Commoció a Itàlia per una tragèdia que “sembla impossible”

Roma“El cor trencat per les víctimes italianes i per les altres joves vides destruïdes”. El primer ministre italià, Matteo Renzi, va resumir ahir en un tuit l’estat d’ànim del país, després de saber que set de les 13 estudiants universitàries mortes a l’accident d’autocar a Freginals eren italianes. Renzi va viatjar a Catalunya ahir per donar personalment el condol als familiars de les víctimes.

“Avui és un dia difícil d’afrontar. És l’inici de la primavera, però ¿com pots parlar de primavera amb la foto de set noies que et somriuen a les imatges dels diaris digitals, però que en realitat han tancat els ulls per sempre?”, escrivia poc després el premier a Facebook. El polític toscà considera que la tragèdia ha colpit el país no només per la nacionalitat de les noies sinó també perquè “l’Erasmus ha marcat diverses generacions, pràcticament ha tocat cada família italiana, i sembla impossible morir durant l’Erasmus, que és una explosió de vida”. Renzi afegia que havia portat als pares de les estudiants “l’afecte i la commoció de tots els italians”.

“Pèrdua irreparable”

També el papa Francesc va enviar un telegrama al bisbe de Tortosa, Enric Benavent, en què afirmava que se sentia “fortament dolgut en saber la notícia del tràgic accident”, i per la “pèrdua irreparable” de les joves vides, a més de subratllar que pregava per les víctimes i pels ferits. De fet, un gran nombre d’autoritats polítiques, universitàries i de la societat civil van mostrar també commoció per l’accident. Per exemple, l’alcalde de Torí, Piero Fassino, va decretar el dol a la ciutat en conèixer la mort de Serena Saracino, de 22 anys, estudiant de farmàcia a la universitat piamontesa.

El responsable a Itàlia del programa Erasmus, Flaminio Galli, va mostrar-se dolgut per una “tràgica fatalitat”. Tot i així, va assegurar que l’accident “no pot ni ha d’aturar el gran somni de l’Erasmus, un programa d’esperança i obertura, particularment útil en una fase històrica en què alguns voldrien tornar a aixecar fronteres i filats”.

En la mateixa línia, el rector de la universitat de Gènova, de la qual provenia una de les víctimes, Francesca Bonello -per qui ahir es va celebrar una missa multitudinària-, va considerar que l’accident havia “interromput una nit de festa, perquè l’Erasmus és també això, no és només formació sinó també obertura mental i possibilitat de conèixer realitats més enllà de la universitat”. La Francesca tenia 23 anys, estudiava medicina i s’havia inscrit a la Universitat de Barcelona. “Era generosa, curiosa, intel·ligent, religiosa d’aquella religió vital que no dóna res per descomptat”, glossava el pare Francesc, jesuïta que animava la Comunitat de Vida Cristiana de què la Francesca formava part.

Els mitjans italians van reproduir el nom i els estudis de totes elles, com el d’Elisa Valent, de 21 anys, originària del Friül i que estava inscrita a la Universitat de Pàdua. Elisa Scarascia Mugnozza estudiava medicina a Roma. Les altres tres provenien de la Toscana. Valentina Gallo, de 22 anys i natural de Florència, estudiava economia, la mateixa carrera que Elena Maestrini, de 21 anys, nascuda a Gavorrano (Grosseto). Lucrecia Borghi era de Greve in Chianti.

Una amiga de les joves, també anomenada Francesca, i que a més estudia amb una beca Erasmus a Barcelona, escrivia ahir a Facebook: “Si us esteu preguntant si ha estat un error enviar-les allà... sapigueu que eren felices, cada matí sortien de casa entusiasmades”. De fet, les universitats de l’estat espanyol són molt populars entre els italians. Només en l’últim any, quasi 9.000 van triar alguna universitat espanyola com a destinació. Les més populars entre els estudiants d’aquest país són Granada, Sevilla i Madrid.

A part de les set víctimes mortals, també hi ha quatre ferits italians més, tres noies i un noi, hospitalitzats a Tortosa, Reus, Tarragona i Barcelona, tot i que les autoritats sanitàries van explicar que estan “en condicions estables” i cap està “en estat crític”.