TECNOLOGIA
Societat 09/02/2015

Digue’m el PIB que tens i et diré què et descarregues

La URV conclou que als països més rics es comparteix més música que pel·lícules a la xarxa, menys a Espanya

Nereida Carrillo
3 min
L’ANOMALIA ESPANYOLA 
 A Espanya i Lituània són els dos únics països dels considerats rics on l’índex  de pel·lícules piratejades és molt alt: un 12% de tot el que es descarrega,  respecte al 2% dels EUA i el 0,6% de França.

BarcelonaLa riquesa d’un país influeix en els arxius que es descarreguen els seus habitants a la xarxa. És una de les principals conclusions que es desprèn d’una recerca internacional elaborada per investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Els investigadors van estudiar, juntament amb la Northwestern University, el comportament de gairebé 10.000 usuaris de BitTorrent, el protocol d’intercanvi d’arxius peer-to-peer (P2P) més comú. L’anàlisi reflecteix que els usuaris dels països amb un producte interior brut (PIB) més baix són els que es descarreguen més sèries i pel·lícules.

“Els països més rics, en contra del que podríem imaginar-nos, no tendeixen a baixar pel·lícules d’alta definició, sinó que més aviat tenen sobrerepresentació d’usuaris que busquen fitxers petits: música, llibres o petites aplicacions d’ordinadors”, explica Roger Guimerà, professor Icrea al departament d’enginyeria química de la URV. Per Guimerà, aquestes dades contribueixen a fer caure alguns mites, com ara que “la gent baixa coses simplement perquè té l’oportunitat de fer-ho”.

Espanya constitueix, juntament amb Lituània, la gran excepció. Mentre que només un 2% dels habitants dels EUA i un 0,6% dels francesos analitzats es baixen sèries i pel·lícules als seus ordinadors, la xifra puja fins al 12% en el cas espanyol. De fet, Espanya supera en vuit punts la mitjana mundial en la descàrrega de sèries i pel·lícules, que se situa en el 4%. En canvi, passa el contrari en el cas d’arxius petits, de música o llibres: mentre que un 17% de nord-americans de la mostra se’n descarreguen, ho fan un 7% dels espanyols. Els investigadors atribueixen aquesta especificitat del cas espanyol a la falta d’alternatives legals per veure vídeos online -als Estats Units hi ha Netflix, un servei de vídeo online en streaming - però també a qüestions culturals. Jordi Duch, professor del departament d’enginyeria informàtica de la URV, apunta que amb les aplicacions de mòbil també es veu que a Espanya no hi ha una cultura del pagament. “Espanya baixa moltes pel·lícules d’alta definició. Aquí sí que tenim els recursos per poder baixar-les, però no tenim tantes alternatives i tenim lleis més dures”, afegeix Duch.

Estudiar abans de legislar

Duch i Guimerà destaquen la importància d’un estudi d’aquest tipus per aproximar-se al comportament dels usuaris d’un protocol, el BitTorrent, que cada mes atreu més de 150 milions de persones arreu del món i que concentra entre el 9% i el 27% del trànsit d’internet. Tot i que per a l’estudi es van fer servir dades de gairebé 10.000 usuaris, es va recopilar informació de més d’1,4 milions, d’entre el 2009 i el 2013. Se’ls proporcionava més velocitat a canvi que contribuïssin a la recerca.

La investigació ha analitzat dades d’usuaris de països com ara el Brasil, França, l’Índia i Grècia. I ha provat, com explica Guimerà, que el que millor ajuda a predir els arxius que es baixaran els usuaris no són ni el percentatge de població amb accés a internet ni la qualitat de la infraestructura, sinó la riquesa del país. Els investigadors esperen que el seu estudi pugui ajudar a predir el comportament dels usuaris, però també que sigui una referència per a la regulació. Guimerà considera “vital” entendre el comportament dels internautes a l’hora de redactar normes, i afegeix: “Fins que no se sap, es legisla en el buit”. Els investigadors rebutgen que s’associï BitTorrent només a l’intercanvi d’arxius que tenen copyright i remarquen que moltes de les descàrregues que es produeixen són perfectament legals.

Sobre la reforma de la llei de propietat intel·lectual, que va entrar en vigor al gener i que entre altres mesures preveu multes de fins a 600.000 euros per a webs que enllacin a continguts que vulnerin els drets d’autor, lamenten que es criminalitzi l’enllaç: “Sóc bastant contrari a la llei. Internet es basa en el concepte d’enllaç. Per tant, en el moment que vols posar control sobre el fet d’enllaçar d’una pàgina a l’altra, entres en un terreny que es pot tornar molt fosc”.

stats