França prohibeix als supermercats malbaratar els aliments
Les ONG alerten que és difícil d’aplicar perquè no tenen mitjans
ParísLa nova llei a França que prohibeix als supermercats malbaratar aliments no serà tan fàcil d’aplicar. Si bé les ONG ho consideren una bona iniciativa perquè el menjar no acabi a les escombraries, creuen que els caldrà temps per adaptar-se i condicionar els seus locals per garantir el manteniment dels aliments. El nou text, aprovat dimarts a l’Assemblea Nacional, obliga les grans superfícies a trobar un acord amb una ONG per donar-los el menjar que els sobra.
“La llei està bé, però la majoria d’ONG s’han d’equipar perquè no tenen cambres frigorífiques ni camions amb condicions per transportar els aliments. S’han de garantir les condicions mínimes de sanitat dels productes que obtenim”, explica Vicent Lony, el director del Banc d’Aliments de França. “Productes com la pasta o l’arròs no ens portaran problemes, però productes com la carn, el peix o els làctics, sí”, diu Olivier Berte, president de l’ONG Restos du Coeur. Aquestes entitats demanen als supermercats que destinin una part del 60% de les deduccions fiscals que obtindran per no llençar el menjar a ajudar-los a adquirir mitjans de transport i l’equipament necessari.
L’Amélie, que de manera voluntària recull menjar en bon estat de les escombraries, demana que les grans superfícies comprin menys estoc i denuncia els criteris d’algunes empreses a l’hora establir les dates de caducitat d’alguns productes. “Els iogurts que es fabriquen a França i que es destinen al consum intern caduquen al cap de 30 dies, mentre que els que s’envien a l’estranger caduquen en 60 dies”, diu.
Un 5% del malbaratament
La nova llei, però, no ha sigut gaire ben rebuda pel sector dels supermercats. “S’equivoquen si enfoquen només a la gran distribució, que representa tan sols un 5% del malbaratament d’aliments”, diu Jacques Creyssel, delegat de la Federació de Comerç i Distribució.
“També fa falta involucrar la gent. Els clients agafen els productes de darrere als prestatges perquè caduquen més tard. Els de davant es van quedant i al final els hem de llençar”, diu el Karim, que treballa en un supermercat. “La generació que vam néixer abans de la guerra som més conscients. Comprem poc i sovint i si veiem que alguna cosa està a punt de caducar ho congelem”, diu el Franck, de 80 anys.
El director del Banc d’Aliment alerta que no només s’han de culpar els supermercats del malbaratament. “També s’ha de tenir en compte que els distribuïdors llencen molt de menjar o bé perquè l’etiquetatge està mal fet o bé perquè en el cas de la fruita, el producte no té una determinada mida o forma”, diu Lony. El govern francès calcula que cada ciutadà llença entre 20 i 30 quilograms de menjar a l’any, cosa que representa un cost de fins a 20.000 milions d’euros.
