reconeix unilateralment que no el pensa saldar, i això és molt perillós".

Més continguts de