Publicitat
Publicitat

Existeix el color rosa? Alguns científics creuen que no

Situat entre els dos extrems de l'espectre de llum visible, l'existència del magenta és discutida

El color rosa podria passar a dir-se "rosa", a seques, o fins i tot "verd negatiu", si fem cas d' alguns articles que asseguren que no és realment un color. La tesi en què es basen aquests estudis és que la llum visible (els colors de l'arc de Sant Martí) va de vermell a lila, i que el rosa –o magenta, si hem de ser més acurats– és una barreja de tots dos.

Els que defensen que el rosa no és un color argumenten que és impossible que existeixin unes ones de llum que barregin vermell i lila perquè són dos colors que es troben en els cantons oposats de l'espectre lumínic i, per tant, mai no es tocaran. El vermell és on 'comencem' a veure les ones –per sota d'això parlem de rajos infrarojos, com els que fan servir els comandaments a distància dels televisors– i el violeta és el límit que arribem a veure –per sobre hi ha els rajos ultraviolats, que tampoc no es veuen.

Així, com és possible que existeixi un color que quedi en l'espai que nosaltres no podem veure? Per alguns experts, simplement no ho és. Asseguren que el rosa no és res més que el resultat de treure-li el verd a una llum blanca. Això vol dir que el rosa és complementari del verd, i converteix el color de l'esperança en l'únic que té el seu complementari fora de l'espectre lumínic.

El vídeo que il·lustra la notícia mostra com el rosa no té una longitud d'ona determinada i, per tant, segons la seva tesi, "no és una llum". Aquesta postura, però, no està lliure de polèmica. Altres científics, com Michael Moyer, defensen que els colors són obra del nostre cervell, per tant, no podem dir que no existeixin. En un 'post' al seu blog, ' Atureu aquesta estúpida guerra sobre el color rosa', el científic recull, tal com publica la revista 'Time', que el color és "una sensació" cerebral i no una propietat de la llum o dels objectes.

Més continguts de