L'ENTREVISTA DEL DIRECTOR
Societat 11/04/2015

Loretta Napoleoni: “L’única solució és desconstruir la propaganda dels jihadistes”

Entrevista a la periodista experta en jihadisme que acaba de publicar el llibre 'El fénix islamista'

i
Carles Capdevila
6 min
LORETTANAPOLEONI: “L’única solució és desconstruir la propaganda dels jihadistes”

Treu un llibre molt oportú, El fénix islamista, ara que el jihadisme és el gran tema.

Sí, interessa molt. L’han traduït a vint idiomes, també a l’àrab. Però el febrer del 2014, a l’editorial de Nova York que publica tots els meus llibres, em van preguntar què era l’Estat Islàmic. Fa just un any ningú sabia res... Al final em van dir que ho faríem només amb e-book perquè no donaria diners el llibre. És increïble que el febrer del 2014, quan l’Estat Islàmic controlava una bona part del nord de Síria, ningú en sabés res. Ni periodistes, ni les intel·ligències...

Per què?

Els europeus han delegat la política exterior del Pròxim Orient als americans. I la política exterior d’Obama no existeix. També hi ha la situació de Líbia, el seu fracàs total. No volien anar a Síria perquè al Consell de Seguretat de les Nacions Unides els xinesos van dir que no. Al final la decisió va ser delegar la guerra a Síria als aliats del Golf, la guerra mitjançada. I és una bogeria total. No han lluitat mai contra el règim d’Al-Assad, han lluitat contra els altres jihadistes. És un error d’Occident.

Com s’explica?

No són professionals. Europa no té una identitat real. El que passa a Tikrit és surrealista. Sembla la política exterior de Salvador Dalí. La guàrdia revolucionària de l’Iran, amb generals iranians que dirigeixen l’atac a Tikrit contra l’Estat Islàmic, i el dirigeixen també amb l’exèrcit de l’Iraq; la milícia d’Al-Assad, que són terroristes; els kurds, que també són terroristes, i els americans, amb els drones, que els ajuden amb les bombes.

Què és l’Estat Islàmic?

La versió moderna del nacionalisme àrab. Una ideologia que és religiosa i arriba del salafisme radical. El nom és important perquè la seducció que l’Estat Islàmic produeix, particularment als joves musulmans europeus, és la de crear un estat nacionalista islàmic, una aventura patriòtica. No és un grup terrorista com ETA o l’IRA. S’assembla una mica al que va passar amb les Brigades Internacionals a la Guerra Civil Espanyola. Els socialistes de tot Europa van venir aquí a lluitar contra el franquisme. Aquí veiem la creació d’un front antiimperialista similar, perquè, en realitat, per a ells l’Estat Islàmic és antiimperialista, de resposta als drones dels nord-americans...

Com es crea?

Ens costa d’entendre, perquè per a nosaltres l’antiimperialisme és un concepte laic i d’esquerres. Però allà les dretes i les esquerres no existeixen, i l’element religiós és un element polític. Ells ens veuen com un imperi. I si anem allà amb les armes, per descomptat que som l’imperi.

Es presenten com a bàrbars, i en canvi el seu èxit és la modernitat tecnològica.

Ells volen que nosaltres els vegem així. Ser vistos com a talibans és perfecte, ells poden fer el que vulguin i nosaltres pensem que són bàrbars. Però ens oblidem que l’Imperi Romà va caure pels bàrbars, que en realitat eren uns estrategs increïbles. La premsa de qualitat només reacciona al que surt a les xarxes. No s’hi poden enviar periodistes, no hi ha intel·ligència... Al final el que tens són aquests vídeos. Però no sabem si són reals, ens manipulen completament.

¿Els mitjans hem d’ensenyar aquestes imatges?

La censura no funciona, ja ho hem vist amb Fox News. La imposició de la censura serà positiva per a ells, perquè diran que anem de liberals i presumim de llibertat de premsa, i en realitat no en tenim. Una estratègia pot ser concentrar-se en la investigació sobre aquests vídeos. Però per a alguns polítics nord-americans i europeus va bé que surtin aquestes notícies, perquè així la gent pensa que cal una intervenció militar. L’única solució és començar a desconstruir aquest tipus de propaganda. Per exemple, el vídeo dels coptes, alguns experts nord-americans han dit que no és autèntic, els homes fan més de dos metres. Però les notícies són tan ràpides que no es fa investigació.

És nova violència o una mutació?

Una mutació. Gestionen molt bé la comunicació, la psicologia... Tots han estudiat ciències de la comunicació, informàtica... No es presenten com els talibans, dient que són els conqueridors. Ells es presenten com els alliberadors. Volen el consens i el suport de la població. Per això fan aquesta obra social. Un altre element interessant és la divisió entre els guerrers, majoritàriament estrangers, i la secció administrativa, majoritàriament àrabs. Són regions tribals en què la gent no té confiança en els estrangers. Després del que va passar el 2007, quan els líders de les tribus van renunciar al jihadisme, està clar que la població local no vol estrangers en posicions administratives que organitzin les seves vides.

