Publicitat
Publicitat

Dos Punts

Un dels mites col·lectius és creure que la vida medieval era dura però senzilla

Coses que he après en una setmana

Una de les creences col·lectives favorites és que la vida medieval era dura però senzilla, entenent per medieval qualsevol època abans de l'agost del 1981, quan IBM va comercialitzar el seu primer ordinador personal.

Vivim estressats per una fantasia d'estrès que ens fa pensar que tot és estressant. Els ordinadors, internet i la rastellera de ginys que infesten el nostre dia a dia ens han bloquejat. Jo mateixa vaig caure en el parany arran d'obrir el compte @annamanso a Twitter. Després de seguir el ritual de sempre (registre de dades, configuració del perfil, espionatge dels altres usuaris, lectura d'alguns articles de l'ajuda i posada en pràctica seguint el mètode d'assaig i error) vaig experimentar un moment de debilitat. Renegar en moments claus té tanta o més eficàcia per eradicar els mals de cap que l'ibuprofèn, i, després de deixar anar uns quants "caguntot", ho vaig veure clar.

Les maleïdes TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) no són les úniques culpables de l'ofec d'haver d'assumir tantes novetats; com si fos una condemna bíblica: "Pariràs amb dolor i t'estaràs tota la punyetera vida obligada a aprendre i aprendre". Aquest no parar és consubstancial a llevar-se, ser aquí i adormir-se. Per desmuntar el mite em repto a anotar totes les coses noves que aprengui en una setmana i que NO estiguin relacionades amb les TIC. 7 dies després, transcric part de la llista: canviar la bateria de l'alarma del despatx; teclejar a tota màquina amb nou dits enlloc de deu; les regles del takatà; que els ratolins s'estimen més la xistorra que el formatge; la diferència de qualitat entre el morter M80 i el Sika M618; que l'ús de la paraula bloc és tan correcte com el de blog, i viceversa; els encants de la gastronomia d'Indonèsia; com s'aconsegueix l'estucat al foc; com millorar la configuració del so de la tele; l'ús del cafè soluble per pintar aquarel·les... Per als que no vulguin estressar-se he patentat una armadura estil Sant Jordi feta amb un metall prou gruixut com per no deixar passar ni el so, ni el tacte, ni la llum, ni gairebé l'olfacte i tan sols està equipada amb unes incisions mínimes que permeten respirar amb comoditat. Protegit de tot, a l'usuari no li caldrà actualitzar-se, ni assabentar-se de res. Del que no em responsabilitzo, però, és de la mort per avorriment.

Més continguts de