Publicitat
Publicitat

MEDI AMBIENT

Catalunya es fixa en els bons resultats del sistema de retorn

L'alternativa alemanya per al reciclatge d'envasos

La campanya Envàs, on vas? ha fet sortir a la llum els problemes de l'actual sistema de reciclatge d'envasos. Alemanya ha aconseguit reciclar més i millor gràcies al sistema de retorn implantat fa deu anys.

El sistema de reciclatge d'envasos que hi ha actualment a l'estat espanyol té alternativa, i no és una alternativa només teòrica, sinó que ja està en marxa en països com Alemanya. És el sistema de retorn, que estableix que els consumidors han de pagar un dipòsit per cada envàs i retornar els envasos a la botiga per recuperar els dipòsits. Aquest incentiu fa que augmenti la taxa de recollida selectiva, i aquesta recollida també millora qualitativament.

El sistema de retorn alemany ha fet 10 anys aquest mes de gener, i els seus impulsors celebren que hi hagi arribat amb bons resultats. Thomas Fischer, un dels responsables de l'organització ecologista Deutsche Umwelthilfe, destaca que la taxa de recollida selectiva dels envasos que formen part del sistema ha arribat al 98,5%. "Hi ha molt retorn, els materials són de molta qualitat i el reciclatge també és de molta qualitat, ja que a partir d'una ampolla s'acaba produint el mateix tipus d'ampolla", detalla.

Un informe de la consultora Price Waterhouse Coopers elaborat per a Deutsche Umwelthilfe va corroborar, el juny del 2011, que el sistema de retorn és més eficaç que el del contenidor groc, que continua existint per als residus que no formen part del sistema de retorn. "Els costos dels dos sistemes són pràcticament iguals, però la taxa de reciclatge, que és aproximadament el triple, i la millor qualitat d'aquest reciclatge fan que el sistema de retorn sigui significativament més eficaç", diu textualment l'informe.

Holanda, Dinamarca, Noruega, Suècia o Finlàndia també tenen sistemes de retorn, però Europa encara té molt camí per recórrer en aquest àmbit. Ho diu Domingo Jiménez Beltrán, exdirector de l'Agència Europea de Medi Ambient, que critica la influència dels interessos econòmics: "A nivell comunitari, en qualsevol informe de la situació del medi ambient hi ha progressos però no una millora generalitzada, i en el tema dels residus la cosa va fatal. El sistema de retorn no s'imposa per falta de voluntat política, ja que la política es doblega als interessos econòmics".

La lluita per importar-lo a l'Estat

Jiménez Beltran és president honorífic de l'associació Retorna, integrada per entitats ecologistes i el Gremi de Recuperadors de Catalunya, que des de l'any 2010 treballen conjuntament perquè el sistema de retorn s'implanti a l'estat espanyol. "El sistema del contenidor groc estatal està estancat en un nivell molt baix: només un de cada quatre envasos de plàstic va al contenidor groc", lamenta Víctor Mitjans, director d'estudis de Retorna, que justifica així la necessitat del canvi.

Sobre la discrepància entre les seves dades i les que aporta Ecoembes, l'associació d'empreses envasadores que gestiona el sistema del contenidor groc a l'Estat, Mitjans argumenta que "Ecoembes dóna les dades globals, que inclouen totes les caixes de cartró del contenidor blau". Miquel Roset, director executiu de Retorna, va més enllà i acusa els envasadors de calcular malament la taxa de reciclatge: "Hi ha una descompensació entre el numerador i el denominador. Compten el total de la recollida en relació amb un univers limitat (la producció de les seves empreses), molt més petit que l'univers total".

Deixant de banda les xifres actuals, els envasadors admeten que el sistema de retorn donaria més bons resultats. Consideren, però, que no és viable implantar-lo a l'Estat: un estudi de Sismega Consultores per a Ecoembes considera que exigiria una inversió inicial massa alta i que el seu funcionament seria també massa car. En canvi, un estudi de la consultora britànica Eunomia per a Retorna ha avaluat els costos que tindria el sistema per als diversos actors implicats, i ha arribat a la conclusió que seria sostenible econòmicament.

Opció a nivell autonòmic

Retorna assegura que una reforma de la llei de residus aprovada el 19 de desembre "ha donat a les comunitats autònomes capacitat legal per implantar un sistema de retorn propi". L'associació interpreta que la llei de residus és una llei de mínims, que les comunitats poden desenvolupar, i creu que la nova redacció dels supòsits en què es pot implantar un sistema de retorn ha deixat prou marge per fer-ho. Admeten, però, que la implantació a nivell autonòmic presenta reptes pràctics importants. Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, només concep una reforma estatal. Tot i així, Retorna i l'agència ja preparen una prova pilot del sistema a Catalunya.

Més continguts de