Elèctrodes per eliminar els deliris de l’esquizofrènia

BarcelonaDos elèctrodes que li han inserit al cervell han permès que remetin les al·lucinacions i els deliris que l’Elena, una catalana de 47 anys, tenia des que als 22 anys li van diagnosticar esquizofrènia. La intervenció, pionera al món, s’ha dut a terme després de comprovar que la malaltia era resistent al tractament i que havien fracassat totes les altres estratègies terapèutiques.

A la pacient se l’ha intervingut amb la tècnica d’estimulació cerebral profunda, consistent a implantar dos neuroestimuladors o elèctrodes al cervell que alliberen petites càrregues d’electricitat per modificar “circuits cerebrals alterats”, va explicar ahir Iluminada Corripio, metge adjunta del servei de psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau. Aquesta tècnica ja s’ha utilitzat abans en persones amb Parkinson i amb depressió, però és el primer cop al món que s’intervé una pacient amb esquizofrènia.

Han passat gairebé set mesos des de la intervenció, i a partir del segon mes es va observar una remissió “superior al 35%” dels deliris i les al·lucinacions auditives, el que els metges anomenen “símptomes positius”, que li provocaven fortes limitacions en la seva vida diària. Tenia apatia, va haver de deixar els estudis i la feina i s’havia reclòs a casa.

Des de l’operació, l’Elena torna a relacionar-se amb el seu entorn, surt al carrer i fins i tot està planejant un viatge. “Evidentment no tornarà als nivells dels 22 anys, però està molt millor, fa quatre mesos que està lliure dels símptomes. L’expectativa ara és millorar la qualitat de vida de la pacient. No sabem si la curarem, és massa aviat, però qui sap si algun dia és la solució”, va explicar Corripio, que va insistir que, tot i que no es pot parlar de curació, aquesta tècnica obre “l’esperança” al tractament de l’esquizofrènia.

El repte dels metges ara és “acompanyar” l’Elena en la reconstrucció del seu projecte vital, que es va trencar quan als 22 anys li van diagnosticar esquizofrènia. Aquesta intervenció forma part d’un estudi pilot per valorar l’eficàcia de l’estimulació cerebral profunda en el tractament de l’esquizofrènia resistent, una malaltia que afectaria els mateixos circuits cerebrals que altres malalties neurològiques i psiquiàtriques que s’han beneficiat d’aquest tractament.

En aquest assaig clínic hi intervenen un total de vuit pacients. A més de l’Elena, ja s’ha operat dos pacients més i ara s’està a l’espera de veure’n els resultats, encara preliminars. Després de l’estiu s’operarà un quart pacient. La resta seran intervinguts en el transcurs de l’any que ve. “Els nostres pacients són molt generosos per participar en projectes arriscats”, va assenyalar Corripio.

Un vestit a mida

L’Elena, de fet, ha parlat amb altres pacients susceptibles de ser candidats a operar-se per explicar-los la seva experiència. “Si va bé, no em fa res ser conillet d’Índies”, diu. La tècnica de l’estimulació cerebral profunda està indicada per a pacients amb esquizofrènia resistent, amb els quals no funcionen els tractaments habituals, i que es calcula que serien al voltant del 30%-40% dels pacients amb aquesta malaltia. El tractament, però, és “un vestit a mida” per a cada pacient i té un cost de 60.000 euros. Després de la intervenció, els pacients han de continuar amb la medicació per poder determinar si els canvis s’atribueixen exclusivament als neurotransmissors. En una segona fase de l’estudi, es desconnectaran els neurotransmissors per valorar quina és la resposta del pacient.

L’estimulació cerebral profunda es va començar a aplicar a Sant Pau, també de manera pionera, fa quinze anys amb malalts de Parkinson, i davant els bons resultats obtinguts es va aplicar també a malalts amb depressió. Aquest és el primer cop al món que s’aplica en una pacient amb esquizofrènia.

Els elèctrodes, que no fan més de sis mil·límetres de diàmetre, s’insereixen en dos nuclis del cervell -el nucli Accumbens, associat a l’augment de dopamina, i la zona CG-25 prefrontal, que en aquests pacients està hiperactivada- i van connectats a una espècie de marcapassos que és controlat des de l’exterior pels metges. “Els elèctrodes ens permeten accedir a qualsevol part del cervell”, va destacar el director del servei de neurocirurgia de l’Hospital de Sant Pau, Joan Molet.

L’operació, que va durar vuit hores, es va fer amb anestèsia general, cosa que no es fa amb els pacients de Parkinson, perquè no se sabia “el comportament d’aquests pacient en quiròfan i en una situació d’estrès”, va afegir Molet.

Distorsió de la realitat

L’esquizofrènia afecta prop de l’1% de la població -unes 400.000 persones a l’Estat- i suposa la vuitena causa de discapacitat i la tercera en el cas de la població d’entre 15 i 44 anys. Els símptomes més coneguts són els deliris, és a dir, “la convicció d’idees errònies i resistents al raonament lògic”, i al·lucinacions auditives -“senten veus dins el seu cap que no existeixen”-, explica la psiquiatra Iluminada Corripio. Distorsionen la realitat i tenen idees persecutòries, per exemple. L’Elena, la pacient intervinguda, patia perquè estava convençuda que volien matar el seu germà. Ara aquestes idees ja no les ha tornat a tenir.

L’esquizofrènia també es caracteritza per altres símptomes, que els metges anomenen “negatius”, com són l’apatia, la pèrdua d’interès, la poca planificació, hàbits de vida poc saludables, la pèrdua de la feina i els amics i, en alguns casos, conductes suïcides. “Pateixen els pacients i el seu entorn”, expliquen els metges. La taxa de recuperació d’aquests pacients no arriba al 17%.