Diu al llibre que els futurs terroristes ja són entre nosaltres.

Per descomptat. La majoria dels joves que van marxar són de primera generació, van arribar aquí quan tenien entre 7 i 10 anys, després del 2003. Això és un tabú del qual no es parla, però en realitat la guerra i la invasió del 2003 ha produït un nombre molt alt de musulmans emigrats, per exemple, al nord d’Europa, a Suècia, Noruega, Holanda... Països que van acceptar aquesta gent per motius humanitaris. I és on hi ha la quantitat més alta de gent que torna. Això és una connexió relacionada amb la humiliació patida, amb el concepte de colonització d’Occident... També són joves traumatitzats. Viuen en un món que no els accepta perquè no hi ha integració, la crisi econòmica ha provocat un nou racisme a Europa, i no coneixen el país dels seus pares perquè ja no existeix. Els atreu la idea d’anar a construir una nova nació i un nou estat, la realització de la utopia política musulmana sunnita.

Com obtenen armes a Europa?

És molt difícil aconseguir explosius. Però les armes són més fàcils d’aconseguir. La presència del crim organitzat ha augmentat moltíssim amb la crisi econòmica. No és difícil comprar armes als delinqüents.

¿Vam pecar d’optimistes amb les Primaveres Àrabs?

Van ser un fracàs perquè el canvi democràtic allà no té un èxit positiu. Hi tenim una responsabilitat també. A Egipte, per exemple, ara hi tenim un govern militar, que és una dictadura, que és semblant al govern anterior de Mubàrak. El president electe és a la presó i Occident no ha dit res, ja li està bé el que ha passat. L’únic país on la Primavera Àrab ha tingut un èxit positiu és Tunísia, que és un país particular, molt occidentalitzat, amb el nivell més alt d’estudis universitaris de tot el Pròxim Orient... Però a Síria ha degenerat en una guerra civil. Jo crec que el fracàs de la Primavera Àrab és un element molt important en la motivació dels joves per anar a l’Estat Islàmic. Al final, si no funciona l’instrument democràtic pel canvi polític, no hi ha alternativa.

Quin és l’enemic?

No és només lluitar contra la corrupció, és lluitar contra règims d’estats artificials creats pels europeus.

Quina solució hi veu?

Jo penso que el mapa del Pròxim Orient ha de canviar les fronteres, i ho han de fer ells, nosaltres no podem. Serà un procés que no podrà ser pacífic i democràtic, veurem guerres molts anys. A Líbia hi ha 1.700 grups armats. Hi ha dues alternatives. Una és fer una nova colonització i tornar amb armes i tropes i quedar-nos allà trenta anys. El Pròxim Orient i el nord d’Àfrica seran com van ser abans, les colònies del Mediterrani. Però això és impossible per motius ètics, i per motius de capacitat política. L’alternativa és que ells facin la feina de reconstruir, però parlem de trenta anys, parlem de fer-ho a llarg termini. Nosaltres hauríem de treballar amb una diplomàcia informal, del segle XVIII o XIX, per influir en el canvi, perquè no sigui tan negatiu per a nosaltres. El problema és que no tenim polítics que sàpiguen gestionar aquest tipus de diplomàcia, i l’altre problema són els mitjans de comunicació socials. És molt difícil fer res avui sense que tothom ho sàpiga.

Costarà molt que hi hagi democràcia.

La democràcia no es pot exportar com la Coca-Cola. Aquesta és la idea que tenen americans i europeus. A Ucraïna és el mateix. El problema de la caiguda del Mur de Berlín és que ha creat un món multipolar. La Guerra Freda és un període curt en la història d’Europa, però molt important. La diplomàcia i la visió del món dels que ara estan al poder és una visió de la Guerra Freda, perquè es van formar llavors. És per això que els EUA no saben gestionar una situació amb poders diferents i interessos diferents i en una àrea molt petita com pot ser el Pròxim Orient.

Faria falta un exèrcit europeu?

Per descomptat. Però un exèrcit europeu demana una integració financera i política que no tenim. Qui paga? Quina visió política té Europa sobre Ucraïna? Ucraïna és més important que l’Estat Islàmic, perquè l’Estat Islàmic pot desestabilitzar Turquia, però Ucraïna pot provocar una guerra aviat.

¿La crisi econòmica com influeix en els conflictes?

Estem en una crisi econòmica del capitalisme modern, que no produeix res, és financer. Portem camí de fer desaparèixer el treball. L’Estat Islàmic sedueix perquè el neoliberalisme ha produït un individualisme molt fort. Al final, si no tens un èxit increïble, no ets res. Hi ha un exèrcit de gent que no pot tenir èxit. És l’exèrcit dels dèbils, segons diuen. L’Estat Islàmic llança el missatge que són importants i ells se’ls estimen.

stats