Cop de porta de la Fiscalia a la revisió del cas 4-F

BarcelonaLa Fiscalia Provincial de Barcelona va certificar ahir el cop de porta a la possibilitat de revisar el cas 4-F a partir de les revelacions del documental Ciutat morta. En una resolució signada per la fiscal en cap provincial, Ana María Magaldi, en resposta a l’escrit presentat dilluns passat per l’Ajuntament de Barcelona, el ministeri públic va reiterar que el documental no és cap prova nova que permeti reobrir la investigació, tal com ja havien avançat fonts de la Fiscalia.

La resolució assegura que, amb el documental i amb l’entrevista descartada que es va acabar emetent dijous a la nit al programa .Cat de TV3, “es pretén fer aparèixer com a fet nou l’existència d’un testimoni anònim que assegura que coneix, des de l’any 2006 o 2007, la persona que li va reconèixer ser la que, estant al terrat de l’immoble, va llançar el test que va causar les greus lesions a l’agent de la Guàrdia Urbana”.

Tot seguit, però, la Fiscalia recorda que aquesta dada ja era “coneguda pels lletrats defensors des de l’any 2011” i que “la tesi introduïda en el debat del judici oral per les defenses, que fos un test llançat des de l’immoble la causa de les greus lesions patides per l’agent de la Guàrdia Urbana, va ser motivadament desestimada” tant en la sentència inicial com en la sentència definitiva del Tribunal Suprem.

Finalment, la resolució subratlla que per reobrir el cas caldria “el coneixement de fets o d’elements de prova nous, que no fossin coneguts en el seu moment per les parts ni pel tribunal jutjador i que de manera evident, indubtable, demostressin la innocència de l’acusat” i conclou que “no pot ser considerat com a fet o element de prova nou l’atribució a un suposat testimoni no identificat de la declaració que un dels fets objecte de l’enjudiciament en el cas va succeir de manera diferent de la declarada provada i que va ser portat a terme per una persona diferent, també no identificada, dels acusats que van ser condemnats com els seus autors”.

Resposta a l’allau de peticions

Malgrat que Ciutat morta es va estrenar fa un any i mig, l’emissió del documental pel canal 33 va provocar que el cas 4-F se situés en primera línia del debat polític la setmana passada, amb una allau de peticions per reobrir la investigació que va inaugurar dilluns al matí l’Ajuntament de Barcelona i a la qual es va acabar sumant dijous al vespre el Parlament de Catalunya.

Tot i fer el gest de presentar un escrit a la Fiscalia, l’Ajuntament va evitar posicionar-se explícitament sobre la necessitat de reobrir el cas. “Vull que es reobri si hi ha noves proves, però no sóc jo qui ho ha de jutjar”, va assegurar el primer tinent d’alcalde, Joaquim Forn. Els posicionaments de la majoria de partits polítics van anar en la mateixa línia, matisant que el cas s’hauria de reobrir en cas que es considerés que havien aparegut noves proves.

La declaració institucional acordada per unanimitat per tots els grups del Parlament també utilitzava el condicional, i demanava la revisió de totes les actuacions judicials “si de resultes del que s’exposa en el documental Ciutat morta es pot considerar que no hi va haver una investigació prou curosa”. La resolució de la Fiscalia, doncs, dóna resposta a aquestes peticions, però ho fa en el sentit que no es compleix aquesta condició.

D’aquesta manera, la Fiscalia es referma en la seva posició inicial, com també ho han fet la Guàrdia Urbana i els mateixos condemnats, que en una roda de premsa celebrada dimarts passat van traslladar a la Fiscalia la responsabilitat de reobrir el cas i van rebutjar la possibilitat de revelar la identitat del testimoni. Si cap de les parts no rectifica, doncs, les diferents possibilitats que hi havia perquè es reobrís el cas per la via judicial han quedat ara en una via morta.

Polèmica amb la Guàrdia Urbana

Al marge de l’evolució judicial del cas 4-F, la repercussió de l’emissió televisiva de Ciutat morta ha provocat una polèmica més àmplia sobre les actuacions de la Guàrdia Urbana de Barcelona, a partir dels vídeos publicats a YouTube per l’exsergent José Martínez Díaz, que la setmana passada va denunciar “violència indiscriminada” per part dels antiavalots del cos i va detallar un cas de suposats maltractaments a tres joves de Gràcia que van ser detinguts l’any 2005.

L’actual cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, va dir dijous en una entrevista a Els matins de TV3 que és “impossible” que els fets denunciats per Martínez Díaz siguin certs, i va anunciar que els serveis jurídics de l’Ajuntament de Barcelona estaven estudiant presentar una querella contra ell. “Hi ha coses que no es poden permetre, com deixar una ombra de dubte sobre tot el cos de la Guàrdia Urbana”, va argumentar Vázquez. La matinada de diumenge a dilluns, l’exsergent va publicar un nou vídeo en què replica a aquestes declaracions.

“Vostè no és creïble”, li diu Martínez Díaz a Vázquez en aquest nou vídeo. Afegeix que “està mentint descaradament” i subratlla que, després que ell s’hi referís en el seu vídeo de la setmana passada, els tres nois que asseguren haver estat maltractats el 2005 han trencat el silenci i han relatat amb detall el que asseguren que va passar quan van ser detinguts. “Ens anaven pegant entre sis o set agents de la Guàrdia Urbana”, va assegurar dissabte un d’aquests tres nois.

Sobre la possibilitat que l’Ajuntament de Barcelona presenti una querella contra ell, Martínez Díaz respon: “Bé, presenti-la”. Per defensar la seva credibilitat, assegura que ell i altres sindicalistes de la Guàrdia Urbana van ser maltractats per altres agents del cos durant una acció reivindicativa a la plaça Sant Jaume. Inicialment, van ser condemnats per resistència a l’autoritat, però després es va anul·lar aquesta sentència per l’aparició d’un vídeo dels fets.